{"id":72,"date":"2009-02-10T17:23:48","date_gmt":"2009-02-10T16:23:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?page_id=72"},"modified":"2023-03-02T19:53:51","modified_gmt":"2023-03-02T18:53:51","slug":"bibliografia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/bibliografia\/","title":{"rendered":"Llibres publicats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

2016. Cata…qu\u00e8<\/em>, Catalunya vista per la premsa internacional<\/a>. Text de la reedici\u00f3 actualitzada del llibre de Carles Puigdemont.
\nSinopsi:<\/strong> CATA\u2026 QU\u00c8? \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 amb qu\u00e8, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu pa\u00eds. \u00abCatawhat?\u00bb, \u00abCataquoi?\u00bb. Volien dir \u00abNo s\u00e9 de qu\u00e8 em parles\u00bb.
\nEl qui avui \u00e9s el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigaci\u00f3 sense precedents: com havia tractat el fet catal\u00e0 la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona. \u00c9s curi\u00f3s i significatiu descobrir el ress\u00f2 i la interpretaci\u00f3 que va tenir per als diaris d\u2019arreu del m\u00f3n, i especialment d\u2019Europa i els Estats Units, la realitat catalana.
\n\"\"<\/p>\n

Le Monde, Paris Match, Corriere della Sera, La Stampa, Der Spiegel, Frankfurter Allgemeine, The New York Times, The Washington Post, Tokyo Shimbun, Asahi\u2026 s\u00f3n alguns dels diversos diaris que l\u2019autor va explorar quan la inform\u00e0tica i la digitalitza i\u00f3 no existien i, per tant, eren necess\u00e0ries l\u2019empenta i la convicci\u00f3 d\u2019un jove que sabia que, per canviar la realitat, el primer que has de fer \u00e9s con\u00e8ixer-la.
\nLa visi\u00f3 que el m\u00f3n t\u00e9 de nosaltres est\u00e0 canviant. Aix\u00ed ho demostra l\u2019apartat que ha escrit el periodista Carles Ribera per a aquesta nova edici\u00f3 i que recull el que s\u2019ha dit de Catalunya a tot el m\u00f3n des del 1994 fins a aquest mateix 2016. Ara som not\u00edcia internacional. Aquell \u00abCata\u2026 qu\u00e8?\u00bb s\u2019ha convertit sovint en un \u00abAh! Els catalans de la independ\u00e8ncia!\u2026\u00bb.<\/p>\n

\"\"
\n2015. El carrer de l’infern<\/a>.<\/strong><\/em> Diari de Joaquim Aleixandri.<\/p>\n

Sinopsi:<\/strong> De l’experi\u00e8ncia dels exiliats generalment ens n’arriben els aspectes m\u00e9s carregats d’\u00e8pica o de trag\u00e8dia. Darrere d’aquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenci\u00f3. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se n’han localitzat els fragments escrits entre 1955 i 1963, \u00e9s el relat de la rutina d’un exiliat que, superades les perip\u00e8cies inicials de l’\u00e8xode, s’ha convertit en un simple immigrant. \u00c9s la consignaci\u00f3 de les penalitats, les mis\u00e8ries, els esfor\u00e7os i les poques alegries d’una monotonia d’expatriat sense esperan\u00e7a. Un relat escrit en un temps concret per\u00f2 que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel m\u00f3n convuls d’avui. Un testimoni passat, el d’Aleixandri, que interpel\u00b7la una realitat actual.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

2007. Cent dies de juliol.<\/strong> Un testimoni de la revoluci\u00f3 llibert\u00e0ria. Edicions Proa (Perfils, 81). 240 p\u00e0gines. ISBN: 978-84-8437-992-8<\/p>\n

Sinopsi:<\/strong>La tardor del 2002, en un poblet de Fran\u00e7a, van apar\u00e8ixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d’un exiliat republic\u00e0, mort de feia poc. Eren el dietari i les mem\u00f2ries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d’ERC que, l’any 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai m\u00e9s. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor qu\u00e8 va ser la Guerra Civil i per qu\u00e8 va caure el govern leg\u00edtim de la Rep\u00fablica. Empresonat pels fets d’octubre de 1934, membre de comit\u00e8 antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa poblaci\u00f3 entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barb\u00e0rie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira d’alguns ‘incontrolats’ que volien eliminar-lo. A\u00a0Cent dies de juliol <\/em> es parteix del valu\u00f3s testimoni d’Aleixandri per explicar aspectes d’una revoluci\u00f3 llibert\u00e0ria que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

2006. Not\u00edcia d’un republic\u00e0<\/strong>. Biografia i textos de Joaquim Aleixandri. Centre d’Estudis Selvatans\/Ajuntament de Caldes de Malavella. 267 p\u00e0gines. ISBN: 84-921956-7-3<\/p>\n

Sinopsi:<\/strong> Not\u00edcia d’un republic\u00e0 <\/em>\u00e9s la biografia de Joaquim Aleixandri i Babot (Barcelona, 1906 \u2013 Grandchamp, Fran\u00e7a, 2002), activista, articulista de premsa i pol\u00edtic republic\u00e0 fill d’una fam\u00edlia de ferroviaris vinculada al Centre d’Uni\u00f3 Republicana de Girona, que va desenvolupar la major part de la seva activitat p\u00fablica a Caldes de Malavella, on va ser un dels impulsors del Centre Cultural d’Esquerra Catalana (ERC), secretari del Comit\u00e8 Antifeixista entre el juliol i el setembre de 1936, i alcalde de la poblaci\u00f3 entre el 1937 i 1938. Exiliat a Fran\u00e7a amb 33 anys, va passar pels camps de concentraci\u00f3 de Sant Cebri\u00e0 i Agde, va estar integrat en una companyia de treball durant l’ocupaci\u00f3 nazi i es va acabar establint a la localitat de Grandchamp, on va viure durant m\u00e9s de seixanta anys i on \u00e9s enterrat junt amb la seva esposa, Rita Nielles Boix. Despr\u00e9s de la seva mort van ser localitzades una vintena de llibretes manuscrites i correspond\u00e8ncia on Aleixandri va recollir la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica, un material que ha servit de base per a la redacci\u00f3 d’aquest treball, que intenta retratar un home comprom\u00e8s amb el seu pa\u00eds, Catalunya, i amb els valors democr\u00e0tics republicans.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

2016. Cata…qu\u00e8, Catalunya vista per la premsa internacional. Text de la reedici\u00f3 actualitzada del llibre de Carles Puigdemont. Sinopsi: CATA\u2026 QU\u00c8? \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 amb qu\u00e8, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu pa\u00eds. \u00abCatawhat?\u00bb, \u00abCataquoi?\u00bb. Volien dir \u00abNo s\u00e9 de qu\u00e8 em parles\u00bb. El qui avui \u00e9s el president […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-72","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":732,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72\/revisions\/732"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}