{"id":1112,"date":"2010-05-31T12:01:52","date_gmt":"2010-05-31T11:01:52","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1112"},"modified":"2010-05-30T18:05:42","modified_gmt":"2010-05-30T17:05:42","slug":"una-part-del-tot-dsteve-toltz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/05\/31\/una-part-del-tot-dsteve-toltz\/","title":{"rendered":"Una part del tot, d’Steve Toltz"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

L’escriptor australi\u00e0 Steve Toltz corre per Catalunya aquesta setmana per parlar del seu primer llibre, Una part del tot, publicat en catal\u00e0 per La Campana i que\u00a0gosaria\u00a0atrevir-me a dir que\u00a0\u00e9s la millor\u00a0novel\u00b7la que es pot\u00a0trobar actualment\u00a0als prestatges de les llibreries\u00a0del nostre pa\u00eds i les de l’estranger no ho s\u00e9 perqu\u00e8 no hi he anat.\u00a0Set-centes seixanta una\u00a0p\u00e0gines (aix\u00f2 si,\u00a0gaireb\u00e9 dos quilos de pes)\u00a0trepidants\u00a0que expliquen la hist\u00f2ria d’un\u00a0nen australi\u00e0 que es va fent gran\u00a0mentre, alhora, ens va relatant, o va fent relatar a trav\u00e9s d’ells mateixos, les hist\u00f2ries del seu\u00a0oncle (un fam\u00f3s criminal australi\u00e0), el seu pare (el germ\u00e0 del criminal que no ha pogut suportar el fet de viure eclipsat per la fama de l’altre) i\u00a0els avis,\u00a0una estranya parella que no\u00a0podria desembocar en res millor que\u00a0l’esmentat parell de fills.\u00a0Tot plegat un embolic familiar\u00a0narrat amb\u00a0una prosa torrencial, un sentit de l’humor\u00a0exquisit i una capacitat d’imaginar situacions\u00a0l\u00edmit (f\u00edsiques, psicol\u00f2giques, mentals, de relacions humanes) que converteix Steve Toltz en un escriptor\u00a0que per posar\u00a0exemples\u00a0entenedors,\u00a0ve a ser com la suma de John Irving i Empar Moliner barrejats en una coctelera.\u00a0 Austr\u00e0lia, Par\u00eds, Tail\u00e0ndia, s\u00f3n els escenaris d’una rastellera de\u00a0desprop\u00f2sits i aventures incre\u00efbles\u00a0poblades d’un\u00a0estol de personatges\u00a0que competeixen per\u00a0endur-se\u00a0el premi al m\u00e9s extravagant i que, un cop arribes al final de la novel\u00b7la,\u00a0els el donaries ex-aequo a tots plegats, protagonistes i secundaris. Tot i que s\u00f3n gaireb\u00e9 vuit-centes p\u00e0gines, us el llegireu volant, perqu\u00e8 \u00e9s d’aquells llibres que no es pot deixar perqu\u00e8 l’acci\u00f3 t’estira per les solapes i perqu\u00e8 la concatenaci\u00f3 de frases brillants per cent\u00edmetre quadrat de paper \u00e9s insuperable. Correu a llegir-lo i, mentrestant, deixeu-me posar-vos unes quantes mostres del talent immens d’aquest australi\u00e0 (que, per cert, va escriure part de la novel\u00b7la en un pis de la Barceloneta), comen\u00e7ant per un fragment que podria funcionar perfectament com a ra\u00f3 de ser del llibre:<\/p>\n

“La meva hist\u00f2ria \u00e9s bon\u00edssima i a sobre \u00e9s veritat. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 sembla que la gent hi d\u00f3na molta import\u00e0ncia, a aix\u00f2. Personalment, si alg\u00fa em digu\u00e9s: “T’explicar\u00e9 una hist\u00f2ria magn\u00edfica que \u00e9s una mentida de cap a peus!”, jo seria tot orelles”<\/p>\n

“Recordo que m’agafava de la m\u00e0 per anar a comprar el diari i que escridassava el venedor at\u00f2nit: “No ha esclatat cap guerra! No hi ha hagut cap crac financer! No s’ha escapat cap delinq\u00fcent perill\u00f3s! \u00bfPer qu\u00e8 em cobres aquest dineral? No ha passat res!”<\/p>\n

“La clau de la felicitat consisteix a no crear-se gaires expectatives”<\/p>\n

“Les difer\u00e8ncies entre els rics i els pobres no s\u00f3n res. L’\u00fanic abisme insalvable \u00e9s el que hi ha entre els sans i els malalts”<\/p>\n

“S’enyoren tant els mals temps com els bons, perqu\u00e8 al cap i a la fi el que de veritat s’enyora \u00e9s el temps mateix”<\/p>\n

“La mem\u00f2ria \u00e9s potser l’\u00fanica cosa del m\u00f3n que podem manipular veritablement per posar-la al nostre servei, perqu\u00e8 no haguem de mirar darrere nostre i pensar: quin cap de suro!”<\/p>\n

“No \u00e9s estrany que els existencialistes fonamentals fossin francesos. \u00c9s natural estar horroritzat davant l’exist\u00e8ncia quan et cobren quatre d\u00f2lars per un caf\u00e8”<\/p>\n

“Tenir un fill \u00e9s veure’s empalat di\u00e0riament per l’ast de la responsabilitat”<\/p>\n

“No hi ha hist\u00f2ries noves, nom\u00e9s noms de personatges diferents”<\/p>\n

“La gent sempre es queixa que no t\u00e9 sabates fins que veu un home sense peus, i llavors es queixa que no t\u00e9 cadira de rodes el\u00e8ctrica”<\/p>\n

“He arribat a la conclusi\u00f3 que llegir el diari \u00e9s una mica com beure’s el teu propi pipi: hi ha gent que diu que \u00e9s bo, per\u00f2 jo no m’ho crec”<\/p>\n

“Ning\u00fa es faria una asseguran\u00e7a de vida si en diguessin asseguran\u00e7a de mort”<\/p>\n

“\u00c9s injust que l’home estigui al capdamunt de la cadena aliment\u00e0ria quan encara es creu els titulars dels diaris”<\/p>\n

“Els periodistes, aquests gossos guardians de la moral, hip\u00f2crites, pretensiosos i en zel permanent”<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’escriptor australi\u00e0 Steve Toltz corre per Catalunya aquesta setmana per parlar del seu primer llibre, Una part del tot, publicat en catal\u00e0 per La Campana i que\u00a0gosaria\u00a0atrevir-me a dir que\u00a0\u00e9s la millor\u00a0novel\u00b7la que es pot\u00a0trobar actualment\u00a0als prestatges de les llibreries\u00a0del nostre pa\u00eds i les de l’estranger no ho s\u00e9 perqu\u00e8 no hi he anat.\u00a0Set-centes seixanta […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1112","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1112"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1118,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1112\/revisions\/1118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}