{"id":1541,"date":"2011-03-03T11:50:13","date_gmt":"2011-03-03T10:50:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1541"},"modified":"2011-02-27T17:52:18","modified_gmt":"2011-02-27T16:52:18","slug":"desmuntant-pollastres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/03\/03\/desmuntant-pollastres\/","title":{"rendered":"Desmuntant pollastres"},"content":{"rendered":"
\n

El pollastre, no hi ha dubte, \u00e9s una bestioleta present en lloc destacat en l’imaginari col\u00b7lectiu catal\u00e0. Especialment en l’\u00e0mbit de la nutrici\u00f3 i la gastronomia. Durant segles ha format part de la vida dom\u00e8stica a les zones rurals, combinant durant el seu curt cicle vital el paper d’animal quasi de companyia amb el de producte de primera necessitat. La carn d’aquesta au s’ha mantingut, a m\u00e9s, com a refer\u00e8ncia al llarg dels segles en la dieta b\u00e0sica nostrada, sigui en un paper de secundari de luxe en plats tan tradicionals com l’escudella i carn d’olla, sigui com a protagonista principal i estel\u00b7lar de rostits i guisats, sencer o capat. Ha presidit celebracions tan assenyalades com el dinar de Nadal, amb tall per a la tia Pepa o sense. Pocs productes culinaris han experimentat, com el pollastre, una actualitzaci\u00f3 gastron\u00f2mica per adaptar-se als nous temps i als nous costums culinaris i als h\u00e0bits alimentaris moderns. Els nuggets<\/em>, per exemple, o les ales arrebossades, per citar-ne m\u00e9s. Sense oblidar l’omnipresent pollastre a l’ast, paradigma de la primera generaci\u00f3 de menjar r\u00e0pid. Com s’hauria pogut desenvolupar el sector tur\u00edstic a casa nostra sense el pollastre a l’ast? Com s’hauria pogut comen\u00e7ar a alliberar la dona catalana sense l’ast de rostisseria el diumenge i vacances d’estiu. Pit o cuixa? Quantes i quantes disputes familiars ha generat aquesta q\u00fcesti\u00f3 els \u00faltims decennis? Ep, referida exclusivament al menjar.<\/p>\n

Catalunya t\u00e9 moltes coses per agrair al pollastre. Ha estat tan important que fins i tot quan es vol alertar alg\u00fa del risc de no fer les coses b\u00e9 se li diu \u00abper tu va el pollastre\u00bb. El pollastre mereix un respecte.<\/p>\n

Ara b\u00e9, tota aquesta consideraci\u00f3 no em priva de criticar una utilitzaci\u00f3 fraudulenta que, darrerament, s’est\u00e0 imposant a casa nostra. Cada vegada ho sento m\u00e9s. Al carrer o en tert\u00falies radiof\u00f2niques. Cada vegada ho llegeixo en m\u00e9s llocs. En diaris, en blocs, al Facebook. O a can Twitter. I ho he sentit dir i vist escriure a persones respectades i d’anomenada, gent de b\u00e9. I la taca es va estenent de manera preocupant. Em refereixo a la utilitzaci\u00f3 creixent del concepte \u00abmuntar un pollastre\u00bb. Muntar un pollastre? Com es munta, un pollastre? S\u00f3n, potser, com els mobles de l’Ikea? Doncs no. Muntar un pollastre \u00e9s la traducci\u00f3 literal de muntar un \u00abpollo<\/em>\u00bb. N’hi ha que munten pollus<\/em>, sense embuts. Deu ser que no tenim tradici\u00f3 en aquestes pr\u00e0ctiques a Catalunya. Deu ser que no organitzem merders, o mulladers, o que no muntem sagramentals, quan ens posem a fer-ne de grosses. I qu\u00e8 me’n dieu d’organitzar un bon sidral? No s\u00f3n opcions prou boniques i genu\u00efnes? Que potser no disposem, en la nostra estimada llengua, d’un ventall de possibilitats prou gran per triar i remenar?<\/p>\n

Doncs no, a muntar el pollastre, a manllevar l’expressi\u00f3, a importar-la, a deixar-nos-la endinyar com un ast. Segurament molts de vosaltres trobeu aquesta llarga argumentaci\u00f3 exagerada, innecess\u00e0ria, una simple disquisici\u00f3 recreativa d’article dominical. D’acord. Podeu no fer-me cas i continuar embordeint la llengua. Per vosaltres va el pollastre. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 20 de febrer de 2011)<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pollastre, no hi ha dubte, \u00e9s una bestioleta present en lloc destacat en l’imaginari col\u00b7lectiu catal\u00e0. Especialment en l’\u00e0mbit de la nutrici\u00f3 i la gastronomia. Durant segles ha format part de la vida dom\u00e8stica a les zones rurals, combinant durant el seu curt cicle vital el paper d’animal quasi de companyia amb el de […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281,648],"tags":[294,5405],"class_list":["post-1541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ni-tu-ni-vos","category-pais-patit","tag-nitunivos","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1541"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1543,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1541\/revisions\/1543"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}