{"id":1043,"date":"2010-03-12T14:07:27","date_gmt":"2010-03-12T13:07:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1043"},"modified":"2010-03-12T14:26:24","modified_gmt":"2010-03-12T13:26:24","slug":"catalunya-si-hi-ha-neu-no-hi-aneu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/03\/12\/catalunya-si-hi-ha-neu-no-hi-aneu\/","title":{"rendered":"Catalunya: si hi ha neu, no hi aneu"},"content":{"rendered":"
\"EFE\"<\/a>

El temporal de dilluns. Foto: EFE<\/p><\/div>\n

Dilluns passat, com tots sabeu i molts encara esteu patint avui (i dem\u00e0, i…) bona part del pa\u00eds i especialment les comarques gironines van experimentar un d’aquells episodis metereol\u00f2gics extraordinaris que tant sovintegen per aquests verals. Pot semblar contradictori, no? Vull dir que es pot tendir a creure que all\u00f2 que sovinteja no pot ser qualificat com a extraordinari. Doncs si que pot ser-ho. Som en una terra acostumada a un temps boig, certament. El que passa \u00e9s que la bogeria es manifesta de tantes maneres que \u00e9s impossible canalitzar-la per la via de la previsi\u00f3. Hi ha pa\u00efsos acostumats a tempestes de neu. Indrets habituats a les pluges torrencials. Regions v\u00edctimes de sequeres persistents. Zones sistem\u00e0ticament assotades pel vent. Territoris sotmesos als incendis forestals. Latituds amb temperatures extremes. Ara b\u00e9, pocs llocs, i molt menys a Europa, estan exposats a tot, com passa en aquest rac\u00f3 meteorol\u00f2gicament caprici\u00f3s de la mediterr\u00e0nia. Ara ens ha tocat una nevada considerable. A Finl\u00e0ndia, no hauria passat res. Ni a Alemanya. Fins i tot a Esc\u00f2cia o a la Llombardia haurien trampejat amb poques incid\u00e8ncies una precipitaci\u00f3 similar. Ep, i a la Garrotxa i al Ripoll\u00e8s. Estan ben preparats. Nosaltres no estem preparats, o no ho estem arreu. Cert. Nom\u00e9s que estar ben preparats per a una nevada que nom\u00e9s cau cada vint-i-cinc anys \u00e9s simplement insostenible des del punt de vista pressupostari. Per aix\u00f2 cada cop que ens sobrev\u00e9 alguna desgr\u00e0cia relacionada amb el temps que mereix anar\u00a0 seguida del qualificatiu “hist\u00f2rica”, tinc tend\u00e8ncia a ser comprensiu amb els governants. Ah! I m\u00e9s aviat cr\u00edtic amb els meus conciutadans comen\u00e7ant per mi mateix. La prevenci\u00f3 i la protecci\u00f3 totals s\u00f3n impossibles. La temeritat, la despreocupaci\u00f3 i la indisciplina meridional entre els usuaris s\u00f3n incorregibles.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed el present article podria servir per a qualsevol cap\u00edtol meteorol\u00f2gic extrem present, passat i futur a Catalunya. Podria servir tant que ara mateix vaig a fer un copia<\/em> i enganxa<\/em> i m’ho guardar\u00e9 en altre document per no haver de tornar a rumiar el mateix la pr\u00f2xima vegada.<\/p>\n

