Al m\u00f3n, encara que pugui semblar mentida, hi ha gent que \u00e9s optimista de mena. S\u00f3n uns personatges impregnats d\u2019aquesta estranya energia existencial positiva que els porta a creure que la humanitat som una colla d\u2019\u00e9ssers vius que anem experimentant una franca progressi\u00f3 des de la nostra aparici\u00f3 sobre la capa de la terra. Els optimistes pensen, generalment amb un entusiasme que oscil\u00b7la entre la candidesa i la temeritat, que la nostra millora com a esp\u00e8cie \u00e9s permanent i indefectible, que mai no hav\u00edem estat tan b\u00e9 com ara i que el futur, des d\u2019un punt de vista col\u00b7lectiu, ens permetr\u00e0 anar superant graons evolutius per m\u00e9s que hi hagi alguns cong\u00e8neres que, pel cam\u00ed, es vagin fotent escales avall.
\nEls optimistes s\u00f3n d\u2019un darwinisme antropoc\u00e8ntric tan radical que no se n\u2019adonen que precisament ells s\u00f3n la prova que la humanitat pot no anar necess\u00e0riament endavant. Perqu\u00e8 els optimistes, si ens ho mirem amb perspectiva hist\u00f2rica, s\u00f3n una variant humana relativament nova en el llarg periple de l\u2019homo sapiens. Durant segles, qu\u00e8 dic durant segles, durant mil\u00b7lennis, els homes i les dones tocaven de peus a terra i sabien que el temps fuig, que la vida \u00e9s breu, que la carn \u00e9s d\u00e8bil i que som uns llops els uns pels altres, tot plegat dit en llat\u00ed perqu\u00e8 en aquells temps el llat\u00ed feia m\u00e9s modern per\u00f2 i que ara tradueixo perqu\u00e8 nom\u00e9s faria m\u00e9s pedant. En un planeta ple de riscos i perills on els pobres humans \u00e9rem encara uns aprenents, el realisme era l\u2019actitud dominant davant la vida, amb algunes pinzellades de fatalisme i alguns tra\u00e7os de resignaci\u00f3. Els temps van anar canviant i aquest curi\u00f3s b\u00edpede que anava perdent p\u00e8l i guanyant intel\u00b7lig\u00e8ncia i domini sobre la resta del planeta exceptuant-ne els imponderables desastres naturals de mida XXXL, va anar sentint-se fort i valent i segur d\u2019ell mateix fins al punt que en poques d\u00e8cades, a tot estirar una mica m\u00e9s d\u2019un segle i mig, ha aconseguit regirar tot el globus terrestre esprement-lo com una llimona i rebregant-lo amb tota mena d\u2019infraestructures i canvis tecnol\u00f2gics, ecol\u00f2gics, orogr\u00e0fics i demogr\u00e0fics i afegiu-hi el que vulgueu, que segur que l\u2019encertareu.
\nTota aquesta filosofada m\u2019ha vingut al cap, paral\u00b7lelament a una febrada considerable, mentre em prenia una capsa d\u2019aspirines per superar un refredat de juny d\u2019aquests tan emprenyadors i molestos i inoportuns. No l\u2019he agafat pas per haver-me posat la roba d\u2019estiu abans d\u2019hora ni per haver-me banyat a mar, ni tampoc per haver-me estintolat en algun lloc amb un exc\u00e9s de corrent d\u2019aire. No. M\u2019he refredat perqu\u00e8 he viatjat assegut en un tren durant una mica m\u00e9s d\u2019una hora, v\u00edctima de l\u2019aire condicionat inclement dels senyors de la Renfe. El mateix tren que a l\u2019hivern em feia fer la xup-xup a prop de trenta graus. He quedat garratibat, encarcarat, constipat i, sobretot, he estat v\u00edctima d\u2019un atac profund de pessimisme existencial que, ara mateix, em porta a definir la humanitat com aquella colla que en quaranta mil anys de progr\u00e9s tecnol\u00f2gic hem assolit l\u2019envejable fita de passar calor a l\u2019hivern i fred a l\u2019estiu. Aix\u00f2 \u00e9s una millora, es veu.<\/p>\n
(Publicata a Pres\u00e8ncia el 27 de juny de 2010)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al m\u00f3n, encara que pugui semblar mentida, hi ha gent que \u00e9s optimista de mena. S\u00f3n uns personatges impregnats d\u2019aquesta estranya energia existencial positiva que els porta a creure que la humanitat som una colla d\u2019\u00e9ssers vius que anem experimentant una franca progressi\u00f3 des de la nostra aparici\u00f3 sobre la capa de la terra. Els […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-1169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1169"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1170,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions\/1170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}