{"id":1665,"date":"2011-05-24T10:26:05","date_gmt":"2011-05-24T09:26:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1665"},"modified":"2011-05-29T11:27:07","modified_gmt":"2011-05-29T10:27:07","slug":"la-gavina-de-sandor-marai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/05\/24\/la-gavina-de-sandor-marai\/","title":{"rendered":"&#8216;La Gavina&#8217;, de Sandor M\u00e1rai"},"content":{"rendered":"<div id=\"attachment_1667\" style=\"width: 110px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/05\/La-gavina2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1667\" class=\"size-full wp-image-1667\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/05\/La-gavina2.jpg\" alt=\"\" width=\"100\" height=\"150\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1667\" class=\"wp-caption-text\">Portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0He llegit <em><a title=\"Sinopsi i fitxa\" href=\"http:\/\/www.editorialempuries.cat\/ca\/llibre\/la-gavina_13990.html\" target=\"_blank\">La Gavina<\/a><\/em>, de S\u00e1ndor M\u00e1rai, una altra de les delicioses i alhora doloroses novel\u00b7les del gran mestre hongar\u00e8s, un els escriptors que m\u00e9s sap aprofundir en la complexitat i de les relacions entre homes i dones. Un autor que una i una altra vegada, amb diferents argument i enfocs variables, penetra en la psicologia de l&#8217;enamorament, de l&#8217;amor, i els tensa amb el pas del temps i dels accidents de la vida i els desgrana en les seves habituals i llargues digressions, amb mon\u00f2legs extraordinaris. En aquest cas amb una confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica intenss\u00edssima entre els dos personatges que protagonitzen la novel\u00b7la. Com sempre passa en M\u00e1rai, els sentiments\u00a0i la\u00a0passi\u00f3 s&#8217;emmarquen en un context m\u00e9s ampli, en un paisatge opressiu que condueix i condiciona actituds, comportaments i destins. Per aix\u00f2 <em>La Gavina<\/em> ens llega algunes reflexions memorables sobre els\u00a0 canvis socials que comen\u00e7aven\u00a0a prendre forma quan a M\u00e0rai se li esfondrava aquella civilitzaci\u00f3 que\u00a0un altre magistral observador de la condici\u00f3 humana,\u00a0Stefan Szweig, va\u00a0immortalitzar\u00a0a <em>El m\u00f3n d&#8217;ahir. <\/em>Unes reflexions, les de M\u00e0rai, que arriben perfectament vigents, com sorprenents vaticinis formulats fa d\u00e8cades, al nostre m\u00f3n d&#8217;avui. Un exemple: &#8220;\u00c9s un nou g\u00e8nere, l&#8217;home massa. Fa cinquanta anys a Europa tothom encara era llest o ximple, bo o dolent, ric o pobre segons les pr\u00f2pies lleis individuals. Entretant ha succe\u00eft alguna cosa (&#8230;) les persones han anat renunciant a la individualitat en la mateixa mesura en qu\u00e8 l&#8217;esp\u00e8cie proliferava. Les ciutats han crescut com monstres apocal\u00edptics fets de ciment i han anat devorant les persones. I ja no s\u00f3n individus, ara nom\u00e9s s\u00f3n dades estad\u00edstiques.&#8221; Una an\u00e0lisi que culmina amb una digressi\u00f3 imprescindible sobre el concepte de &#8216;massa&#8217;. Sobre la massa escriu: &#8220;No \u00e9s cap concentraci\u00f3 popular, muda i fer\u00e9stega al pati d&#8217;una f\u00e0brica, sin\u00f3 una muni\u00f3 que es pot trobar i percebre a totes bandes&#8221;.\u00a0Aix\u00ed, continua definint la massa com\u00a0persones &#8220;que pertanyen a la massa fins i tot quan estan sols&#8221;. Humans dels quals diu que &#8220;les seves \u00e0nimes nom\u00e9s s\u00f3n els \u00e0toms de l&#8217;\u00e0nima de la massa&#8221; per reblar la definici\u00f3 de forma magistral i impressionantment contempor\u00e0nia i vigent: &#8220;aquesta despersonalitzaci\u00f3 creixent i proliferant que t\u00e9 &#8216;opini\u00f3&#8217; de tot i amb prou feines t\u00e9 veritables coneixements de res, i esverada voleteja, rutila i cerca alguna direcci\u00f3 per eixamenar-se, sense cap objectiu ni cap orientaci\u00f3&#8230;&#8221;.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La prosa\u00a0torrencial i alhora mesurada de M\u00e1rai, que alterna r\u00e0pids, saltants i meandres sense fi,\u00a0s&#8217;endinsa\u00a0a <em>La Gavina<\/em> en una hist\u00f2ria que no t\u00e9\u00a0trama sin\u00f3 contingut, que no porta enlloc sin\u00f3 a ella mateixa, per\u00f2 que malgrat tot avan\u00e7a com si anant endavant pogu\u00e9s escapar de les pr\u00f2pies reflexions. Ha estat un renovat plaer llegir l&#8217;\u00faltima traducci\u00f3 al catal\u00e0 d&#8217;un autor que, dit de passada, en\u00a0aquesta\u00a0obra\u00a0ens regala una reflexi\u00f3 de literat de llengua minorit\u00e0ria que ens el fa m\u00e9s proper i ens ajuda a comprendre&#8217;ns a nosaltres mateixos: &#8220;Els fills de tots els pobles petits se senten honorats quan un estranger s&#8217;esfor\u00e7a a parlar la seva llengua materna.&#8221; Dissortadament, el m\u00f3n no \u00e9s ni per als amants apassionats, ni molt menys dels pobles petits, per m\u00e9s que, com els hongaresos, tinguin escriptors grandiosos\u00a0com M\u00e1rai.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0He llegit La Gavina, de S\u00e1ndor M\u00e1rai, una altra de les delicioses i alhora doloroses novel\u00b7les del gran mestre hongar\u00e8s, un els escriptors que m\u00e9s sap aprofundir en la complexitat i de les relacions entre homes i dones. Un autor que una i una altra vegada, amb diferents argument i enfocs variables, penetra en la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1665","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1665"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1679,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions\/1679"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}