Un segon. Mmmm… fet.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed m’estimaria m\u00e9s poder anar canviant la segona part de l’article en futures ocasions. No haver d’escriure que els catalans tenim una actitud de nou-ric que fot por: cada cop que surt alg\u00fa a la televisi\u00f3 perqu\u00e8 fa deu hores que no li han vingut a escombrar la neu de davant de casa, perqu\u00e8 porta cinc horetes sense llum davant d’una nevada de cal d\u00e9u, perqu\u00e8 han susp\u00e8s la l\u00ednia de l’autob\u00fas o perqu\u00e8 \u00e9s al mig de la carretera queixant-se que ning\u00fa el ve a soc\u00f3rrer despr\u00e9s d’haver sortit sense la m\u00e9s m\u00ednima precauci\u00f3 davant els reiterats avisos dels serveis meteorol\u00f2gics i ni tan sols, si en porta al maleter, ha estat capa\u00e7 de posar les cadenes al vehicle perqu\u00e8 no en sap. No fotem. Com deia Kennedy, no demanem qu\u00e8 pot fer el govern per nosaltres en cas de nevada, sin\u00f3 qu\u00e8 podem fer en cas de nevada perqu\u00e8 el govern pugui dedicar-se a resoldre els problemes de deb\u00f3. D’aquesta cr\u00edtica, naturalment, en queden exclosos els soferts habitants de les \u00e0rees gironines que han patit i continuen patint els efectes no pas del temporal sin\u00f3 de la incapacitat de reacci\u00f3 d’empreses i administraci\u00f3 (i d’aqu\u00ed tamb\u00e9 caldria excloure’n els abnegats ajuntaments, que consti) Tampoc voldria haver d’escriure m\u00e9s sobre la incompet\u00e8ncia de les companyies el\u00e8ctriques, que no tenen cap excusa, cap ni una, per deixar pobles sense llum durant dies i dies. \u00c9s el que passa en un sector oligopol\u00edtsic acostumat a que els governs els riguin les gr\u00e0cies i nom\u00e9s facin una mica de teratre de tant en tant, amb quatre amenaces i sancions de pa xucat amb oli, per fer dissipar la submissi\u00f3 real i total que hi mantenen. Tampoc no voldria haver de fer refer\u00e8ncia mai m\u00e9s als espectacles lamentables que munten els pol\u00edtics tirant-se boles de neu dial\u00e8ctiques en picabaralles infantils mentre una part del pa\u00eds est\u00e0 de cap per avall, en comptes de treballar conjuntament per rectificar all\u00f2 que no funciona, com ara la normativa que permet a les el\u00e8ctriques tenir unes xarxes de fireta: al Ripoll\u00e8s, a la Garrotxa o a la Cerdanya,\u00a0 recordem-ho, no s’han quedat sense llum, i hi ha nevat una mica m\u00e9s i tot. Per tant, senyors de la llum, se’n pot dir cat\u00e0strofe d’una destrossa que no dep\u00e8n de la for\u00e7a de la neu sin\u00f3 de la resist\u00e8ncia de les instal\u00b7lacions?<\/p>\n

Tamb\u00e9 taspiro a que algun dia arribem a tenir la sensaci\u00f3 que la situaci\u00f3, malgrat les mancances, els errors i els imponderables, ha estat sota control. Que hi havia alg\u00fa que se’n cuidava. Als ciutadans, en situacions extremes, un rostre amb credibilitat, que transmeti confian\u00e7a i seguretat, ens pot arribar a fer m\u00e9s servei que una llevaneus. Davant la fatalitat, de vegades, val m\u00e9s un gest, una actitud, unes formes, que no pas l’efectivitat absoluta, inabastable. En el fons, som de tanta bona fe que ja ens en fem el c\u00e0rrec que la perfecci\u00f3 no existeix, i com a bons mediterranis tenim una indulg\u00e8ncia infinita amb els in\u00fatils, aix\u00f2 s\u00ed, sempre que estiguin al peu del can\u00f3. Disposem de l’adagi perfecte per descriure aquest sentiment catal\u00e0 tan interioritzat: a qui fa tot el que pot no se li pot demanar m\u00e9s. Despr\u00e9s d’aquesta nevada, tantmateix, dels pol\u00edtics (tret d’alcaldes i regidors, remarquem-ho un cop m\u00e9s) no s’en pot ni valorar l’actitud, ni la dilig\u00e8ncia ni tan sols aprofitar alguna frase brillant que, unes l\u00ednies m\u00e9s amunt, m’hagu\u00e9s estalviat haver de rec\u00f3rrer a un estadista foraster com Kennedy i a una sent\u00e8ncia que, referint-se a les nevades, no va pronunciar mai.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilluns passat, com tots sabeu i molts encara esteu patint avui (i dem\u00e0, i…) bona part del pa\u00eds i especialment les comarques gironines van experimentar un d’aquells episodis metereol\u00f2gics extraordinaris que tant sovintegen per aquests verals. Pot semblar contradictori, no? Vull dir que es pot tendir a creure que all\u00f2 que sovinteja no pot ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1043","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1043","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1043"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1043\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1048,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1043\/revisions\/1048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1043"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1043"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1043"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}