{"id":1417,"date":"2010-11-27T13:38:55","date_gmt":"2010-11-27T12:38:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1417"},"modified":"2010-11-26T13:40:37","modified_gmt":"2010-11-26T12:40:37","slug":"amb-la-tradicio-a-laire","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/11\/27\/amb-la-tradicio-a-laire\/","title":{"rendered":"Amb la tradici\u00f3 a l’aire"},"content":{"rendered":"
\n

Castellers a banda, si dels catalans hi ha una cosa que sorpr\u00e8n al m\u00f3n \u00e9s la figura nadalenca del caganer. No s\u00f3n pas pocs ni petits els mitjans de comunicaci\u00f3 internacional que en els \u00faltims anys s’han fet ress\u00f2 d’aquesta tradici\u00f3, sobretot des que alguns empresaris amb vista, especialment en el sector del pessebrisme postmodern i tamb\u00e9 de la pastisseria, han donat una nova dimensi\u00f3 a aquella humil figura, que durant generacions, amb la pell i la samarra, s’ajupia discretament en un rac\u00f3 de l’escena amb els pantalons a mitja cama i el producte del seus budells a la vista de l’espectador com a contrapunt popular de la representaci\u00f3 est\u00e0tica del naixement del d\u00e9u dels cat\u00f2lics fet home.<\/p>\n

En l’\u00faltima d\u00e8cada el caganer ha patit un proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3 indiscutible. D’una banda, \u00e9s l’\u00fanica figura del pessebre que no necessita la resta de la colla, camells, bou i ase inclosos, per tenir una ra\u00f3 de ser. Molts catalans el compren per separat per decorar o adornar les festes de Nadal, o fins i tot el mantenen en algun prestatge fora de temporada, \u00e9s a dir, abans de l’advent i despr\u00e9s de la Candelera, tant si plora com si riu, tant si el fred \u00e9s fora o encara \u00e9s viu. El caganer s’ha fet un lloc per ell mateix en l’imaginari col\u00b7lectiu. Una circumst\u00e0ncia en bona part deguda al desdoblament de personalitat a qu\u00e8 ha estat sotm\u00e8s per uns interessos comercials dignes d’admiraci\u00f3. Pol\u00edtics de primera i de segona fila, mundial o nacional, futbolistes d’elit i altres esportistes coneguts, famosos de pelatge divers i fins i tot altres personatges de ficci\u00f3, han estat, s\u00f3n i seran immortalitzats en la desagra\u00efda postura de qui desmenja.<\/p>\n

Tret de context, pot semblar una barrabassada, un costum una mica fastig\u00f3s o escatol\u00f2gic, i la imatge que d\u00f3na dels catalans \u00e9s la d’una societat amb uns costums tan pintorescos que fins i tot alg\u00fa mal informat podria arribar a pensar que no \u00e9s estrany que els espanyols no ens puguin veure ni en pintura, a uns ciutadans que adorem (tant en versi\u00f3 cat\u00f2lica com laica) una figura que ensenya el cul i el que en penja.<\/p>\n

La popularitzaci\u00f3 de la figura del caganer \u00e9s una de les fites m\u00e9s destacades dels \u00faltims anys en temes de m\u00e0rqueting nacional. Fen\u00f2mens com aquest ajuden a construir identitat i a consolidar fet diferencial. Hi ha pa\u00efsos que han exportat com a gadget tunejable<\/em> l’estatueta dels Oscar, la pizza, les ampolletes de la mareded\u00e9u de Lorda, els bastonets de menjar o la gorra de visera. Aqu\u00ed, a la catalana terra, habitada per homes i dones del cap dret per\u00f2 de tend\u00e8ncia importadora especialment en q\u00fcestions d’h\u00e0bits, gustos i costums, ja \u00e9s hora que tots plegats decidim sortir de l’armari de l’acomplexament identitari i rodem m\u00f3n amb el cul a l’aire. Regalem caganers als coneguts estrangers, promocionem-lo a totes les botigues de records com un element m\u00e9s del folklore al costat de l’ase, el barret de mexic\u00e0 o la nina amb farbalans. Llu\u00efm-lo a tots els estands de promoci\u00f3 de Catalunya arreu del m\u00f3n. Posem un caganer a la porta de totes les ambaixades que ha anat obrint el senyor Carod. En definitiva, si no obtenim la independ\u00e8ncia per la cara, que no sigui dit que no ho hem provat pel cul. (Article publicat a Pres\u00e8ncia el 21 de novembre 2010)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Castellers a banda, si dels catalans hi ha una cosa que sorpr\u00e8n al m\u00f3n \u00e9s la figura nadalenca del caganer. No s\u00f3n pas pocs ni petits els mitjans de comunicaci\u00f3 internacional que en els \u00faltims anys s’han fet ress\u00f2 d’aquesta tradici\u00f3, sobretot des que alguns empresaris amb vista, especialment en el sector del pessebrisme postmodern […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1417","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1417"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1419,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions\/1419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}