{"id":1492,"date":"2011-02-08T10:51:10","date_gmt":"2011-02-08T09:51:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1492"},"modified":"2011-01-23T19:59:10","modified_gmt":"2011-01-23T18:59:10","slug":"lassassi-del-laser-de-gellert-tamas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/02\/08\/lassassi-del-laser-de-gellert-tamas\/","title":{"rendered":"L’Assass\u00ed del l\u00e0ser, de Gellert Tamas"},"content":{"rendered":"
\n
\"La<\/a>

La portada del llibre<\/p><\/div>\n

He llegit L’assass\u00ed del l\u00e0ser<\/a><\/em> (La Campana) una hist\u00f2ria real novel\u00b7lada pel periodista suec Gellert Tamas<\/a>, que explica l’estat de p\u00e0nic que va viure Estocolm entre els anys 1991 i 1992, quan un senyor va decidir comprar-se un rifle i sortir al carrer a matar immigrants. Va aconseguir el seu macabre objectiu en dues ocasions perqu\u00e8 la mala tra\u00e7a li va impedir liquidar la quinzena de persones a les quals va disparar a boca de can\u00f3 per deixar malferides i amb seq\u00fceles de per vida.<\/p>\n

El llibre enganxa des de la primera a l’\u00faltima p\u00e0gina en una trepidant successi\u00f3 de fets i una documentad\u00edssima relaci\u00f3 de detalls sobre el cas i la societat sueca d’ara fa un parell de d\u00e8cades. Per\u00f2 el regust principal que deixa L’assass\u00ed del l\u00e0ser<\/em> \u00e9s de repugn\u00e0ncia no pas cap al criminal (que va acabar empresonat i condemnat a cadena perp\u00e8tua), sin\u00f3 cap a la societat sueca en general. Especialment en aquells que sempre hem tingut els suecs, els n\u00f2rdics en generals, com un exemple de civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada, just\u00edcia social i comportament exemplar. La imatge que ofereix la Su\u00e8cia descrita per Heller Tamas \u00e9s la d’un pa\u00eds on el racisme i la xenof\u00f2bia s\u00f3n alguna cosa m\u00e9s que una febrada passatgera o un mal de quatre eixelebrats. En els \u00faltims vint anys la ultradreta s’ha consolidat en el Parlament d’aquell pa\u00eds amb l’obtenci\u00f3 d’una vintena d’escons en les \u00faltimes legislatives. Poca broma. Havent llegit L’assass\u00ed del l\u00e0ser<\/em> no ha d’estranyar. Perqu\u00e8 el recel, o la difer\u00e8ncia de consideraci\u00f3 respecte de l’estranger sembla formar part de l’imaginari col\u00b7lectiu d’una manera for\u00e7a arrelada i, el que \u00e9s pitjor, for\u00e7a inconscient, involunt\u00e0ria i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 que la traducci\u00f3 en intenci\u00f3 de vot.<\/p>\n

Hi deu haver excepcions, i fins i tot diria que n’hi ha molts, de ciutadans suecs que abominen de la discriminaci\u00f3. Per\u00f2 un cert complex de superioritat sembla planar sobre una societat satisfeta d’haver-se conegut, alta, rossa i amb els ulls clars. La qual cosa em porta a pensar que, ara que el fantasma de la xenof\u00f2bia i el racisme treu el cap per aquests verals, podem combinar una certa inquietud amb la relativa tranquil\u00b7litat de saber que estem lluny d’assemblar-nos als suecs, i aquest cop per b\u00e9. Perqu\u00e8 no podem oblidar que a Su\u00e8cia el percentatge d’immigraci\u00f3 no arriba al sis per cent. I si descomptem els ciutadans de la UE, no arriba al 3,2 per cent. En canvi, a Catalunya, el nombre de ciutadans d’origen estranger s’enfila per damunt del 16 per cent. I si hi comptem els d’origen espanyol arribats en l’\u00faltim mig segle, ens podr\u00edem situar tranquil\u00b7lament en m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3. Podem estar orgullosos de viure en una societat amb aquesta capacitat d’acollida, d’absorci\u00f3 i d’assimilaci\u00f3, i m\u00e9s en tindr\u00edem si no hi hagu\u00e9s Espanya sembrant una disc\u00f2rdia genocida. Les costures socials i humanes de Catalunya estan suportant des de fa d\u00e8cades una pressi\u00f3 migrat\u00f2ria sense pari\u00f3 a la majoria del continent. I ho anem fent for\u00e7a b\u00e9, ateses les circumst\u00e0ncies. No ho esguerrem, v\u00edctimes de la demag\u00f2gia barata, perqu\u00e8 la factura ens pot sortir molt cara.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit L’assass\u00ed del l\u00e0ser (La Campana) una hist\u00f2ria real novel\u00b7lada pel periodista suec Gellert Tamas, que explica l’estat de p\u00e0nic que va viure Estocolm entre els anys 1991 i 1992, quan un senyor va decidir comprar-se un rifle i sortir al carrer a matar immigrants. Va aconseguir el seu macabre objectiu en dues ocasions […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1492","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1492"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1492\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1495,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1492\/revisions\/1495"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}