El pas a nivell de Ma\u00e7anet t\u00e9 dues caracter\u00edstiques que el fan diferent d\u2019altres passos a nivell. La primera \u00e9s que \u00e9s molt ample, perqu\u00e8 cal travessar cinc vies i no una, ni dues, com sol ser habitual. A m\u00e9s, la superf\u00edcie de rodatge es troba en molt mal estat, per la qual cosa cal travessar-lo amb molta precauci\u00f3 si no es vol abonyegar els baixos del cotxe en colpejar-los contra els carrils o les travesses. <\/span><\/span><\/p>\n La segona caracter\u00edstica \u00e9s, amb tot, la m\u00e9s important. Es tracta del temps que les barreres estan baixades i la circulaci\u00f3 del cam\u00ed interrompuda. Sovint cal esperar cinc, vuit o deu minuts per poder-lo travessar. Quan el que s\u2019espera no \u00e9s un habitual d\u2019aquest pas, \u00e9s f\u00e0cil que baixi del cotxe per mirar si \u00e9s que passa alguna cosa, si \u00e9s que alg\u00fa s\u2019ha oblidat de pujar les barreres o si \u00e9s que s\u2019han avariat, perqu\u00e8 el temps corre, s\u2019\u00e9s all\u00e0 clavat i no sembla que hagi de passar cap tren. Tants minuts davant les vies sense que passi res es fan molt llargs i la facilitat amb la qu\u00e8 es poden esquivar les barreres \u2013que en aquest cas s\u00f3n semi-barreres- \u00e9s una temptaci\u00f3 prou evident. De vegades, algun conductor mira amunt, mira avall, i decideix passar.<\/span><\/span><\/p>\n Potser, aquella nit, Jaume R.G. va decidir que ja en tenia prou d\u2019esperar i va travessar. Ho devia fer a poc a poc, necess\u00e0riament pel mal estat del pas de les vies. Aquesta vegada, per\u00f2, el tren s\u00ed que va arribar, conf\u00f3s amb els llums de l\u2019estaci\u00f3 que el conductor del cotxe devia veure lluny, quan va mirar cap a un dels costats.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \n
![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/files\/2009\/06\/pas-a-nivell-macanet2.jpg\")
<\/a><\/span><\/span><\/p>\n