{"id":984,"date":"2010-05-25T21:48:27","date_gmt":"2010-05-25T19:48:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=984"},"modified":"2010-05-25T23:10:12","modified_gmt":"2010-05-25T21:10:12","slug":"lespai-que-ocupa-el-ferrocarril","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2010\/05\/25\/lespai-que-ocupa-el-ferrocarril\/","title":{"rendered":"L&#8217;espai que (no) ocupa el ferrocarril"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Continuo a Lleida. Camino pel Segon Passeig de Ronda, que fa poc temps ha estat\u00a0transformat en un parc urb\u00e0, guanyat a les vies del tren, que han quedat cobertes fins l\u2019Avinguda Alcalde Recasens. L\u2019espai \u00e9s dur, amb un terra petri que avui reflecteix, com una estufa, el sol valent de maig. Penso que, a ple estiu, ser\u00e0 insuportable malgrat els tendals que hi ha escampats, uns aqu\u00ed i uns altres all\u00e0. A l\u2019hivern, l\u2019orientaci\u00f3 que presenta, oberta als vents, el far\u00e0 inh\u00f2spit. Em sembla un\u00a0indret ben desgraciat.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">La impressi\u00f3 que tinc \u00e9s que passejo per l\u2019evid\u00e8ncia que s&#8217;ha renunciat a crear espais p\u00fablics de qualitat. Entenc l&#8217;espai\u00a0com\u00a0un frac\u00e0s absolut, perqu\u00e8 la ciutat ha acabat per fagocitar-ne un altre, el del ferrocarril, que li\u00a0era propi. S\u00f3c a Lleida, per\u00f2 trobaria exemples semblants a\u00a0diferents punts del pa\u00eds: a Barcelona, a Girona&#8230; <\/span><\/span><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">La superposici\u00f3 d\u2019usos p\u00fablics en un mateix s\u00f2l resulta un esperpent, una vergonya. No \u00e9s altra cosa que la consolidaci\u00f3 d\u2019unes pr\u00e0ctiques que no haurien de tenir cabuda en la gesti\u00f3 del que \u00e9s un patrimoni de tots. L\u2019arg\u00facia que esgrimeixen els gestors de la cosa p\u00fablica, en el sentit que es guanyen espais per a usos comuns resulta una fal\u00b7l\u00e0cia, perqu\u00e8 la superf\u00edcie que ocupa el ferrocarril \u00e9s un espai p\u00fablic amb una funci\u00f3 espec\u00edfica que cal que es mantingui visible.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-family: Calibri\"><span style=\"font-size: 12pt\">E<\/span><span style=\"font-size: 12pt\"><span>ls or\u00edgens del ferrocarril van ser, a casa nostra, els d&#8217;un negoci privat. Als anys quaranta del segle XX, la nacionalitzaci\u00f3 va convertir l\u2019Estat en el propietari dels terrenys que ocupaven els trens. Als anys vuitanta i noranta, en plena decad\u00e8ncia ferrovi\u00e0ria, es va prendre la decisi\u00f3 d\u2019alienar el patrimoni i vendre\u2019l al millor postor amb l\u2019excusa que, amb els diners de les transaccions, s&#8217;eixugaria el d\u00e8ficit\u00a0econ\u00f2mic que arrossegava. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Ara que l\u2019Estat s\u2019ho ha venut gaireb\u00e9 tot, no li queda altre remei que multiplicar l\u2019espai p\u00fablic fent-lo cr\u00e9ixer verticalment. Al tren li ha tocat anar al fons, sota terra, sense la superf\u00edcie m\u00ednima imprescindible per operar amb garanties de futur. Amb tot, a difer\u00e8ncia del que succeeix amb el s\u00f2l privat, aqu\u00ed, el creixement vertical no genera valor, ans al contrari, em sembla que perjudica el conjunt dels ciutadans.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Continuo a Lleida. Camino pel Segon Passeig de Ronda, que fa poc temps ha estat\u00a0transformat en un parc urb\u00e0, guanyat a les vies del tren, que han quedat cobertes fins l\u2019Avinguda Alcalde Recasens. L\u2019espai \u00e9s dur, amb un terra petri que avui reflecteix, com una estufa, el sol valent de maig. Penso que, a ple [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-984","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/984","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=984"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/984\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":998,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/984\/revisions\/998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=984"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=984"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}