Un dia d\u2019aquests la vostra mainada tornar\u00e0 a escola i, coincidint amb el retorn als estudis, com que es veu que els mestres no els deuen fer treballar prou, els tornareu a apuntar a classes d\u2019angl\u00e8s (i de xin\u00e8s o japon\u00e8s, tant de moda), de solfeig i de piano, o de guitarra, o de viol\u00ed que fa m\u00e9s fi, els portareu a fer dansa cl\u00e0ssica amb un tut\u00fa ben estofat, els fareu jugar a futbol, o a b\u00e0squet, o a futbol els dilluns i els dimecres i a b\u00e0squet els dimarts i els dijous, i no els reservareu cap hora per a classes d\u2019inform\u00e0tica, primer perqu\u00e8 els dies no tenen m\u00e9s hores i segon perqu\u00e8 aix\u00f2 de les classes d\u2019inform\u00e0tica ha passat a la hist\u00f2ria com hi van passar tamb\u00e9 en el seu temps les classes de mecanografia (recordeu aquelles pesades i sorolloses sessions de qwerty, poyoui, asdfg \u00f1lkjk, i sant tornem-hi fins a l\u2019extenuaci\u00f3?) perqu\u00e8 d\u2019inform\u00e0tica les \u00faniques classes necess\u00e0ries serien les impartides per la canalla amb nosaltres escarrassant-nos per veure si ens posem al seu nivell.
\nSempre que torna el setembre em faig la mateixa pregunta: Cal sobrecarregar tant d\u2019est\u00edmuls els nens i les nenes? Cal afegir-los a un programa escolar que, te\u00f2ricament, \u00e9s el que els ha de donar l\u2019educaci\u00f3 que necessiten?
\nUna pregunta que en porta altres de relacionades, com ara la q\u00fcesti\u00f3 sobre si la formaci\u00f3 extraescolar es fa en funci\u00f3 de les necessitats reals de l\u2019interessat o de les frustracions acumulades dels seus progenitors. Costa de saber si aquell xiquet que tragina un viol\u00ed m\u00e9s volumin\u00f3s que ell va a formar-se o, simplement, est\u00e0 pagant el desig no satisfet del seu pare o de la seva mare de no haver pogut estudiar solfa. I quan dic viol\u00ed podem dir tennis, teatre o pintura art\u00edstica. \u00c9s curi\u00f3s, curios\u00edssim, per\u00f2 a mi em fa l\u2019efecte que per m\u00e9s preparats per a l\u2019absorci\u00f3 de coneixements que estigui un \u00e9sser hum\u00e0 en fase de creixement, tota aquesta intens\u00edssima marat\u00f3 formativa a qu\u00e8 es veuen abocats els infants d\u2019avui dia en realitat el que fa \u00e9s acostar-los a la saturaci\u00f3, que \u00e9s la sala d\u2019espera del desinter\u00e8s. No hi entenc gaire, de psicologia infantil, m\u00e9s enll\u00e0 de la derivada de la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. Per\u00f2 jo diria que el motor del coneixement no \u00e9s la formaci\u00f3 sin\u00f3 la curiositat. S\u2019apr\u00e8n m\u00e9s per curiositat que per obligaci\u00f3. La formaci\u00f3 \u00e9s, precisament, el mitj\u00e0 per satisfer el desig de con\u00e8ixer i no pas l\u2019eina per generar aquest desig. I la curiositat, m\u00e9s que cap altra activitat humana, necessita temps. Temps lliure. Temps per observar, per tenir l\u2019opci\u00f3 de fer-se preguntes i no nom\u00e9s l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019anar responent les que fan els altres. Si volem nens i nenes ben formats, doneu-los temps per badar, per captar els est\u00edmuls a partir dels sentits i no pas a partir de l\u2019ensinistrament. Donem a les criatures, m\u00e9s que continguts, disciplina per aprendre. Posem a la seva disposici\u00f3, m\u00e9s que activitats, els mitjans per fer-les. Per\u00f2 sense perdre de vista que un nen o una nena amb el nas enganxat rere un vidre, o amb la barbeta sobre la barana del balc\u00f3, activant els seus tendres mecanismes reflexius, s\u00f3n la millor garantia d\u2019un adult que ballar\u00e0, calcular\u00e0, interpretar\u00e0 o ser\u00e0 poliglot fruit de l\u2019avidesa pr\u00f2pia i no del neguit sobrevingut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dia d\u2019aquests la vostra mainada tornar\u00e0 a escola i, coincidint amb el retorn als estudis, com que es veu que els mestres no els deuen fer treballar prou, els tornareu a apuntar a classes d\u2019angl\u00e8s (i de xin\u00e8s o japon\u00e8s, tant de moda), de solfeig i de piano, o de guitarra, o de viol\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-1309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1309"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1310,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309\/revisions\/1310"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}