{"id":967,"date":"2010-05-19T21:21:56","date_gmt":"2010-05-19T19:21:56","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=967"},"modified":"2010-05-19T21:28:34","modified_gmt":"2010-05-19T19:28:34","slug":"josep-duran-i-codina-factor-a-lestacio-de-girona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/05\/19\/josep-duran-i-codina-factor-a-lestacio-de-girona\/","title":{"rendered":"Josep Duran i Codina, factor a l’estaci\u00f3 de Girona"},"content":{"rendered":"

Josep Duran va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019estaci\u00f3 de Girona l\u2019agost de 1939. S\u2019hi va estar fins el 1973.\u00a0T\u00e9 vuitanta vuit anys i recorda com era la vida que va viure en el ferrocarril.<\/span><\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8 entreu en el ferrocarril?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

El meu pare havia estat ferroviari, per\u00f2 com que no tenia estudis va treballar a Vies i Obres<\/em>. Es dedicava a reparar les vies, a cargolar els tirafondos<\/em>… De vegades treballava lluny de casa, al tros, que en d\u00e8iem. Se\u2019n duia el dinar i tot, perqu\u00e8 guanyava sis pessetes di\u00e0ries i anar a la fonda se li hauria endut el jornal.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb quina edat comenceu a treballar?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Tenia disset anys. El 31 d\u2019agost del 39 vaig comen\u00e7ar com a jornaler. Encara hi havia la MZA. Els primers anys estava a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, als molls d\u2019arribades i de sortides, a Petita Velocitat. Despr\u00e9s vaig passar a Gran Velocitat i, des de que vaig ser factor, sempre hi vaig estar. <\/span><\/span><\/p>\n

Dels llocs on vau treballar, qu\u00e8 en queda?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

No en queda res. L\u2019estaci\u00f3 era m\u00e9s cap al N\u00faria, cap a la pla\u00e7a Marquina.<\/span><\/span><\/p>\n

Quina era la feina del factor?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Quan venia un client, i portava una remesa de sacs, per dir alguna cosa, li feies els n\u00fameros i li facturaves el port. Pel que fa a les arribades, el mateix. A Gran Velocitat gaireb\u00e9 tot eren paquets petits, comandes que feien les farm\u00e0cies als laboratoris, flors…<\/span><\/span><\/p>\n

Com era un dia de treball?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Es carregava i descarregava de tot: bocois, postes<\/em>, bombones d\u2019\u00e0cid tart\u00e0ric que tenien el perill de lliscar i que et caigu\u00e9s l\u2019\u00e0cid per la cara. Tamb\u00e9 hi havia la fusta triturada de Can Saldes, que quan carregaves els sacs en sortia pols i, quan et mocaves, buf!<\/em> Mare de D\u00e9u!. El que m\u00e9s em podia eren les pells de bou o de vaca, perqu\u00e8 quan les tocaves quedaves amb els dits empastifats. <\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra, van purgar treballadors?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Quan jo vaig entrar ja s\u2019havia fet. Una gran part dels treballadors, que eren catalans, els van fer fora i a d\u2019altres els van traslladar, com a c\u00e0stig. Aleshores van entrar uns altres, espanyols… Per cobrir les places van arribar unes colles de gent de cap all\u00e0 Andalusia que, recoi de D\u00e9u, quina gent! Aquells andalusos feien una mica la seva vida, amb prou feines els coneixies. Ells feien la seva vida i nosaltres la nostra. <\/span><\/span><\/p>\n

I de l\u2019estraperlo, qu\u00e8 recorda?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Els que feien for\u00e7a estraperlo eren el personal de tren<\/em>: els caps de tren, els maquinistes… Els que viatjaven a Portbou o a Barcelona. Tots tenien el seu company<\/em> que els subministrava caf\u00e8 cru o altres cosetes, com tabac… Per\u00f2 sobre tot caf\u00e8. Carregaven cinc o sis quilos i es guanyaven deu pessetes per quilo. No es pensi, valia m\u00e9s all\u00f2 que no pas el jornal que es feien!<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

No hi havia controls de policia?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

A Portbou s\u00ed. Per\u00f2 a l\u2019engr\u00f2s l\u2019estraperlo no es feia, m\u00e9s aviat era cosa individual. Ara, n\u2019hi havia un, aqu\u00ed a Girona, un tal Quintana, que aquest hi anava amb un sac. S\u2019amagava a sota del tren, entremig de les rodes. No s\u00e9 pas com s\u2019aguantava. Qu\u00e8 arriscats eren els viatges del noi! Nosaltres ho sab\u00edem i els carrabiners tamb\u00e9, perqu\u00e8 l\u2019havien vingut a buscar moltes vegades. No vaig saber mai com s\u2019ho feia per aguantar-se, i fins i tot, es parlava de com de puta havia passat la nit…<\/span><\/span><\/p>\n

