La convenci\u00f3 pol\u00edtica i period\u00edstica consistent a atorgar cent dies de coll als governs entrants, de llarga tradici\u00f3 en les democr\u00e0cies occidentals, se sol interpretar com un acte de gr\u00e0cia i de magn\u00e0nima defer\u00e8ncia per part dels rivals i dels creadors d’opini\u00f3 (de vegades no caldria separar els uns dels altres) cap als governants novells, per tal que puguin posar en marxa la maquin\u00e0ria del poder amb un cert rep\u00f2s i una leg\u00edtima tranquil\u00b7litat. En realitat, per\u00f2, tots ho sabem i qui no ho sap \u00e9s perqu\u00e8 viu al planeta Piruleta, la teoria dels cent dies no \u00e9s altra cosa que l’aplicaci\u00f3 medi\u00e0tica de la llei de fugues: es tracta de deixar arrencar a c\u00f3rrer el president i els membres del seu executiu per, quan s\u00f3n a una dist\u00e0ncia prou panor\u00e0mica, obrir foc sense compassi\u00f3 com aquell que es dedica a la cacera del senglar, del conill o de la t\u00f3rtora, aix\u00f2 \u00faltim en el cas dels pol\u00edtics que quan no corren, volen.<\/p>\n
Aquests dies el senyor Artur Mas compleix la centena de jornades com a timoner nacional i no sembla espantat per les canonades. Tanmateix, hi arriba sense haver ni tan sols aconseguit posar en marxa el motor de l’aparell governamental. Es veu que es va trobar amb una carraca que no tira ni amb rodes perqu\u00e8 l’anterior govern va cremar el motor. Ha passat cent dies buscant peces de recanvi, una m\u00e0nega per omplir el dip\u00f2sit i una gasolinera que li fi\u00ef el combustible, i tot plegat mentre es mira i remira d’on treure el llast que cal deixar anar perqu\u00e8 la nau pugui avan\u00e7ar amb unes certes garanties de no sotsobrar, si no \u00e9s que l’objectiu actual no \u00e9s pas no enfonsar-se sin\u00f3 reflotar l’embarcaci\u00f3.<\/p>\n
Fa de mal dir si el catastrofisme de l’executiu pel que fa al desastre heretat \u00e9s o no \u00e9s una exageraci\u00f3 per guanyar temps, tot i que tots els indicis abonen a pensar que hi ha arguments de sobres per estirar-se els cabells. Sigui com sigui, aquesta estrat\u00e8gia tremendista pot tenir \u00e8xit com a mecanisme de mentalitzaci\u00f3 per al que ha de venir. Per\u00f2 hi ha el risc evident que en comptes d’aixecar la moral del personal, que fa molta falta, acabi enquistant el pessimisme. Perqu\u00e8 l’espantall de la tisorada no s’aturar\u00e0 pas el dia cent sin\u00f3 que el mal del qual hem de morir, parlant dels comptes del pa\u00eds, no el coneixerem al detall fins a l’aprovaci\u00f3 dels pressupostos amb l’arribada de l’estiu.<\/p>\n
El petit detall \u00e9s que pel mig hi ha unes eleccions municipals. I aquesta sintonia de la retallada fa m\u00e9s nosa que servei a tots els alcaldables de la corda governamental actual, que estan lligats de peus i mans a l’hora de fer promeses perqu\u00e8 no saben d’on sortiran les misses. Tothom sap que la promesa, en pol\u00edtica, t\u00e9 una fragilitat gelatinosa i una textura esmunyedissa. Per\u00f2 generar confian\u00e7a i vehicular missatges positius \u00e9s imprescindible per reeixir en una campanya electoral. I l’onada victoriosa que semblava, i en bona part encara sembla, que portaria CiU a dominar primer el mapa nacional i despr\u00e9s el municipal, corre el perill d’estavellar-se contra les roques d’un estat col\u00b7lectiu deprimit per la visi\u00f3 de les tisores de D\u00e0mocles suspeses damunt el cap de tots els catalans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La convenci\u00f3 pol\u00edtica i period\u00edstica consistent a atorgar cent dies de coll als governs entrants, de llarga tradici\u00f3 en les democr\u00e0cies occidentals, se sol interpretar com un acte de gr\u00e0cia i de magn\u00e0nima defer\u00e8ncia per part dels rivals i dels creadors d’opini\u00f3 (de vegades no caldria separar els uns dels altres) cap als governants novells, […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1582","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1582"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1584,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1582\/revisions\/1584"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}