A Girona, una ciutat que fins fa poc era de tradici\u00f3 mon\u00e0rquica m\u00e9s aviat discreta, aquest estiu s\u2019hi organitzar\u00e0 el primer dels actes de la campanya de llan\u00e7ament de la denominaci\u00f3 d\u2019origen Pr\u00edncep de Girona, que no \u00e9s pas una marca de galetes de xocolata sin\u00f3 el t\u00edtol d\u2019un senyor que es veu que est\u00e0 obsessionat a fer-se estimar pel populatxo sobre el qual, si cap refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia no ho evita, tard o d\u2019hora acabar\u00e0 regnant. I com que les monarquies s\u00f3n una antigalla sense pari\u00f3, els mecanismes que tenen per fer-se veure acaben resultant igualment tronats. En aquest cas concret, la f\u00f3rmula que tindran l\u2019honor d\u2019experimentar els gironins i les gironines ser\u00e0 el conegut repartiment de quatre almoines al seu pas, tot plegat embolcallat de faramalla, bombo i platerets. Com que fer un torneig de cavalleria, un recital de poesia trobadoresca, una competici\u00f3 de falconers o cremar un grapat de bruixes a la pla\u00e7a ja no es porta, han decidit bastir un artefacte de nom tan pomp\u00f3s com F\u00f2rum Impulsa, que portar\u00e0 el bo i el millor del talent mundial en diverses disciplines, amb un objectiu que no \u00e9s altre que el d\u2019impulsar el bon nom del senyor Pr\u00edncep, gran protector del saber i del coneixement i de les arts i de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i no continuo perqu\u00e8 ell mateix ja deu tenir un ex\u00e8rcit d\u2019escrivents que li redactar\u00e0 un discurs molt m\u00e9s llagoter.
\nEp, no voldria pas ser irrespectu\u00f3s amb en Felip (si \u00e9s pr\u00edncep de Girona b\u00e9 que se li deu poder posar l\u2019en davant del nom, tal com fem els gironins quan ens referim a alg\u00fa conegut). Perqu\u00e8, alto! Que de ximple, l\u2019hereu de cals Borb\u00f3, no en t\u00e9 res. La prova n\u2019\u00e9s aix\u00f2 del F\u00f2rum i la Fundaci\u00f3 que hi ha al darrere, menada per aquell senyor que podr\u00e0 continuar remenant la cua ara que s\u2019havia quedat sense les joguines de Cap Roig i la Fontana d\u2019Or. El disseny de l\u2019artefacte \u00e9s tan rod\u00f3 que compleix una altra de les m\u00e0ximes de tota monarquia que es vulgui fer respectar: lluir al m\u00e0xim pagant els altres. Perqu\u00e8 la factura l\u2019acabaran encolomant a un grapat d\u2019empresaris i institucions que altra feina tindrien ara mateix que no pas perdre el temps a muntar aquests sidrals improductius per\u00f2 que, o b\u00e9 no han gosat dir que no perqu\u00e8 ja se sap que mai no se sap, o b\u00e9 poden treure a passejar la senyora i retratar-la al costat d\u2019aquesta gent que tant els agrada a les seves lectures de refer\u00e8ncia en paper cuix\u00e9. Ep, que no es descarta que tamb\u00e9 n\u2019hi hagi algun de mon\u00e0rquic de tota la vida, que hi ha d\u2019haver gent per a tot. O sigui, que el dia u de juliol tots a mudar-se com p\u00e8sols, a mirar de no fer salat al besamans, amb les babaies regalimant de submissi\u00f3 com si el F\u00f2rum Impulsa fos all\u00f2 que els gironins feia anys que anhelaven per sortir del trist anonimat d\u2019aquest cul de m\u00f3n provinci\u00e0.
\nI ara, pel preu d\u2019aquest article, un conte de regal: hi havia una vegada un pr\u00edncep que desfilava pensant que llu\u00efa un gran vestit i cap s\u00fabdit no gosava dir-li que el sastre l\u2019havia estafat i en realitat anava nu. El conte \u00e9s vell. A Girona, n\u2019han fet una actualitzaci\u00f3: el pr\u00edncep ha enganyat els gironins fent-los creure que aix\u00f2 del F\u00f2rum Impulsa vesteix molt quan, en realitat, l\u2019\u00fanic que s\u2019hi fa un vestit a mida \u00e9s en Borb\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A Girona, una ciutat que fins fa poc era de tradici\u00f3 mon\u00e0rquica m\u00e9s aviat discreta, aquest estiu s\u2019hi organitzar\u00e0 el primer dels actes de la campanya de llan\u00e7ament de la denominaci\u00f3 d\u2019origen Pr\u00edncep de Girona, que no \u00e9s pas una marca de galetes de xocolata sin\u00f3 el t\u00edtol d\u2019un senyor que es veu que est\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1133","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1133"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1134,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1133\/revisions\/1134"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}