{"id":1467,"date":"2011-01-15T17:59:30","date_gmt":"2011-01-15T16:59:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1467"},"modified":"2011-01-15T17:59:30","modified_gmt":"2011-01-15T16:59:30","slug":"roscoe-negocis-damor-i-de-guerra-de-william-kennedy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/01\/15\/roscoe-negocis-damor-i-de-guerra-de-william-kennedy\/","title":{"rendered":"Roscoe, negocis d&#8217;amor i de Guerra, de William Kennedy"},"content":{"rendered":"<div>\n<div id=\"attachment_1468\" style=\"width: 205px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/01\/roscoe.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1468\" class=\"size-medium wp-image-1468\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/01\/roscoe-195x300.jpg\" alt=\"\" width=\"195\" height=\"300\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1468\" class=\"wp-caption-text\">Portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">Hem acabat un 2010 intens\u00edssim. L&#8217;any que ha culminat la sotragada democr\u00e0tica que va arrencar el 2003 amb la constituci\u00f3 del primer tripartit com a alternativa a vint-i-tres anys de govern d&#8217;un mateix color, i que ha tocat a la fi set anys despr\u00e9s amb el clatellot estatutari i la mort per inanici\u00f3 pol\u00edtica de l&#8217;executiu. No \u00e9s pas l&#8217;hora de fer balan\u00e7os, almenys aqu\u00ed, si m\u00e9s no perqu\u00e8 durant les \u00faltimes setmanes ja n&#8217;heu llegit molts, i de molt m\u00e9s documentats i enraonats que no pas el que faria un servidor, que t\u00e9 m\u00e9s tend\u00e8ncia a la pol\u00edtica recreativa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Pol\u00edtica recreativa. Em centrar\u00e9 en un detall, pr\u00e0cticament l&#8217;\u00faltim, del president sortint, Jos\u00e9 Montilla. En el dinar de comiat que poc despr\u00e9s de la desfeta electoral tripartida va oferir a tots els consellers del seu govern, va regalar-los un llibre titulat <em><a title=\"sinopsi\" href=\"http:\/\/www.edicions62.cat\/ca\/llibre\/el-club-dels-optimistes-incorregibles_12142.html\" target=\"_blank\">El club dels optimistes incorregibles<\/a><\/em>. \u00c9s una novel\u00b7la de l&#8217;autor franc\u00e8s <a title=\"biografia\" href=\"http:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Jean-Michel_Guenassia\" target=\"_blank\">Jean-Michel Guenassia<\/a>. L&#8217;he llegida i \u00e9s molt bona, per al meu gust. El president Montilla, no s\u00e9 si l&#8217;ha llegida. Si ho ha fet, sap que la picada d&#8217;ullet del regal comen\u00e7a i acaba en el t\u00edtol i aix\u00f2 de l&#8217;optimisme incorregible. Perqu\u00e8 l&#8217;argument d&#8217;<em>El club&#8230;<\/em> no t\u00e9 res a veure amb el relat del tripartit. Potser no t\u00e9 res a veure perqu\u00e8 no cal, si fem cas a les cr\u00edtiques que sostenen que el gran problema d&#8217;aquesta gent ha estat la falta de relat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Un govern que marxa amb un llibre a la m\u00e0, i un altre que arriba amb una feinada sota l&#8217;aixella. A l&#8217;hora d&#8217;escriure aquest paper desconec si el president Mas t\u00e9 previst oferir cap dinar de benvinguda als consellers entrants. Tampoc no s\u00e9 si t\u00e9 pensat fer-los algun present, ni si aquest obsequi, en cas d&#8217;haver-n&#8217;hi, ser\u00e0 literari. Si encara hi s\u00f3c a temps, em permetr\u00e9 la llibertat de suggerir un regal per als membres del govern que comen\u00e7a, tot i que tamb\u00e9 seria una bona lectura per a un equip sortint. Tamb\u00e9 \u00e9s una novel\u00b7la, l&#8217;autor \u00e9s un senyor que es diu <a title=\"Biografia\" href=\"http:\/\/www.librosdelasteroide.com\/ficha_autor.php?id=146\" target=\"_blank\">William Kennedy<\/a>, i es titula, <em><a title=\"sinopsi\" href=\"http:\/\/www.librosdelasteroide.com\/ficha_libro.php?id=101\" target=\"_blank\">Roscoe, negocis d&#8217;amor i de guerra<\/a><\/em>. El t\u00edtol, publicat en catal\u00e0\u00a0per Libros del Asteroide,\u00a0no d\u00f3na gaires pistes. \u00c9s el relat, el que compta. Impressionant. Explica la hist\u00f2ria de tres responsables de controlar el Partit Dem\u00f2crata d&#8217;Albany, la capital de l&#8217;estat de Nova York, a la fi de la Segona Guerra Mundial. L&#8217;argument transcorre en la ficci\u00f3 per\u00f2 est\u00e0 inspirat en la realitat d&#8217;una ciutat on aquest partit governa des de fa gaireb\u00e9 un segle. Roscoe Conway, Elisha Fitzgibbon y Patsy McCall s\u00f3n les tres potes d&#8217;una trama que controla tots els aspectes d&#8217;un aparell destinat a perpetuar-se a la cadira. Una hist\u00f2ria s\u00f2rdida que busseja en les aig\u00fces m\u00e9s obscures de la lluita pels c\u00e0rrecs. Salvant les dist\u00e0ncies i pr\u00e0ctiques hist\u00f2riques, el retrat \u00e9s colpidor, amb reflexions demolidores sobre l&#8217;ofici de pol\u00edtic. \u00abL&#8217;honestedat \u00e9s la millor pol\u00edtica per als qui es deleixen per ser pobres\u00bb. \u00abNo n&#8217;hi ha prou que un home sigui bo, ha de ser bo per a alguna cosa\u00bb. \u00abNo compris res que puguis llogar per sempre\u00bb. \u00abSi pavimentes un carrer, que les llambordes de tres c\u00e8ntims en costin trenta a la ciutat\u00bb. \u00abD\u00f3na feina als amics, per\u00f2 a canvi d&#8217;un cert preu, i fes amics nous cada dia\u00bb. El llibre n&#8217;\u00e9s ple. I el govern dels millors tindr\u00e0 totes aquestes temptacions a l&#8217;abast, i m\u00e9s, que el posaran a prova. <em><strong>(Publicat a Pres\u00e8ncia, el 9 de gener de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hem acabat un 2010 intens\u00edssim. L&#8217;any que ha culminat la sotragada democr\u00e0tica que va arrencar el 2003 amb la constituci\u00f3 del primer tripartit com a alternativa a vint-i-tres anys de govern d&#8217;un mateix color, i que ha tocat a la fi set anys despr\u00e9s amb el clatellot estatutari i la mort per inanici\u00f3 pol\u00edtica de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,648],"tags":[5401,5405],"class_list":["post-1467","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-pais-patit","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1467"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1469,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1467\/revisions\/1469"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}