{"id":794,"date":"2010-03-05T18:09:38","date_gmt":"2010-03-05T16:09:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=794"},"modified":"2010-03-05T18:09:38","modified_gmt":"2010-03-05T16:09:38","slug":"les-coses-que-perdrem-amb-el-tgv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/03\/05\/les-coses-que-perdrem-amb-el-tgv\/","title":{"rendered":"Les coses que perdrem amb el TGV"},"content":{"rendered":"

Ara s\u00e9 que hi ha coses que les perdrem amb l\u2019arribada TGV. Una d\u2019elles \u00e9s el ritual dels acomiadaments i les benvingudes a l\u2019andana. A partir del moment en qu\u00e8 arribar\u00e0 el tren velo\u00e7, els ad\u00e9us, si calen, ens els direm en una sala vulgar, lluny de les vies. S\u2019acabar\u00e0 aquell veure venir i marxar el tren i el xiulet que ho anunciava. Digueu-me rom\u00e0ntic o passat de moda o totes dues coses alhora, per\u00f2 \u00e9s que em costa evocar el ferrocarril sense barrejar-lo amb la sensaci\u00f3 estranya que t\u00e9 deixar passar el temps a l\u2019andana, al davant de la via, mirant l\u2019horitz\u00f3 en qu\u00e8 es fonen els rails. Mirant-lo fixament fins que apareix el petit punt, els tres llums si \u00e9s de nit i dir-me, \u201cel tren ja ve.\u201d I tot seguit preparar-me, posar-me a lloc, prendre els paquets si \u00e9s que hi s\u00f3n o agafar la m\u00e0 de les meves filles com ho feia amb la de la mare quan era un nen. Qu\u00e8 ser\u00e0 del TGV sense tots aquests detalls? <\/span><\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 ser\u00e0 del TGV sense la m\u00e0gia dels holes i els ad\u00e9us a les andanes, els petons, les ll\u00e0grimes, els \u201cmam\u00e0, cuida\u2019t i telefona quan arribis,\u201d mentre els frens s\u2019afluixen i el comboi comen\u00e7a a lliscar. Veure\u2019l arribar o marxar. Veure les cares, els gestos dels que s\u00f3n dins, alguns despreocupats, altres embadalits. Els que van de passada, els que busquen seient i caminen pel passad\u00eds del vag\u00f3 mentre el tren es posa en marxa i sembla que vulguin tornar per\u00f2 no poden evitar ser cada cop, una mica m\u00e9s lluny. Qu\u00e8 ser\u00e0 del TGV si li neguen tot all\u00f2 que el faria ser un tren?<\/span><\/span><\/p>\n

A vint metres sota terra, sol, el passatger de Girona pujar\u00e0 al tren sense poder dir ad\u00e9u a ning\u00fa. Quan s\u2019assegui al costat de la finestra no tindr\u00e0 els amics a l\u2019andana, la novia, els pares… Tampoc no tindr\u00e0 amb qui parlar perqu\u00e8 al davant nom\u00e9s hi tindr\u00e0 el revers d\u2019un seient. Marxar\u00e0 amb la sensaci\u00f3 que haver embarcat en el tren no t\u00e9 cap mena de valor, que l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e0 immergida en la m\u00e9s terrible de les banalitats, que forma part d\u2019un temps perdut, d\u2019un par\u00e8ntesi. <\/span><\/span><\/p>\n

En darrer terme m\u2019\u00e9s igual si era necessari enterrar l\u2019estaci\u00f3 o no. A mi em molesta que amb aquesta acci\u00f3, repetida en una ciutat darrera l\u2019altra, es van perdent les oportunitats de recuperar la lit\u00fargia que envoltava el viatge amb tren. \u00c9s per aquesta mancan\u00e7a que la imatge del ferrocarril es va dissolent en la dels altres medis de transport, sobre tot, en la de l\u2019aviaci\u00f3. No pretenen assemblar-se les noves estacions als aeroports i, els trens d\u2019alta velocitat als avions? El millor dels trens, desorientat, va perdent sense remei la seva identitat. <\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara s\u00e9 que hi ha coses que les perdrem amb l\u2019arribada TGV. Una d\u2019elles \u00e9s el ritual dels acomiadaments i les benvingudes a l\u2019andana. A partir del moment en qu\u00e8 arribar\u00e0 el tren velo\u00e7, els ad\u00e9us, si calen, ens els direm en una sala vulgar, lluny de les vies. S\u2019acabar\u00e0 aquell veure venir i marxar […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-794","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=794"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":795,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/794\/revisions\/795"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}