{"id":949,"date":"2010-05-11T20:11:35","date_gmt":"2010-05-11T18:11:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=949"},"modified":"2010-05-11T20:23:28","modified_gmt":"2010-05-11T18:23:28","slug":"al-carril","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/05\/11\/al-carril\/","title":{"rendered":"Al carril"},"content":{"rendered":"

Jo no s\u00e9 com teniu cor de girar-vos d\u2019esquena a la finestra i posar-vos a llegir, o a dormir, o a parlar de pol\u00edtica, mentres radera vostre va desfilant tota la riquesa del m\u00f3n. I de quina manera!<\/span><\/span><\/p>\n

T\u00e9 un enc\u00eds l\u2019anar pel carril que no \u00e9s pas el meteix d\u2019anar pel m\u00f3n a peu o en carruatge que no corri tant; es un altra mena de goig m\u00e9s espiritual, digu\u00e8m-ho aix\u00eds. Tot passa m\u00e9s depressa, m\u00e9s abocetat; i la visi\u00f3 n\u2019es tant m\u00e9s ideal quant m\u00e9s fugitiva. Es el regalo del m\u00f3n, l\u2019anar en carril; jo no s\u00e9 com teniu cor de girar-vos d\u2019esquena a la finestra. Els infants i\u2019l baix poble s\u00f3n els que l\u2019entenen aquest plaer de viatjar; se\u2019ls hi promou una mena d\u2019excitaci\u00f3 natural de veure tot lo que passa, que\u2019ls t\u00e9 amb tots els sentits cap en f\u00f2ra, i\u2019ls torna xerraires i esvalotats com aucells, per la sobrevida que\u2019ls dona aquella mena de vol del carril. No s\u2019hi giren ells d\u2019esquena a la finestra, ni podrien; hi ha una mena de gravitaci\u00f3 dels seus ulls cap en f\u00f2ra. Els infants, sobre tot, son adorables amb la gracia que es deixen anar en aquesta atracci\u00f3. Si\u2019ls tanquen els vidres aixafen la cara com l\u2019aucell entre els ferros de la gavia, com volent-ho atravessar tot. Si\u2019ls hi obriu, no\u2019n tenen prou de mirar, s\u2019aboquen \u2013(no t\u2019aboquis! Crida la mare esgarrifada) mitj cos se\u2019ls va en f\u00f2ra per la atracci\u00f3 de la riquesa del mon que\u2019ls giravolta davant, que va venint, va venint sempre, i tamb\u00e9 sembla que vulga esser tota copsada per les finestretes. I l\u2019infant adelerat se la voldria menjar tota amb la vista, traient mitj cos enf\u00f2ra; i jo estic que si no l\u2019aguantessin, se llen\u00e7aria a fer-se una sola cosa amb ella. I es l\u2019infant que te rah\u00f3; n\u2019estic segur, perque jo sento igual que ell aquella llei natural de la atracci\u00f3 del mon idealisat.<\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta montanya que\u2019s gira majestuosament davant meu, com volent-me mostrar tota la bellesa de la seva forma gran i tots els tresors de llum i ombra i verdor de sos cims i de ses faldes, c\u00f2m ne podria treure\u2019ls ulls mentres aix\u00eds se\u2019m mostra tot fugint? S\u2019amaga d\u2019una revolada, i un horitz\u00f3 immens s\u2019ext\u00e9n davant meu amb altes montanyes molt llunyanes blaves, coronades de n\u00favols i neu, al bell fons de la plana rossa i conreuada. Ai! Aquella masia voltada de pallers, prenent el sol al mitj del pl\u00e0 i amb una espessor d\u2019arbres a la vora, que s\u2019hi endevina la font amagada!… i sobre tot se f\u00f3n i\u2019m trobo en les tenebres de la mina llarga, llarga. Quin terratr\u00e8mol!… sembla que les entranyes de la terra m\u2019engoleixin en un espant\u00f3s cataclisme que no s\u2019acaba… i tot plegat la llum m\u2019enlluerna, i\u2019m veig voltant sosp\u00e8s damunt d\u2019un fil de terenyina, i a sota un abim, un riu que s\u2019hi cargola; i desseguida un bosc que tot just t\u00e9 temps de donar-me tot el seu misteri en una fragant alenada, que ja un poblet se\u2019m ve tot alegrament corrent esbojarrat cap a mi amb totes ses casetes que sembla que se\u2019m vulgan tirar al damunt a fer-me festes.\u00a0Hi ha dones a les finestres… una tan bonica, rossa… oh! all\u00f3 fora l\u2019amor… mes ja\u2019n soc lluny i unes vaques me miren desd\u2019un prat, de peus a l\u2019aigua… soles en la verda soletat… oh! all\u00f2 fora la pau… m\u00e9s tot plegat, una gentada i m\u2019hi aturo en sec al davant.<\/span><\/span><\/p>\n

Veig cada rostre animat sols del moment; un que riu i crida, altre ansi\u00f3s mirant esgarriadament; altres ensopits en el treball; converses se lliguen: una m\u2019atrau; hi veig una llenca de vida que qui sab d\u2019ahont v\u00e9 ni cap ahont v\u00e0: els fets se precisen, comen\u00e7o a viure\u2019ls… mes ad\u00e9u tot! Jo soc lliure, me\u2019n vaig volant a altres converses inesperades, a altres fets, a altres rostres que m\u2019esperen sense esperar-me. Oh, que pobles! Oh, que plans i montanyes! Oh, que abims i horitzons venen encare! a tots aimo, cap me lliga, soc el geni de la terra, l\u2019home que tot ho atrau a s\u00ed llibertant-ho en sa espiritualitat! Oh! c\u00f2m he viscut!… jo no s\u00e9 com teniu cor de girar-vos d\u2019esquena a la finestreta. Com si no pass\u00e9s res darrera vostre! \u00c9s tot la m\u00f3n que hi passa!<\/span><\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, quan un arriba a lloc se troba tan can\u00e7at; es que ha viscut molt en poca estona, i caldria esser \u00e0ngel per no adona-se\u2019n. Es llavors que, un cop al llit, aix\u00eds que us an\u00e8u ensonyant, els boscos i les montanyes i\u2019ls plans i\u2019ls poblets assoleiats comencen a apar\u00e8ixer, girant lentament en visi\u00f3 interna, lluminosa dins les tenebres, que se us trenca amb un sust, i us retrob\u00e8u en ells esmaperduts fins que altra vegada la visi\u00f3 to\u00e7uda, acaricianta, comen\u00e7a a voltar-vos, a enllassar-vos, i dol\u00e7ament se us emporta, enll\u00e0, enll\u00e0 de la s\u00f2n. Talment d\u00e8u esser la visi\u00f3 de la vida a la hora de la mort…<\/span><\/span><\/p>\n

19-X-1905 <\/span><\/span><\/p>\n

Joan Maragall, Escrits en Prosa<\/em>. Editorial Gustau Gili, Barcelona MCMXII<\/span><\/span><\/p>\n

[youtube]uoYDQTM57PU[\/youtube]<\/span><\/p>\n

V\u00eddeo cortesia de Miquel Duran<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jo no s\u00e9 com teniu cor de girar-vos d\u2019esquena a la finestra i posar-vos a llegir, o a dormir, o a parlar de pol\u00edtica, mentres radera vostre va desfilant tota la riquesa del m\u00f3n. I de quina manera! T\u00e9 un enc\u00eds l\u2019anar pel carril que no \u00e9s pas el meteix d\u2019anar pel m\u00f3n a peu […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-949","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=949"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":954,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949\/revisions\/954"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=949"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=949"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}