{"id":1430,"date":"2010-12-06T21:36:42","date_gmt":"2010-12-06T20:36:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1430"},"modified":"2010-12-06T21:36:42","modified_gmt":"2010-12-06T20:36:42","slug":"mitjans-tradicionals-pero-no-pas-antics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2010\/12\/06\/mitjans-tradicionals-pero-no-pas-antics\/","title":{"rendered":"Mitjans tradicionals, per\u00f2 no pas antics"},"content":{"rendered":"
\n

El president brasiler Lula da Silva va afirmar fa pocs dies que un cop retirat de les seves responsabilitats es dedicar\u00e0 a blocar i a piular. Aix\u00f2, dit encara no fa ni mitja d\u00e8cada, us hauria portat a pensar que aquest bon home pret\u00e9n enrolar-se en un equip de futbol per emular V\u00edctor Vald\u00e9s i a imitar el cant dels ocells, com a m\u00e0xim a xerrar. Els que esteu integrats al segle 2.0 sabeu que Lula, en realitat, tindr\u00e0 un bloc a internet i utilitzar\u00e0 el twitter<\/em>, on la piuladissa t\u00e9 la intensitat de la m\u00e9s frondosa de les selves tropicals.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s pas si el president dels brasilers i les brasileres domina m\u00e9s o menys les noves tecnologies de la comunicaci\u00f3, sin\u00f3 els motius que l’impel\u00b7leixen a fer-ho. Sost\u00e9, segons va dir en una trobada amb blocaires, que els mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals s\u00f3n \u00abantics\u00bb. Antics.<\/p>\n

Des de l’antigor d’un paper jo diria dues coses. La segona \u00e9s que t\u00e9 ra\u00f3. La primera \u00e9s que va errat. No \u00e9s que hagi estrompassat a l’hora d’escriure i se m’hagi capgirat l’ordre. \u00c9s que volia destacar primer la segona, la m\u00e9s important. L’explicaci\u00f3, per\u00f2, la comen\u00e7o per la primera. Anem a pams. Lula va errat perqu\u00e8 els mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals (\u00e9s a dir, la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, i la degana, la premsa en paper) estan lluny de ser antics. No ho s\u00f3n. B\u00e9, s\u00ed que ho s\u00f3n. S\u00f3n tan antics com una viola de gamba, un piano o una guitarra. Fa anys que es van inventar, per\u00f2 encara avui serveixen per a la m\u00fasica. En periodisme, la m\u00fasica amb instruments antics s’interpreta a canvi d’una remuneraci\u00f3. Professionals. No dic bons o dolents. Per\u00f2 el fet de cobrar per una feina els converteix en persones que poden viure (o malviure) d’un ofici amb una certa regulaci\u00f3 i unes quantes responsabilitats. Gent que ordena el doll immens d’informaci\u00f3 circulant. Convertidors d’informaci\u00f3 en not\u00edcies. Amb uns criteris i sense uns altres criteris. Amb unes prioritats i sense altres prioritats. Amb un ordre, sense desordre. Periodistes que poden aspirar a una relativa independ\u00e8ncia i a assolir un nivell de qualitat sempre que prou lectors i prou anunciants sostinguin el negoci. Amb el risc, naturalment, que la impossibilitat de mantenir aquesta independ\u00e8ncia acabi deixant-los sense feina o convertint-los en servidors d’interessos externs.<\/p>\n

Lula t\u00e9 ra\u00f3, malgrat tot. Els mitjans tradicionals, especialment la premsa, s\u00f3n antics. Les noves tecnologies han obert un immens terreny de llibertat d’opini\u00f3 individual fora de control, acotacions i censures. Immens. La xarxa ofereix m\u00e9s espai lliure que mai i que enlloc. Immens i inabastable. Indigerible. Molta oferta, per\u00f2 poca oferta capa\u00e7 de fer-se sentir amb for\u00e7a. A m\u00e9s, i amb honorables excepcions, en aquest terreny b\u00e0sicament hi arrelen firmes que no poden viure d’aquest negoci i d’altres que no depenen d’aquest negoci per viure. Dues situacions lib\u00e8rrimes per\u00f2 alhora enemigues de l’objectivitat o de la capacitat de defensar-la. Per aix\u00f2 Lula t\u00e9 ra\u00f3 i no la t\u00e9 alhora. Perqu\u00e8 la tradici\u00f3 period\u00edstica t\u00e9 limitacions per\u00f2 encara t\u00e9 molt per piular. El risc \u00e9s que el xoc entre el vell i el nou conflueixin en una societat amb m\u00e9s informadors, per\u00f2 menys ben informada.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El president brasiler Lula da Silva va afirmar fa pocs dies que un cop retirat de les seves responsabilitats es dedicar\u00e0 a blocar i a piular. Aix\u00f2, dit encara no fa ni mitja d\u00e8cada, us hauria portat a pensar que aquest bon home pret\u00e9n enrolar-se en un equip de futbol per emular V\u00edctor Vald\u00e9s i […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[294],"class_list":["post-1430","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","tag-nitunivos"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1430","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1430"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1431,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1430\/revisions\/1431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}