Despr\u00e9s d\u2019un any 2009 que ha vist com el poble catal\u00e0 comen\u00e7ava a opinar sobre el seu futur com a pa\u00eds sense esperar que els partits s\u2019hi posessin al davant, el 2010 es presenta com l\u2019any de la independ\u00e8ncia de Catalunya.
\nJa ho s\u00e9. La majoria dels lectors que heu arribat fins al punt i a part anterior en aquests moments us esteu recuperant de l\u2019atac de riure que us ha generat la meva predicci\u00f3, el meu vaticini, el meu pron\u00f2stic nacional per a l\u2019any que fa poc m\u00e9s d\u2019una setmana que hem comen\u00e7at. Si voleu m\u2019espero que us eixugueu les ll\u00e0grimes que us han comen\u00e7at a brollar amb les contorsions pr\u00f2pies de la hilaritat desbocada que, somiatruites de mi, us he provocat.
\nM\u2019espero.
\nContinuo esperant-me.
\nJa esteu? Ulls eixuts i ben torcats?
\nDoncs vinga, continuo: deia que si el 2009 va ser el de l\u2019inici de l\u2019embranzida independentista sense pors, sense complexos, ni manies ni boques petites, per\u00f2 tamb\u00e9 sense for\u00e7a legal, aquest 2010 es pot comen\u00e7ar a encarrilar la cosa per la via de la pol\u00edtica v\u00e0lida, la que ens ha de conduir cap a l\u2019estat catal\u00e0 que molts, cada cop m\u00e9s, i cada cop m\u00e9s dels que compt\u00e0vem ser els mateixos que cada cop som m\u00e9s, volem tenir per governar els nostres destins dintre d\u2019aquest m\u00f3n globalitzat on ja fa temps que no es pot anar per lliure per\u00f2 on s\u00ed que cal que hi anem lliures.
\nDe moment, encara queden, pel cap baix, un parell de tongades de consultes populars que han de continuar sumant suports visibles als prop de 200.000 ciutadans que el 13 de desembre passat van expressar inequ\u00edvocament el seu suport a la independ\u00e8ncia de Catalunya. Abans del juny, si l\u2019onada no s\u2019estronca per la coneguda tirada catalanista a l\u2019autoflagel\u00b7laci\u00f3, l\u2019autof\u00e0gia i la devoci\u00f3 al lema Tants caps tants barrets; si s\u2019aconsegueix resistir an\u00edmicament l\u2019escomesa medi\u00e0tica espanyolista (la que ve d\u2019Espanya i la que ve de la Catalunya espanyola) que ens voldr\u00e0 conv\u00e8ncer per m\u00e9s evid\u00e8ncies en contra que tinguin que no som prou; si aconseguim esquivar tots aquests pals que amenacen la roda cap a l\u2019alliberament nacional, ens plantarem a la tardor amb la for\u00e7a suficient i la convicci\u00f3 necess\u00e0ria per aconseguir una majoria independentista al Parlament de Catalunya, el lloc on, com a pa\u00eds democr\u00e0tic que som, ha de comen\u00e7ar el proc\u00e9s per convertir l\u2019Estat espanyol en el nostre benvolgut ve\u00ed.
\nQu\u00e8? Ja us torna a aflorar el riure per sota el nas?
\nNo s\u00e9 quin problema hi veieu. No hi ha res de tot el que he escrit fins ara que no es pugui assolir amb la voluntat majorit\u00e0ria dels catalans. No hi ha dubte que Espanya far\u00e0 mans i m\u00e0nigues legals i pol\u00edtiques per frenar-nos. Per\u00f2 la voluntat popular, en un entorn democr\u00e0tic, arriba un moment que no es pot continuar reprimint. Pot ser que no hagi calibrat b\u00e9 la situaci\u00f3 i que erri clamorosament la predicci\u00f3. Per\u00f2 si a final d\u2019any no som independents, o no som en el cam\u00ed irreversible de ser-ho, ja no podrem donar les culpes a ning\u00fa m\u00e9s que no siguem nosaltres mateixos. Ara ja sabem que podem. Per\u00f2, gosarem voler?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s d\u2019un any 2009 que ha vist com el poble catal\u00e0 comen\u00e7ava a opinar sobre el seu futur com a pa\u00eds sense esperar que els partits s\u2019hi posessin al davant, el 2010 es presenta com l\u2019any de la independ\u00e8ncia de Catalunya. Ja ho s\u00e9. La majoria dels lectors que heu arribat fins al punt i […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1006","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1006","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1006"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1006\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1007,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1006\/revisions\/1007"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1006"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1006"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1006"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}