La capacitat humana de fer el rid\u00edcul \u00e9s directament proporcional a la incapacitat per adonar-se que es fa el rid\u00edcul. \u00c9s una veritat irrefutable i suposo que aquest \u00e9s el motor que impulsa una nova moda importada dels Estats Units que s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a imposar a casa nostra. Consisteix en l\u2019enregistrament de videoclips de factura m\u00e9s o menys professional amb els companys de feina o d\u2019estudis o poseu-hi el col\u00b7lectiu hum\u00e0 que vulgueu, per b\u00e9 que d\u2019enregistraments rodats per fam\u00edlies o per presidiaris, per posar un parell d\u2019exemples, encara no tinc not\u00edcia de cap.
\nLip dub, se\u2019n diu d\u2019aquesta nova afici\u00f3. Literalment, significa doblatge de llavis, si no em fallen els meus coneixements d\u2019angl\u00e8s. Aplicat als casos que estan proliferant sobretot a trav\u00e9s del canal Youtube, el lip dub consisteix en alguna cosa m\u00e9s que moure els llavis fent veure que cantes una can\u00e7\u00f3 que en realitat \u00e9s un \u00e8xit conegut que canta alg\u00fa tan conegut com el seu \u00e8xit. Poseu-hi el tema m\u00e9s divertit o la tonada m\u00e9s enganxosa. Si \u00e9s en angl\u00e8s, queda m\u00e9s cool. Si \u00e9s en catal\u00e0 sempre \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de sincronitzar el moviment de llavis amb la lletra de la pe\u00e7a. Tamb\u00e9 inclou coreografies i fins i tot una mica de gui\u00f3. Per resumir-ho, ve a ser all\u00f2 que quan \u00e9rem petits f\u00e8iem al menjador de casa amb els nostres discos preferits, perqu\u00e8 quan \u00e9rem petits, en una \u00e8poca tecnol\u00f2gicament limitada i econ\u00f2micament modesta, el tocadiscos era un b\u00e9 col\u00b7lectiu de la fam\u00edlia objecte de disputa. La difer\u00e8ncia \u00e9s que aquelles xarlotades d\u2019aleshores quedaven en la intimitat de la llar (les meves imitacions de Mark Knopfler o Frank Sinatra eren realment lamentables) i en canvi ara s\u00f3n executades en p\u00fablic i a m\u00e9s a m\u00e9s enregistrades de manera convenient per ser difoses mundialment a trav\u00e9s de la xarxa.
\nRes en contra. Que la gent s\u2019esbravi, i m\u00e9s en temps de crisi, \u00e9s un gran qu\u00e8. \u00c9s m\u00e9s, segur que hi deu haver m\u00e9s d\u2019un psic\u00f2leg laboral que canta, en aquest cas sense playback, les excel\u00b7l\u00e8ncies d\u2019aquest tipus d\u2019activitats que presumptament ajuden a la cohesi\u00f3 de grup, al foment de la creativitat col\u00b7lectiva, a la interacci\u00f3 jer\u00e0rquica i, nom\u00e9s faltaria, a l\u2019obertura personal cap als col\u00b7legues.
\nTradicionalment aquests objectius s\u2019havien promogut a trav\u00e9s dels sopars de feina, de classe o d\u2019escala de ve\u00efns. Despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019experi\u00e8ncia, tothom sap que a les hores petites no sol pas aflorar la companyonia ni l\u2019amistat sin\u00f3 que emergeix el pitjor de cadasc\u00fa perfumat per una bravada d\u2019alcohol i un exhibicionisme sexual o l\u00fadic, o totes dues coses alhora, que la majoria de vegades acaben en una gran ressaca i poques ganes de tornar-te a trobar els companys o les companyes amb qui vas ballar la conga la nit anterior. Ara, que segons com es miri aix\u00f2 del lip dub en realitat \u00e9s un pas enrere en el nostre proc\u00e9s de civilitzaci\u00f3. Perqu\u00e8 en el fons consisteix a ballar la conga sense anar begut. Alg\u00fa em dir\u00e0 que \u00e9s un aven\u00e7, que la nostra societat \u00e9s menys reprimida. Desinhibida. Que s\u2019ha descordat les cotilles mentals. Jo diria a aquest alg\u00fa que torn\u00e9s a llegir la primera frase d\u2019aquest article.<\/p>\n
(Publicat a Pres\u00e8ncia el 20 de juny de 2010)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La capacitat humana de fer el rid\u00edcul \u00e9s directament proporcional a la incapacitat per adonar-se que es fa el rid\u00edcul. \u00c9s una veritat irrefutable i suposo que aquest \u00e9s el motor que impulsa una nova moda importada dels Estats Units que s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a imposar a casa nostra. Consisteix en l\u2019enregistrament de videoclips de factura […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[],"class_list":["post-1165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1165"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1166,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165\/revisions\/1166"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}