A mitjan juny vaig comen\u00e7ar a treballar al barri del Raval de Barcelona. Amics i coneguts (els saludats no perqu\u00e8 els saludats et saluden i s\u00f3n saludats per\u00f2 no s\u2019aturen a xerrar perqu\u00e8 altrament haurien de canviar de categoria) m\u2019havien advertit durant setmanes que, ui, aix\u00f2 d\u2019anar a petar al Raval \u00e9s tota una experi\u00e8ncia multicultural. Multicultural, si ho veus nom\u00e9s escrit, \u00e9s un terme purament descriptiu. Quan el sents en boca d\u2019algun interlocutor, llavors es connota positivament o negativa, depenent de l\u2019entonaci\u00f3. Hi ha gent que pronuncia multiculturalitat com si et digu\u00e9s moros de merda. Hi ha gent que pronuncia el mateix mot com si es refer\u00eds a Port Aventura. Hi ha molt poques persones que mantenen una neutralitat descriptiva davant del terme. Jo tinc el costum de no pronunciar-la. Perqu\u00e8 trobo que multiculturalitat, com diversitat, o mestissatge, no aporten res que no defineixi el terme cultura a seques. El m\u00f3n conegut, fa segles que ja no \u00e9s monocultural. Per tant, multiculturalitat \u00e9s una redund\u00e0ncia.
\nSigui com sigui, la majoria de personal que m\u2019havien fet comentaris sobre el Raval, tiraven cap al tremendisme. Vigila amb la cartera. Vigila amb les putes. Vigila amb la droga. Vigila amb les ganivetades. No parlis catal\u00e0 que no t\u2019ent\u00e9n ning\u00fa (com si l\u2019Eixample, en canvi, fos Vilabertran).
\nEl primer dia, arribo acollonit. Entro a la redacci\u00f3 d\u2019hora, arreplego quatre diaris i em disposo a fer una llegida tot prenent el primer caf\u00e8 del mat\u00ed. Surto amb el cor encongit i comen\u00e7o a caminar cap a la rambla del Raval. Hi arribo sencer. Miro a veure si hi ha alguna cafeteria. M\u2019havien advertit, ui, nom\u00e9s hi ha kebabs i menjar pakistan\u00e8s i tot bruteja. A m\u00e0 dreta, mirant a muntanya (a Barcelona tothom pren com a refer\u00e8ncia el mar o la muntanya, tot i que ni el mar ni la muntanya normalment no es veuen si no hi ets davant), mirant a muntanya, deia, llegeixo en un r\u00e8tol Caf\u00e8 de les Del\u00edcies. Fa bon aspecte. Hi entro. Rajoles hidr\u00e0uliques amb decoraci\u00f3 vegetal, sostre alt, barra de fusta, cadires de balca, cadires de fusta, taules de fusta, taules rodones de marbre amb vora de llaut\u00f3, taules de taula de m\u00e0quina de cosir antiga, i un llum Art D\u00e9co. Acollidor. M\u2019assec. Al meu voltant, mitja de dotzena de persones, de tonalitats diferents i idiomes diversos. Demano un tallat. Quan vaig per fer el primer glop, quedo amb la boca oberta i la tassa imm\u00f2bil a mig cam\u00ed. Sona Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. En quaranta-un anys de vida (meva, no de la can\u00e7\u00f3) no l\u2019havia sentida mai en cap fil musical d\u2019un establiment p\u00fablic a Catalunya. La cosa no s\u2019acaba aqu\u00ed. Despr\u00e9s d\u2019una tonada en alemany que no identifico, m\u2019arriba \u00abno hi fa res no plorar, no hi fa res morir, el desig \u00e9s tossut, va trenant el seu cam\u00ed\u00bb, en la veu de Maria del Mar Bonet. No exagero si dic que em v\u00e9nen ll\u00e0grimes als ulls de l\u2019emoci\u00f3. Unes ll\u00e0grimes que ja no puc contenir quan, a continuaci\u00f3, sento Serrat: \u00abLa r\u00e0dio antiga, el rellotge gran que encara sona d\u2019hora en hora amb mandra. I s\u2019agafen les mans els vells amants…\u00bb Plego els diaris, pago i surto a la rambla del Raval, conven\u00e7ut que aix\u00f2 de la multiculturalitat \u00e9s una redund\u00e0ncia extraordin\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A mitjan juny vaig comen\u00e7ar a treballar al barri del Raval de Barcelona. Amics i coneguts (els saludats no perqu\u00e8 els saludats et saluden i s\u00f3n saludats per\u00f2 no s\u2019aturen a xerrar perqu\u00e8 altrament haurien de canviar de categoria) m\u2019havien advertit durant setmanes que, ui, aix\u00f2 d\u2019anar a petar al Raval \u00e9s tota una experi\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-1173","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1173"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1174,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions\/1174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}