I vost\u00e8, va fer contraban?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Havia fet algun viatge a buscar caf\u00e8. Me\u2019l posava al voltant de la cintura i feia una mica de panxa, per\u00f2, apa…. Una vegada em van enxampar. Vaig veure el cap de policia i el vaig mirar. Ell es va pensar que jo tremolava de por, i que devia dur alguna cosa grossa. Em van localitzar dins del tren i em van fer passar al lavabo. Em van fer entrar al v\u00e0ter del cotxe i em van escorcollar. Duia dos quilos per\u00f2 no em van dir res, perqu\u00e8 perseguien els que duien cal\u00e9s per comprar diners estrangers. Quan van veure que a la cartera no hi duia ni vint i cinc pessetes em van deixar anar. Ni tan sols em van multar.<\/span><\/span><\/p>\n

La fam\u00edlia ferrovi\u00e0ria gironina devia ser \u00e0mplia…<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00c9rem una bona colla, en Molino, en Fern\u00e1ndez, en Nis, tots els factors, i revisors com en Casta\u00f1o, en Cabrera o el Ianqui… Hi havia els del Recorrido,<\/em> que reparaven els vagons, els caps d\u2019estaci\u00f3, els factors de circulaci\u00f3, els factors, els guardaagulles, els mossos d\u2019estaci\u00f3 i els mossos de tren. Tots pertanyien a Explotaci\u00f3<\/em>. A Tracci\u00f3<\/em> hi havia el cap de dip\u00f2sit, els maquinistes -de primera i de segona- i els aprenents. Els maquinistes d\u2019aleshores tenien la seva m\u00e0quina, que la cuidaven com si fos d\u2019ells. Fins i tot els dies de festa venien a veure-la, a netejar-la. \u201cLa meva m\u00e0quina,\u201d deien ells. \u00c9rem molta gent perqu\u00e8 hi havia molts de trens. Potser dues-centes persones. S\u00ed, tothom era ferroviari, aleshores.<\/span><\/span><\/p>\n

M\u2019han explicat que les vies tenien nom…<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi havia la Deu<\/em>, que era llarga i tenia la carretera al costat. Els carros i les camionetes hi aculaven i f\u00e8iem la desc\u00e0rrega dels vagons que venien amb deu tones del que fos: taronges, blat…. Tamb\u00e9 hi havia la Nati<\/em>, en la qu\u00e8 es descarregaven les botes de vi. Tamb\u00e9 hi havia la de l\u2019And\u00e9n<\/em>, la de Sant Feliu<\/em> -en qu\u00e8 es descarregaven les mercaderies que despr\u00e9s es carregaven al trenet- la d\u2019Olot… Passava molta taronja, molta. Tenia prefer\u00e8ncia de pas. Tamb\u00e9 es feien trens amb altres mercaderies que es podien fer malb\u00e9 o ser refusades pel consignatari si arribaven tard. Sortien encara que la m\u00e0quina hagu\u00e9s de marxar amb un sol vag\u00f3. Es mirava molt prim, llavors.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 les mercaderies van marxar cap a la carretera?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i a mi em van comen\u00e7ar a amena\u00e7ar que si no plegava em traslladarien. Cada tres per quatre em recordaven que si no volia marxar em traslladarien i a la fi, el 1973, em vaig estimar m\u00e9s plegar.<\/span><\/span><\/p>\n

Us ho ha fet passar malament el ferrocarril?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Ui! El tren m\u2019era antip\u00e0tic. No m\u2019ha agradat mai, mai, mai! En canvi, hi he passat tota la meva vida. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 treballava molts diumenges, i en aquella edat era molt coent. Tenia companys que feien festa els diumenges i jo, en canvi, havia de treballar. Vaig voltar tots els puestos<\/em> de l\u2019estaci\u00f3. De vegades em posaven en llocs molt bons, que tant de bo m\u2019hi haguessin deixat, per\u00f2 despr\u00e9s em treien i em posaven en un forat. Ten\u00edem personal jubilat que no podia estar ni un sol dia sense passar per l\u2019estaci\u00f3 a trepitjar la terra del ferrocarril. Enamorats, fan\u00e0tics!<\/span><\/span><\/p>\n

Heu anat a veure les obres del TGV<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

No s\u00e9 pas com acabar\u00e0 aix\u00f2, perqu\u00e8 vaig a veure un amic i passo per la Pla\u00e7a Europa i veig que la via que fan \u00e9s, quasi ben b\u00e9, paral\u00b7lela a la que hi ha… M\u2019aturo a contemplar-ho i D\u00e9u n\u2019hi do quin remenament que hi ha, no s\u00e9 pas si valia la pena fer tanta cosa!<\/span><\/span><\/p>\n

Voldria veure un seu net ferroviari?<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Ostres, no, no em faria pas il\u00b7lusi\u00f3. Ara veig que els joves treballen en coses que els donen m\u00e9s llibertat. El ferrocarril era un treball molt esclau.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Duran va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019estaci\u00f3 de Girona l\u2019agost de 1939. S\u2019hi va estar fins el 1973.\u00a0T\u00e9 vuitanta vuit anys i recorda com era la vida que va viure en el ferrocarril. Per qu\u00e8 entreu en el ferrocarril? El meu pare havia estat ferroviari, per\u00f2 com que no tenia estudis va treballar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-967","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=967"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":972,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/967\/revisions\/972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}