{"id":1568,"date":"2011-03-22T11:49:48","date_gmt":"2011-03-22T10:49:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1568"},"modified":"2011-03-20T17:51:27","modified_gmt":"2011-03-20T16:51:27","slug":"un-viatge-en-taxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/03\/22\/un-viatge-en-taxi\/","title":{"rendered":"Un viatge en taxi"},"content":{"rendered":"
\n

El m\u00f3n dels taxis de Barcelona (o, millor dit, dels taxistes) \u00e9s un terreny d’experi\u00e8ncies i sensacions que van des del surrealisme m\u00e9s absurd fins a l’exasperaci\u00f3 m\u00e9s estressant, depenent de la pressa que tinguis quan t’asseus al seient de darrere d’un d’aquests vehicles pintats de groc i negre que circulen pel cap i casal. L’escena que vaig viure fa poc m\u00e9s d’una setmana \u00e9s una barreja indescriptible derivada de la necessitat d’arribar a temps a on, c\u00e0ndid de mi, vaig dir que volia arribar.<\/p>\n

Ja hauria d’haver sospitat que alguna cosa no acabava de girar rod\u00f3 quan, entrant al taxi, veig que el jove que el mena no se n’acaba de sortir posant en marxa el tax\u00edmetre, despr\u00e9s de barallar-s’hi durant una estona mentre amb l’altra m\u00e0 executa una activitat que, sent una mica generosos, es podria qualificar de conducci\u00f3. Amb el tax\u00edmetre definitivament inutilitzat, em pregunta on vull anar. Afirmar \u00abem pregunta\u00bb \u00e9s una deducci\u00f3, perqu\u00e8 l’\u00fanic que fa l’home \u00e9s girar el cap i moure’l amb aquell gest caracter\u00edstic d’al\u00e7ar una mica la barbeta com volent dir vost\u00e8 dir\u00e0. Jo l’hi dic. Ell, com si li digu\u00e9s Ll\u00facia. L’hi repeteixo. Com que he pujat al taxi perqu\u00e8 haig d’anar una mica lluny, no pas perqu\u00e8 no s\u00e0piga com es va a la meva destinaci\u00f3, aviso al senyor taxista que hauria de trencar a la dreta, just a temps perqu\u00e8 faci un cop de volant que genera unes quantes xerricades de rodes, un grapat de tocs de botzina i una corrua d’improperis que, amb les finestretes abaixades, no arribo a sentir per\u00f2 que dono per proferits.<\/p>\n

Continuem la marxa i, de tant en tant, el meu guia em pregunta, amb un gest amb la m\u00e0, cap on ha de tirar. Jo li responc, home, se suposa que el taxista \u00e9s vost\u00e8. Ell em respon amb un encongiment d’espatlles, com volent dir que no m’ent\u00e9n. No m’ent\u00e9n. Ho provo en angl\u00e8s. No m’ent\u00e9n. Ho provo en castell\u00e0. No m’ent\u00e9n. Li lletrejo el nom del carrer, a poc a poc. Sembla que ha pres una decisi\u00f3. Atura el cotxe. Al mig d’un carrer poc transitat. Agafa el m\u00f2bil i fa una trucada. Finalment, parla. S’expressa en un idioma que deu ser urd\u00fa o alguna cosa similar. No ho s\u00e9 segur, hi ha alguns idiomes propis de Catalunya que no s\u00f3c capa\u00e7 ni d’entendre ni d’identificar. Intueixo que busca assessorament extern per trobar l’adre\u00e7a. De la manera que pronuncia el nom que li he lletrejat, \u00e9s evident que ning\u00fa el podr\u00e0 guiar a dest\u00ed. El temps corre, el tax\u00edmetre no, perqu\u00e8 continua fora de servei. Amb prou feines hem avan\u00e7at uns centenars de metres. Li pregunto si vol que em posi jo al volant, que farem m\u00e9s via. Naturalment, \u00e9s una broma privada, perqu\u00e8 no m’ha ent\u00e8s de res. Fa el gest de tornar arrencar i li dic \u00abestop\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed que ho ent\u00e9n. Baixo del cotxe i continuo a peu. Temo que m’encalci per reclamar-me la cursa. No ho fa. Suposo que no hauria sabut qu\u00e8 ni com dir-me qu\u00e8 li dec. D’aquest episodi en fa una mica m\u00e9s d’una setmana. Confio que haur\u00e0 progressat una mica. Si m\u00e9s no, ja deu saber programar el tax\u00edmetre. Per cert, vaig arribar a la cita, finalment, amb un altre taxista que l’\u00fanic defecte que tenia \u00e9s que escoltava la Cope. Gaireb\u00e9 no ho vaig ni notar. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 20 de mar\u00e7 de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El m\u00f3n dels taxis de Barcelona (o, millor dit, dels taxistes) \u00e9s un terreny d’experi\u00e8ncies i sensacions que van des del surrealisme m\u00e9s absurd fins a l’exasperaci\u00f3 m\u00e9s estressant, depenent de la pressa que tinguis quan t’asseus al seient de darrere d’un d’aquests vehicles pintats de groc i negre que circulen pel cap i casal. […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1568","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1568"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1569,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1568\/revisions\/1569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}