{"id":1496,"date":"2011-02-16T10:59:37","date_gmt":"2011-02-16T09:59:37","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1496"},"modified":"2011-02-15T16:47:11","modified_gmt":"2011-02-15T15:47:11","slug":"octubre-de-miquel-pairoli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/02\/16\/octubre-de-miquel-pairoli\/","title":{"rendered":"Octubre, de Miquel Pairol\u00ed"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibe<\/p><\/div>\n

He llegit Octubre<\/a><\/em>, de Miquel Pairol\u00ed, i puc dir que \u00e9s la del\u00edcia m\u00e9s destacable que m’ha entrat pels ulls en molts anys. Lluny de les observacions afuades i clarividents sobre l’actualitat informativa amb qu\u00e8 Pairol\u00ed ens delecta di\u00e0riament a El Punt i l’Avui, Octubre<\/em> \u00e9s un dietari de la vida min\u00fascula, que \u00e9s on hi ha l’exist\u00e8ncia en maj\u00fascules, amb observacions minimalistes de les petites rutines quotidianes i an\u00e0lisis l\u00facides dels grans temes que no tenen temps ni actualitat, perqu\u00e8 s\u00f3n d’actualitat permanent, com l’exist\u00e8ncia, la mort, la condici\u00f3 humana, els or\u00edgens, la identitat. Un dietari que inclou una dura reflexi\u00f3 sobre l’ofici d’escriure, i una encara m\u00e9s dura valoraci\u00f3 de l’ofici de criticar els que escriuen. Una mirada que podr\u00edem dir que \u00e9s planiana<\/em> si aix\u00f2 vol dir que tot escriptor t\u00e9 els seus referents, per\u00f2 que \u00e9s plenament pairolini\u00e0<\/em> si cal decidir, i cal decidir-ho, que Miquel Pairol\u00ed \u00e9s un escriptor amb veu pr\u00f2pia, amb una veu ferma per\u00f2 sense estrid\u00e8ncies. Octubre<\/em> \u00e9s un llibre d’aquells que cal llegir, encara que no vulguis, amb un llapis a la m\u00e0, per subratllar la gran quantitat d’aforismes, sent\u00e8ncies i frases brillants que cont\u00e9. Unes quantes per fer boca abans d’acabar.<\/p>\n

“Avui dia circulen moltes idees interessadament enganyoses sobre la q\u00fcesti\u00f3 dels antecedents. \u00c9s el vent que bufa. El progr\u00e9s de la gen\u00e8tica com a ci\u00e8ncia coincideix amb el menyspreu de l’her\u00e8ncia familiar i cultural com a tret que caracteritza la personalitat. Un contrast ben curi\u00f3s. Alguns afirmen alegrement que tant li fa els or\u00edgens de cadasc\u00fa, en la societat democr\u00e0tica de ciutadans lliures en qu`vivim. Tots iguals i humans. S\u00ed, la m\u00e0 ha de ser estesa a tothom. En efecte, tant \u00e9s a l’hora de relacionar-nos, per\u00f2 no pas a l’hora de definirnos, de mirar endins de cadasc\u00fa, de voler saber com som\u00a0i per qu\u00e8 adoptem algunes actituds que provenen del subconscient o de l’inconscient i que ens retraten. Els or\u00edgens compten, de vegades a favor i d’altres en contra, determinen actituds i s\u00f3n la clau que explica algunes reaccions que tenim. No \u00e9s pas veritat qu tant sigui tenir uns avantpassats com uns altres, provenir d’un entorn familiar o d’un altre, igual com no \u00e9s veritat que tenir una infantesapl\u00e0cida i ben comportada suposi el mateix que patir-ne una de tempestuosa i dif\u00edil. Tot marca i per sempre. Els or\u00edgens familiars i socials es poden refusar, assumir o pretendre que no tenen import\u00e0ncia. Refusar-los indica un conflicte, una lluita al cor d’un mateix. Un problema irresolt i potser irresoluble. (…) Per coneixer-se un mateix, \u00e9s important saber d’on es prov\u00e9 i acceptar-ho. No ha de ser motiu de presumpci\u00f3 ni de vergonya, perqu\u00e8 \u00e9s un fet que no es tr\u00eca, per\u00f2 no es pot ignorar ni voler prescindir-ne tranquil\u00b7lament, en nom d’una suposada fraternitat universal dels fills d’Adam i Eva. Aquests entusiasmes tenen una base molt fluixa. S\u00e9 d’on vinc i procuro ser-hi conseq\u00fcent. Aquest principi tan simple contribueix a l’equilibri, permet mirar enrere sense vanitat i viure tocant de peus a terra”<\/p>\n

“Concedim que els cr\u00edtics literaris van ser primer lectors intel\u00b7ligents i que algun fins i tot conserva aquesta virtut. El que passa \u00e9s que, quan ha guanyat la patent i el cr\u00edtic exerceix, tot pren una altra dimensi\u00f3 que, curiosament, no sol pas incrementar la lucidesa, sin\u00f3 el prejudici. El de cr\u00edtic sembla un grau superior, m\u00e9s expert, m\u00e9s competent i fiable, professional i tot. La seva aur\u00e8ola modifica la condici\u00f3 de lector intel\u00b7ligent, per\u00f2 en comptes de perfeccionar-la, sovint l’esguerra. Nom\u00e9s hi afegeix complexitat, obscuritat, pretensi\u00f3.”<\/p>\n

“Per als meus comentaris procuro triar llibres que pressuposo que m’interessaran. Aix\u00ed gaudeixo de la lectura i no perdo el temps. A un cr\u00edtic literari amb totes les lletres li conv\u00e9 justament el contrari: necessita amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia comentar llibres que no li agradin perqu\u00e8 si persisteix gaire en l’elogi la seva fama se’n pot ressentir.”<\/p>\n

“Una de les estrat\u00e8gies per aconseguir la serenitat, l’equilibri i el benestar consisteix a v\u00e8ncer l’orgull. A la joventut, el foc de l’orgull fa cometre excessos que despr\u00e9s, de m\u00e9s grans, de vegades, lamenten (…) Si el fenomen \u00e9s m\u00e9s rebec, si de grans no l’hem domat perqu\u00e8 \u00e9s un tret del car\u00e0cter, l’orgull es torna pat\u00e8tic i d\u00f3na turment.”<\/p>\n

“Sembla que l’\u00e8xit ha de ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de talent. \u00c9s la creen\u00e7a m\u00e9s estesa i regular. Per\u00f2 les coses no s\u00f3n tan simples (…) L’\u00e8xit sovint no prov\u00e9 del talent, sin\u00f3 de l’habilitat i la murrieria.”<\/p>\n

“S’ha de tenir molta paci\u00e8ncia, avui dia, als teatres. S’hi ha de suportar molta genialitat.”<\/p>\n

Nom\u00e9s han estat uns tastets. Val la pena polir-se tota l’ampolla d’aquest gran reserva que \u00e9s Octubre.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit Octubre, de Miquel Pairol\u00ed, i puc dir que \u00e9s la del\u00edcia m\u00e9s destacable que m’ha entrat pels ulls en molts anys. Lluny de les observacions afuades i clarividents sobre l’actualitat informativa amb qu\u00e8 Pairol\u00ed ens delecta di\u00e0riament a El Punt i l’Avui, Octubre \u00e9s un dietari de la vida min\u00fascula, que \u00e9s on […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1496","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1496"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1529,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1496\/revisions\/1529"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}