{"id":1057,"date":"2010-04-21T17:13:14","date_gmt":"2010-04-21T16:13:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1057"},"modified":"2010-04-21T17:13:14","modified_gmt":"2010-04-21T16:13:14","slug":"arrels-nomades-de-pius-alibek","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/04\/21\/arrels-nomades-de-pius-alibek\/","title":{"rendered":"Arrels n\u00f2mades, de Pius Alibek"},"content":{"rendered":"
\"Portada<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

Els llibres de mem\u00f2ries corren el risc de no tenir gaire m\u00e9s inter\u00e8s que el de documentar una hist\u00f2ria personal sense altre valor (que no \u00e9s poc, per\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament rellevant des del punt de vista literari) que deixar testimoni d\u2019una exist\u00e8ncia. En el pitjor dels casos, tamb\u00e9, hi ha el perill que el material resultant acabi integrant un aplec d\u2019an\u00e8cdotes i perip\u00e8cies m\u00e9s o menys entretingudes per\u00f2 sense cos, mancades de ritme i argument. S\u00f3n poques, doncs, les obres en aquest g\u00e8nere que acreditin el m\u00e9s m\u00ednim inter\u00e8s m\u00e9s enll\u00e0 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica o de la satisfacci\u00f3 del cercle immediat d\u2019amistats i coneixences, en alguns casos un cercle prou gran per garantir fins i tot l\u2019\u00e8xit de vendes, per\u00f2 en tot cas peces d\u2019un to menor en les quals l\u2019autor no sap, o no pot (i de vegades no li cal) assolir una consist\u00e8ncia d\u2019obra liter\u00e0ria.<\/p>\n

Amb les Arrels n\u00f2mades<\/em>, de Pius Alibek (Ankawa, 1955), iraqui\u00e0 establert a Catalunya des de fa tres d\u00e8cades, ens trobem just a l\u2019extrem oposat: conta la hist\u00f2ria personal de mitja vida (des de la infantesa a l\u2019Iraq dels anys 50 fins que marxa d\u2019aquell pa\u00eds a principis dels 80), per\u00f2 la desplega com una successi\u00f3 de viv\u00e8ncies i retrats impressionistes que, lluny de resultar una simple concatenaci\u00f3 d\u2019aventures particulars, ordeix de manera consistent en cap\u00edtols relativament curts i ordenats cronol\u00f2gicament. Una superposici\u00f3 de capes que van sedimentant en una hist\u00f2ria de gruix literari indiscutible.
\nAlibek, fil\u00f2leg de formaci\u00f3 universit\u00e0ria, poliglot i pol\u00edgraf vocacional i alhora obligat per la seva perip\u00e8cia vital particular, s\u2019explica amb un estil prec\u00eds, amb frases curtes i una despesa en adjectius mesurad\u00edssima i estrictament descriptiva. Una narraci\u00f3 trufada de digressions ideol\u00f2giques i retrats sociol\u00f2gics repartits de manera intel\u00b7ligent espaiats al llarg del relat per obtenir una consist\u00e8ncia densa per\u00f2 de textura agradable, que conforma una pe\u00e7a que acaba atrapant el lector just en la frontera entre la realitat i la ficci\u00f3: no \u00e9s ficci\u00f3, perqu\u00e8 el protagonista \u00e9s el mateix autor i la hist\u00f2ria que explica \u00e9s la realitat viscuda, per\u00f2 s\u00ed que el fil argumental condueix cap a una narraci\u00f3 novel\u00b7lada. Transita del relat costumista (especialment en el tram d\u2019infantesa) al llibre d\u2019aventures (quins passatges m\u00e9s \u00e8pics, els del destacament militar al desert!), passant per la trama psicol\u00f2gica d\u2019un seminarista repatani (per\u00f2 gens rancuni\u00f3s: \u201cGuardo un cert afecte per aquells jesu\u00eftes com per tothom de qui he apr\u00e8s alguna cosa\u201d) i les topades d\u2019un personatge entremaliat, probablement m\u00e9s impel\u00b7lit per la curiositat insaciable que no pas per l\u2019esperit de rebel\u00b7lia. Un aiguabarreig que sorgeix de la destresa d\u2019escriptor afinat per\u00f2 tamb\u00e9 del bagatge d\u2019un lector empedre\u00eft que sap combinar g\u00e8neres i alternar registres (de la tendresa a la comicitat, de la gravetat a la lleugeresa), perqu\u00e8 els coneix d\u2019haver-los pa\u00eft b\u00e9.
\nArrels n\u00f2mades<\/em> \u00e9s un llibre escrit, com confessa l\u2019autor, per llegar la hist\u00f2ria familiar iraquiana a les filles nascudes a Catalunya. Per\u00f2 no es queda pas en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic, sin\u00f3 que alhora enriqueix la literatura del pa\u00eds on ha estat creat. Un treball redactat des de la dist\u00e0ncia per\u00f2 no des de la nost\u00e0lgia, tractat amb una sensibilitat extrema per\u00f2 sense sentimentalisme, arrodonit amb imatges excel\u00b7lents (\u201cElla \u2013la tempesta de sorra\u2013 no erra mai el rumb, som nosaltres que errem el lloc\u201d) i un plus d\u2019exotisme que no ve donat per l\u2019origen iraqui\u00e0 de l\u2019autor, sin\u00f3 perqu\u00e8 Pius Alibek \u00e9s iraqui\u00e0 de la comunitat cristiana assirio-caldea, nascut entre kurds, crescut entre musulmans a B\u00e0ssora i format al seminari de Bagdad.
\nI en aquest sentit, el punt de vista d\u2019un cat\u00f2lic (en termes culturals) integrant d\u2019una minoria resulta una de les gr\u00e0cies especials del llibre, que el fa molt occidental en alguns passatges, especialment en els que transcorren entre jesu\u00eftes, per\u00f2 alhora molt oriental sobretot quan es tracta de la descripci\u00f3 d\u2019olors i sabors, de fesomies, de paisatges i de costums d\u2019una societat que als anys 60 i 70 va transitar (sota l\u2019opressi\u00f3 de Saddam per\u00f2 tamb\u00e9 sota la pressi\u00f3 externa) d\u2019una relativament saludable conviv\u00e8ncia entre pobles, cultures i religions al marasme en qu\u00e8 s\u2019ha convertit, en qu\u00e8 l\u2019hem transformat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els llibres de mem\u00f2ries corren el risc de no tenir gaire m\u00e9s inter\u00e8s que el de documentar una hist\u00f2ria personal sense altre valor (que no \u00e9s poc, per\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament rellevant des del punt de vista literari) que deixar testimoni d\u2019una exist\u00e8ncia. En el pitjor dels casos, tamb\u00e9, hi ha el perill que el […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1057","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1057"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1059,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1057\/revisions\/1059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}