{"id":850,"date":"2010-04-05T23:06:18","date_gmt":"2010-04-05T21:06:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=850"},"modified":"2010-04-05T23:09:44","modified_gmt":"2010-04-05T21:09:44","slug":"torno-de-berlin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/04\/05\/torno-de-berlin\/","title":{"rendered":"Torno de Berl\u00edn"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Torno de Berl\u00edn. En baixar del tren, la mediocritat de Barcelona Sants posa de relleu la dist\u00e0ncia que ens separa. Per exemple, aqu\u00ed s\u00f3c sota terra. D\u2019all\u00e0 vaig sortir d\u2019una estaci\u00f3 enlairada, majestuosa. Barcelona ha tingut, des de sempre, un problema amb les estacions que mai no ha resolt. Per\u00f2 Berl\u00edn, ai, quina difer\u00e8ncia!<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">He d\u2019admetre que quan hi vaig arribar, fa vuit dies, se\u2019m va fer estrany passar de llarg l\u2019estaci\u00f3 Zoo, que havia marcat als trens occidentals un l\u00edmit que no podien creuar. Aturar-se en la nova Berlin Hauptbahnhof, s\u00ed, \u00e9s espectacular, per\u00f2 l\u2019edifici encara no ha adquirit ni l\u2019olor ni el tacte de la ciutat. L\u2019olor i el tacte s\u00f3n petits detalls, potser, per\u00f2 els vaig trobar a faltar en el moment en qu\u00e8 vaig sortir per una de les portes i nom\u00e9s vaig trepitjar una pla\u00e7a mig buida davant el riu Spree.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Vaig arribar a Berlin i ho vaig fer pels p\u00e8ls, perqu\u00e8 sortir amb tren d\u2019Espanya \u00e9s una aventura. Va passar que, el Talgo que m\u2019havia de dur fins a Ginebra, ho va fer una hora i mitja tard. \u00c9s clar, a partir d\u2019aqu\u00ed tot va anar malament i, si vaig sortir-me\u2019n, va ser per la dilig\u00e8ncia de l\u2019empleat que atenia els viatgers a la taquilla de l\u2019estaci\u00f3 de Basilea, que va acceptar de vendre\u2019m el bitllet sense reserva. A canvi, vaig haver de fer nou cents quil\u00f2metres a la plataforma d\u2019un ICE amb la maleta per seient.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">L\u2019hotel que havia triat era a uns metres de la boca del metro, a Siemensstadt. No era en un carrer gaire c\u00e8ntric per\u00f2 quan t\u2019agraden els trens prens decisions com la de buscar-te un lloc per dormir a la quinta forca, nom\u00e9s perqu\u00e8 a prop hi ha algun aspecte que t\u00e9 a veure amb ells. L\u2019habitaci\u00f3, a m\u00e9s, la vaig demanar amb vistes a una antiga l\u00ednia abandonada de l\u2019S-Bahn. La vaig preferir, sobre tot, perqu\u00e8 la l\u00ednia era l\u2019espina dorsal d\u2019un barri de vivendes socials que, en temps de la Rep\u00fablica de Weimar, va prendre forma gr\u00e0cies als edificis que van dissenyar Hans Scharoun, Walter Gropius i Hugo H\u00e4ring, entre d\u2019altres. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Caminar ha estat, gaireb\u00e9, l\u2019exercici diari. Un caminar una mica perdut per veure qu\u00e8 trobava que em pogu\u00e9s sorprendre d&#8217;una ciutat que, en pocs anys, s\u2019ha capgirat com un mitj\u00f3. Els ulls, \u00e9s cert, marxaven sovint carrer avall al darrere dels tramvies i, tamb\u00e9, dels trens que circulaven pels viaductes, unes construccions que van semblar-me una connexi\u00f3 perfecta del present amb el passat industrial. N\u2019hi ha aqu\u00ed, a Berl\u00edn, per\u00f2 tamb\u00e9 a Londres, a Par\u00eds i a Nova York. Barcelona n\u2019hauria pogut tenir un, de viaducte, si hagu\u00e9s constru\u00eft la gran estaci\u00f3 modernista que volia MZA, per\u00f2 la proposta mai es va dur a terme i ara no s\u00e9 on he d\u2019anar a trobar la empremta industrial del seu passat. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">De tota manera, els viaductes berlinesos satisfan altres necessitats que no s\u00f3n, nom\u00e9s, deixar passar els trens. Els antics magatzems que hi havia sota les arcades han deixat pas a establiments de tota mena. En un d\u2019ells, un bar, vaig prendre\u2019m una cervesa amb menta. Qu\u00e8 volen que els digui&#8230; no em va agradar gaire! I va ser en aquest deixar-me trobar per les coses, que vaig topar amb un edifici de la fa\u00e7ana del qual sortia el ferrocarril, com si el tercer pis el vomit\u00e9s. Definitivament, vaig tenir la sensaci\u00f3 que a Berl\u00edn encara hi ha vestigis de la <em>Metr\u00f2polis<\/em> que va inspirar Fritz Lang.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Torno de Berl\u00edn. En baixar del tren, la mediocritat de Barcelona Sants posa de relleu la dist\u00e0ncia que ens separa. Per exemple, aqu\u00ed s\u00f3c sota terra. D\u2019all\u00e0 vaig sortir d\u2019una estaci\u00f3 enlairada, majestuosa. Barcelona ha tingut, des de sempre, un problema amb les estacions que mai no ha resolt. Per\u00f2 Berl\u00edn, ai, quina difer\u00e8ncia! He [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=850"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":858,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/850\/revisions\/858"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}