{"id":1604,"date":"2011-04-17T10:41:10","date_gmt":"2011-04-17T09:41:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1604"},"modified":"2011-04-17T10:41:10","modified_gmt":"2011-04-17T09:41:10","slug":"el-punt-diari-el-punt-diari-es-una-merda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/04\/17\/el-punt-diari-el-punt-diari-es-una-merda\/","title":{"rendered":"El Punt Diari? El Punt Diari \u00e9s una merda!"},"content":{"rendered":"
\n

Dissabte vinent es commemoren els trenta anys de la mort del principal geni contemporani de les lletres catalanes, del n\u00famero u, del mestre, d’aquell que no va rebre mai cap gran premi d’honor perqu\u00e8 hi ha alguns genis que no mereixen els premis i altres que no els necessiten, i Pla era m\u00e9s dels segons que no pas dels primers per m\u00e9s que fos la primera de les raons la que li negu\u00e9s els llorers en vida; ja s’ho faran, ells s’ho van perdre, nosaltres no, ell, Ell!, tampoc. Pla \u00e9s gran i s\u00f3n colla els seus profetes, els que malden per modelar aquesta llengua tan maltractada per la pol\u00edtica i tan ben treballada per molts compatriotes que fan possible que la p\u00e0tria de molts continu\u00ef sent, principalment, el nostre idioma. Eixamplant el paisatge literari i ampliant-ne els horitzons.<\/p>\n

Com sol passar sempre que es compleix un any rod\u00f3 relacionat amb el senyor Pla, sorgeixen iniciatives diverses per rescatar, recuperar o rebuscar la seva immensa obra per extreure’n noves espurnes, nous esquitxos de qualitat. Fins i tot a can Twitter, tan modern comparat amb la boina del de Llofriu, s’ha endegat una iniciativa consistent a introduir cites planianes (@30JosepPla) encotillades en els 140 car\u00e0cters de qu\u00e8 disposen els piuladors per comunicar-se en aquesta nova xarxa social basada en la brevetat, la concisi\u00f3 i l’enginy. Crec que Josep Pla hauria estat un fan del tuiter<\/em> (si del football<\/em> se’n diu futbol, del Twitter, qu\u00e8 carai, diguem-ne tuiter<\/em>), sense necessitat de descal\u00e7ar-se la boina. La sent\u00e8ncia planiana que, sintetitzada, he sumat a la iniciativa, \u00e9s la que m\u00e9s m’ha impactat i que fa vint anys que tinc com a esl\u00f2gan professional. Aqu\u00ed va, en tota la seva extensi\u00f3: \u00abEl Punt Diari? El Punt Diari \u00e9s una merda! \u00c9s el diari m\u00e9s dolent que hi ha. Vol anar a favor del bisbe, dels revolucionaris, dels socialistes, dels conservadors… vol anar a favor de tothom! Un diari s’ha de definir, ha de ser de dretes o d’esquerres\u00bb. Fenomenal. Demolidor. Lapidari. Quina manera m\u00e9s brillant d’equivocar-se! La frase no la trobareu pas a l’Obra Completa. La va publicar el Punt Diari (avui, El Punt) arran d’una entrevista a l’autor feta per Pius Pujadas el 13 de gener de 1981, poques setmanes abans que Pla mor\u00eds. Vaig descobrir l’atzagaiada verbal molt despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3, durant una visita a l’hemeroteca. Des d’aleshores, en tinc guardada una fotoc\u00f2pia, que vaig renovant peri\u00f2dicament, al calaix del meu lloc de treball. Durant vint anys a El Punt, durant l’\u00faltim any, tamb\u00e9, a l’Avui. Perqu\u00e8 all\u00f2 que Josep Pla, ancorat en els vells temps del periodisme marcadament partidista, interpretava com un defecte, \u00e9s el secret d’una f\u00f3rmula basada en l’obertura de mires, en el servei als lectors m\u00e9s que en l’adoctrinament dirigit, en la creaci\u00f3 de comunitat, en la voluntat d’esdevenir punt de trobada i de debat, en el tothom hi cap, en la pluralitat ideol\u00f2gica nom\u00e9s emmarcada per una adscripci\u00f3 nacional indiscutible i indissimulada. Trenta anys despr\u00e9s de la mort de Pla, jo diria que encara hi som perqu\u00e8, senzillament, amb humilitat per\u00f2 amb coratge, mai no hem pret\u00e8s altra cosa que ser una merda. En el sentit plani\u00e0 del concepte, naturalment. (Article publicat a Pres\u00e8ncia el 17 d’abril de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dissabte vinent es commemoren els trenta anys de la mort del principal geni contemporani de les lletres catalanes, del n\u00famero u, del mestre, d’aquell que no va rebre mai cap gran premi d’honor perqu\u00e8 hi ha alguns genis que no mereixen els premis i altres que no els necessiten, i Pla era m\u00e9s dels segons […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1604","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1604"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1606,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604\/revisions\/1606"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}