{"id":1321,"date":"2010-09-28T16:40:29","date_gmt":"2010-09-28T15:40:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1321"},"modified":"2010-09-26T16:49:26","modified_gmt":"2010-09-26T15:49:26","slug":"periodisme-redescobert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/09\/28\/periodisme-redescobert\/","title":{"rendered":"Periodisme redescobert"},"content":{"rendered":"<div id=\"attachment_1322\" style=\"width: 197px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2010\/09\/viatge-involuntari-a-la-catalunya-impossible350.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1322\" class=\"size-medium wp-image-1322\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2010\/09\/viatge-involuntari-a-la-catalunya-impossible350-187x300.jpg\" alt=\"Portada del llibre\" width=\"187\" height=\"300\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1322\" class=\"wp-caption-text\">Portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">El senyor <a title=\"Editorial Acontravent de Quim Torra\" href=\"http:\/\/www.acontravent.cat\/\" target=\"_blank\">Quim Torra, editor i assagista<\/a> prol\u00edfic tant en una activitat com en l\u2019altra, ha escrit un llibre apassionat (potser una mica massa i tot), intens, documentat i llegidor. El volum, guanyador de l\u2019\u00faltim premi Carles Rahola d\u2019assaig i publicat per <a title=\"Web de Proa\" href=\"http:\/\/www.proa.cat\/www\/proa\/ca\" target=\"_blank\">Proa<\/a> fa uns mesos, porta per t\u00edtol <a title=\"Sinopsi del llibre\" href=\"http:\/\/www.proa.cat\/ca\/llibre\/viatge-involuntari-a-la-catalunya-impossible_11918.html\" target=\"_blank\"><em>Viatge involuntari a la Catalunya impossible<\/em>.<\/a> \u00c9s un assaig novel\u00b7lat, o una novel\u00b7la de base real, en la qual Torra ens fa sentir la seva pr\u00f2pia veu amb un relat entretingut d\u2019una perip\u00e8cia professional at\u00edpica que l\u2019ha portat del terror\u00edfic m\u00f3n dels grans executius de les assegurances al delici\u00f3s planeta dels petits exhumadors de noms i paraules oblidades. La pr\u00f2pia veu, Torra l\u2019entrella\u00e7a amb una altra que \u00e9s tamb\u00e9 seva per\u00f2 que utilitza en un exercici de ventril\u00f2quia liter\u00e0ria per fer parlar tres periodistes barcelonins que ha rescatat del pou de la premsa perduda: Llu\u00eds Capdevila, \u00c0ngel Ferran i Francesc Madrid. Plomes torrencials d\u2019una Barcelona d\u2019actitud canalla i turbulenta, ments \u00e0cides i l\u00facides, ideol\u00f2gicament lliures i alhora encadenades a les estretors materials; expulsats del seu pa\u00eds, Catalunya i nom\u00e9s Catalunya, cap a l\u2019exili post-republic\u00e0. Vides submergides en la creaci\u00f3 i en els llibres, \u00abl\u2019\u00fanic lloc del m\u00f3n on la mis\u00e8ria no podia plantar les seves espesses arrels\u00bb, segons posa Torra en boca de Capdevila en un exercici literari atrevit, on nom\u00e9s les cometes diferencien els textos dels personatges retratats i la veu en primera persona amb qu\u00e8 els ressuscita l\u2019autor, la qual cosa obliga el lector a extremar l\u2019atenci\u00f3 per saber qui \u00e9s Torra i qui s\u00f3n els altres, per\u00f2 alhora aporta una credibilitat s\u00f2lida a la fabulaci\u00f3, a la recreaci\u00f3, a la reconstrucci\u00f3 d\u2019uns testimonis fonamentals per recuperar la mem\u00f2ria del periodisme dels anys vint i trenta, sobretot trenta, un periodisme del qual, tot i ser poc conegut, s\u2019ha escrit m\u00e9s que no pas se\u2019n va llegir en aquells temps que cada capelleta tenia un diari i cada diari un grapadet de lectors m\u00e9s aviat esc\u00e0s que, tret d\u2019honorables excepcions, convertien la premsa m\u00e9s en empresa que en negoci i l\u2019articulisme m\u00e9s en activitat que no pas en ocupaci\u00f3 professional.<br \/>\nHavent llegit el llibre de Quim Torra, penso que aquest nostre m\u00f3n del periodisme digital, els blocaires i els confidencials cibern\u00e8tics, faria les del\u00edcies de personatges com Capdevila, Ferran, Madrid, i tamb\u00e9 Cabot, Fontdevila, Valldeperes o Josep Maria Franc\u00e8s, i Josep Maria Planes, que podrien teclejar a cor qu\u00e8 vols sense encotillaments d\u2019espai i polemitzar i llan\u00e7ar-se els plats dial\u00e8ctics pel cap i fer-hi tant pocs diners com van guanyar-hi aleshores. No dir\u00e9 pas que el periodisme d\u2019abans era millor que el d\u2019ara perqu\u00e8 probablement no nom\u00e9s llan\u00e7aria pedres contra el teulat propi, sin\u00f3 que tamb\u00e9 em deixaria endur per un cert sentit \u00e8pic que tampoc cal. Ara b\u00e9, s\u00ed que \u00e9s cert que les hemeroteques del nostre pa\u00eds s\u00f3n aut\u00e8ntiques joieries. Durant uns mesos vaig freq\u00fcentar, per q\u00fcestions que ara no v\u00e9nen al cas, la majoria dels arxius que cita Torra en el seu llibre i puc dir que vaig passar-hi molt m\u00e9s temps del que hi hauria destinat per la feina que m\u2019ocupava, atrapat entre microfilms i papers gastats, enganxat a la tinta dels mestres. Un plaer. <strong><em>(Publicat a Pres\u00e8ncia el 19 de setembre de 2010)<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El senyor Quim Torra, editor i assagista prol\u00edfic tant en una activitat com en l\u2019altra, ha escrit un llibre apassionat (potser una mica massa i tot), intens, documentat i llegidor. El volum, guanyador de l\u2019\u00faltim premi Carles Rahola d\u2019assaig i publicat per Proa fa uns mesos, porta per t\u00edtol Viatge involuntari a la Catalunya impossible. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1321","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1321","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1321"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1321\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1323,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1321\/revisions\/1323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}