{"id":1575,"date":"2011-03-28T15:40:37","date_gmt":"2011-03-28T14:40:37","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1575"},"modified":"2011-03-28T15:57:31","modified_gmt":"2011-03-28T14:57:31","slug":"homenatge-als-catalans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/03\/28\/homenatge-als-catalans\/","title":{"rendered":"Homenatge als catalans"},"content":{"rendered":"<div>\n<div id=\"attachment_1578\" style=\"width: 143px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/03\/hotel_costa_uv_big.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1578\" class=\"size-full wp-image-1578\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/03\/hotel_costa_uv_big.jpg\" alt=\"\" width=\"133\" height=\"200\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1578\" class=\"wp-caption-text\">Portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00abUna de les coses bones que tenia el bar d&#8217;en Marcus era que s&#8217;hi barrejaven la gent del poble i els turistes [&#8230;] El mestre Moreno i en Francisco organitzaven alguna ballada de sardanes amb el tocadiscos\u00bb. Nom\u00e9s per descobrir que hi va haver un temps que als bars de nit de la Costa Brava la m\u00fasica que sonava eren les sardanes val la pena llegir <em><a title=\"Sinopsi i biografia autora\" href=\"http:\/\/www.tusquetseditores.com\/titulos\/lull-de-vidre-un-hotel-a-la-costa-tossa-de-mar-1933-1939\" target=\"_blank\">Un hotel a la costa<\/a><\/em> (Tusquets Editors), un meravell\u00f3s relat de l&#8217;anglesa Nancy Johnstone sobre la seva estada a la costa selvatana entre el 1934 i el 1939, on es va establir amb el seu marit per obrir un establiment tur\u00edstic pioner.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El llibre, que aplega en realitat dos volums mai tradu\u00efts fins ara, acosta el lector a la Catalunya dels anys trenta, la id\u00edl\u00b7lica costa dels anys republicans i una idealitzada rereguarda en temps de guerra. Un pa\u00eds viscut des d&#8217;un petit poblet (amb alguns cap\u00edtols barcelonins, gironins o figuerencs) que es fa especialment recognoscible per a tots aquells catalans costaners de mig mapa cap amunt, rerepa\u00eds incl\u00f2s. Un paisatge hum\u00e0 i f\u00edsic que resultar\u00e0 familiar als m\u00e9s veterans de la colla que recorden aquells temps en qu\u00e8 la gent \u00abnom\u00e9s fan festa major si tenen dues orquestres i queden voltats de tanta humanitat que resulti quasi impossible moure&#8217;s o respirar\u00bb. Un indret on \u00abtothom parlava catal\u00e0 [la mateixa escriptora l&#8217;aprendria], encara que la majoria podia parlar, tamb\u00e9, una mena de castell\u00e0\u00bb. La Catalunya que descriu Nancy Johnstone \u00e9s, com es pot deduir, un parad\u00eds perdut. Els que teniu m\u00e9s de cinquanta anys v\u00e0reu poder-ne gaudir els \u00faltims bocins, encal\u00e7ats pel vora\u00e7 progr\u00e9s tur\u00edstic. Un m\u00f3n d&#8217;ahir del qual aquells que estem a la quarantena vam poder-ne tocar les escorrialles amb la punta dels dits de la mem\u00f2ria, m\u00e9s d&#8217;haver-ne sentit a parlar que no pas de tenir-ne consci\u00e8ncia d&#8217;haver-ho viscut. Un pa\u00eds del qual aquells que sou encara m\u00e9s joves no teniu records en color.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>Un hotel a la costa<\/em> \u00e9s un cant a Catalunya, l&#8217;aut\u00e8ntic <em>Homenatge als catalans<\/em> que supera de llarg el m\u00e9s pol\u00edtic <em>Homenatge<\/em> orwelli\u00e0 quant a descripci\u00f3 i an\u00e0lisi de la fesomia humana del pa\u00eds. \u00abEl t\u00f2pic que els espanyols s\u00f3n ganduls no funciona a Catalunya. Els catalans s\u00f3n m\u00e9s treballadors que ning\u00fa\u00bb. Lloances com aquesta es barregen amb un toc ir\u00f2nic, referint-se a \u00abaquell arronsament d&#8217;espatlles que nom\u00e9s saben fer els catalans\u00bb, o apuntant que \u00abper a un catal\u00e0 passar quatre hores parlant de pol\u00edtica \u00e9s una simple bagatel\u00b7la\u00bb. O sostenint, maliciosa: \u00abEls catalans s\u00f3n sempre puntuals a la feina. Despr\u00e9s passen el dia anant a buscar les eines que necessiten\u00bb. La recepta de l&#8217;arr\u00f2s cald\u00f3s, descripcions magn\u00edfiques dels m\u00fasics de sardanes o del paisatge (avui masegat) entre Girona i Tossa, passant per Llagostera. Aix\u00f2 i molt m\u00e9s. Una visi\u00f3 de la guerra un p\u00e8l c\u00e0ndida. Una descripci\u00f3 del cam\u00ed de l&#8217;exili colpidora. Un cant a Catalunya i als seus pobladors que, com reporta oportunament l&#8217;editor i traductor del llibre, Miquel Berga, va portar el censor a respondre a l&#8217;escriptora abans de deixar-li treure el manuscrit del pa\u00eds: \u00abDisculpi pel retard, per\u00f2 \u00e9s que l&#8217;hem volgut llegir tots. \u00bfVol dir que els catalans som tan fant\u00e0stics com diu vost\u00e8?\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abUna de les coses bones que tenia el bar d&#8217;en Marcus era que s&#8217;hi barrejaven la gent del poble i els turistes [&#8230;] El mestre Moreno i en Francisco organitzaven alguna ballada de sardanes amb el tocadiscos\u00bb. Nom\u00e9s per descobrir que hi va haver un temps que als bars de nit de la Costa Brava [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,648],"tags":[5401,5405],"class_list":["post-1575","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-pais-patit","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1575"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1581,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1575\/revisions\/1581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}