La cuina tradicional del nostre pa\u00eds \u00e9s prolixa en receptes que mesclen la carn i les begudes alcoh\u00f2liques durant el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3, per mitj\u00e0 de l\u2019addici\u00f3 progressiva de dosis variables durant els processos de cocci\u00f3, rostit, estofat o xup-xups de tot tipus de viandes. Comencem, aleat\u00f2riament, per l\u2019\u00e0nec amb peres, que incorpora vi dol\u00e7, i acabem amb el xai rostit amb un raig de vi blanc. Entremig, hi trobem els imprescindibles fricand\u00f3 de vedella amb bolets i les galtes de porc estofades, ambdues opcions regades amb un gotet de vi negre. Tamb\u00e9 tenim el recurs al vi ranci o el conyac per amorosir el pollastre amb escamarlans, i d\u2019aquest \u00faltim destil\u00b7lat tamb\u00e9 se n\u2019aboca una mesura flamejant a la cassolada de llagostins. I tot aix\u00f2 abans de citar la llaminera de garr\u00ed amb salsa de ratafia i sense oblidar el conill a la cassola amb un bon esquitx de rom. Ep, i no em voldria pas deixar uns escamarlans al cava per llepar-se\u2019n els dits, i si en aquest cat\u00e0leg no hi afegeixo les figues a l\u2019armanyac \u00e9s perqu\u00e8, en aquest cas, les figues no s\u00f3n carn sin\u00f3 una fruita.
\nTots aquests exemples certifiquen a bastament la bona relaci\u00f3 que hist\u00f2ricament han mantingut a Catalunya les viandes amb els destil\u00b7lats, licors, espirituosos i fruits de la vinya en general. Aix\u00f2 no obstant, malgrat la nostra indiscutible compet\u00e8ncia en la mat\u00e8ria, no hem arribat, que jo s\u00e0piga, als extrems del Canad\u00e0. Llegeixo en una revista culin\u00e0ria que en una poblaci\u00f3 situada a 300 quil\u00f2metres de Vancouver alimenten les vedelles destinades al consum carni amb un suplement de vi negre. La senyora Janize Ravndahl, propiet\u00e0ria de la granja Sezmu Meats, explica en declaracions al The Vancouver Sun recollides per la revista, que els animals no es beuen pas el vi sin\u00f3 que se\u2019l cruspeixen barrejat amb el pinso, tot i que els cuidadors ja han detectat que en alguns casos els animals s\u2019acosten animadament a la vinassa nom\u00e9s de veure-la (o ensumar-la, cal suposar). En aquest cas, se\u2019ls deixa xarrupar del cubell sense cap problema m\u00e9s enll\u00e0 de c\u00f3rrer el risc de convertir els animalons en una versi\u00f3 de carn i banyes de la vache qui rit. El curi\u00f3s tractament d\u2019enoter\u00e0pia animal s\u2019aplica durant 90 dies abans del sacrifici de les b\u00e8sties. Aix\u00f2 fa que la carn resultant sigui, segons tots els experts, especialment saborosa, a banda d\u2019un quinze per cent m\u00e9s cara que un filet de gamma alta de vedella abst\u00e8mia. I, per cert, el r\u00e8gim vin\u00edcola tamb\u00e9 contribueix a resoldre un dels problemes ecol\u00f2gics m\u00e9s greus del nostre planeta: redueix l\u2019emissi\u00f3 de met\u00e0 cada vegada que una vaca es llufa.
\nUn cas interessant, per\u00f2 que em porta a plantejar diversos dubtes raonables:
\n1. Del bistec de vedella alimentada amb vi, cal dir-ne vistec?
\n2. Alg\u00fa s\u2019animar\u00e0 a peixar els salmons o els llobarros amb vi blanc?
\n3. Una vaca beguda, porta un gat?
\n4. Quanta carn puc menjar sense donar positiu en un control d\u2019alcohol\u00e8mia?
\n5. I, per cert, no vull ni pensar quina cara posaria el mosso si li digu\u00e9s \u00abagent, li juro que no vaig begut, el que passa \u00e9s que m\u2019he cruspit una vedella alcoh\u00f2lica\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cuina tradicional del nostre pa\u00eds \u00e9s prolixa en receptes que mesclen la carn i les begudes alcoh\u00f2liques durant el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3, per mitj\u00e0 de l\u2019addici\u00f3 progressiva de dosis variables durant els processos de cocci\u00f3, rostit, estofat o xup-xups de tot tipus de viandes. Comencem, aleat\u00f2riament, per l\u2019\u00e0nec amb peres, que incorpora vi dol\u00e7, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-1293","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1293"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1294,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1293\/revisions\/1294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}