{"id":1665,"date":"2011-05-24T10:26:05","date_gmt":"2011-05-24T09:26:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1665"},"modified":"2011-05-29T11:27:07","modified_gmt":"2011-05-29T10:27:07","slug":"la-gavina-de-sandor-marai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/05\/24\/la-gavina-de-sandor-marai\/","title":{"rendered":"&#8216;La Gavina&#8217;, de Sandor M\u00e1rai"},"content":{"rendered":"<div id=\"attachment_1667\" style=\"width: 110px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/05\/La-gavina2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1667\" class=\"size-full wp-image-1667\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/files\/2011\/05\/La-gavina2.jpg\" alt=\"\" width=\"100\" height=\"150\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1667\" class=\"wp-caption-text\">Portada del llibre<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0He llegit <em><a title=\"Sinopsi i fitxa\" href=\"http:\/\/www.editorialempuries.cat\/ca\/llibre\/la-gavina_13990.html\" target=\"_blank\">La Gavina<\/a><\/em>, de S\u00e1ndor M\u00e1rai, una altra de les delicioses i alhora doloroses novel\u00b7les del gran mestre hongar\u00e8s, un els escriptors que m\u00e9s sap aprofundir en la complexitat i de les relacions entre homes i dones. Un autor que una i una altra vegada, amb diferents argument i enfocs variables, penetra en la psicologia de l&#8217;enamorament, de l&#8217;amor, i els tensa amb el pas del temps i dels accidents de la vida i els desgrana en les seves habituals i llargues digressions, amb mon\u00f2legs extraordinaris. En aquest cas amb una confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica intenss\u00edssima entre els dos personatges que protagonitzen la novel\u00b7la. Com sempre passa en M\u00e1rai, els sentiments\u00a0i la\u00a0passi\u00f3 s&#8217;emmarquen en un context m\u00e9s ampli, en un paisatge opressiu que condueix i condiciona actituds, comportaments i destins. Per aix\u00f2 <em>La Gavina<\/em> ens llega algunes reflexions memorables sobre els\u00a0 canvis socials que comen\u00e7aven\u00a0a prendre forma quan a M\u00e0rai se li esfondrava aquella civilitzaci\u00f3 que\u00a0un altre magistral observador de la condici\u00f3 humana,\u00a0Stefan Szweig, va\u00a0immortalitzar\u00a0a <em>El m\u00f3n d&#8217;ahir. <\/em>Unes reflexions, les de M\u00e0rai, que arriben perfectament vigents, com sorprenents vaticinis formulats fa d\u00e8cades, al nostre m\u00f3n d&#8217;avui. Un exemple: \u00ab\u00c9s un nou g\u00e8nere, l&#8217;home massa. Fa cinquanta anys a Europa tothom encara era llest o ximple, bo o dolent, ric o pobre segons les pr\u00f2pies lleis individuals. Entretant ha succe\u00eft alguna cosa (&#8230;) les persones han anat renunciant a la individualitat en la mateixa mesura en qu\u00e8 l&#8217;esp\u00e8cie proliferava. Les ciutats han crescut com monstres apocal\u00edptics fets de ciment i han anat devorant les persones. I ja no s\u00f3n individus, ara nom\u00e9s s\u00f3n dades estad\u00edstiques.\u00bb Una an\u00e0lisi que culmina amb una digressi\u00f3 imprescindible sobre el concepte de &#8216;massa&#8217;. Sobre la massa escriu: \u00abNo \u00e9s cap concentraci\u00f3 popular, muda i fer\u00e9stega al pati d&#8217;una f\u00e0brica, sin\u00f3 una muni\u00f3 que es pot trobar i percebre a totes bandes\u00bb.\u00a0Aix\u00ed, continua definint la massa com\u00a0persones \u00abque pertanyen a la massa fins i tot quan estan sols\u00bb. Humans dels quals diu que \u00ables seves \u00e0nimes nom\u00e9s s\u00f3n els \u00e0toms de l&#8217;\u00e0nima de la massa\u00bb per reblar la definici\u00f3 de forma magistral i impressionantment contempor\u00e0nia i vigent: \u00abaquesta despersonalitzaci\u00f3 creixent i proliferant que t\u00e9 &#8216;opini\u00f3&#8217; de tot i amb prou feines t\u00e9 veritables coneixements de res, i esverada voleteja, rutila i cerca alguna direcci\u00f3 per eixamenar-se, sense cap objectiu ni cap orientaci\u00f3&#8230;\u00bb.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La prosa\u00a0torrencial i alhora mesurada de M\u00e1rai, que alterna r\u00e0pids, saltants i meandres sense fi,\u00a0s&#8217;endinsa\u00a0a <em>La Gavina<\/em> en una hist\u00f2ria que no t\u00e9\u00a0trama sin\u00f3 contingut, que no porta enlloc sin\u00f3 a ella mateixa, per\u00f2 que malgrat tot avan\u00e7a com si anant endavant pogu\u00e9s escapar de les pr\u00f2pies reflexions. Ha estat un renovat plaer llegir l&#8217;\u00faltima traducci\u00f3 al catal\u00e0 d&#8217;un autor que, dit de passada, en\u00a0aquesta\u00a0obra\u00a0ens regala una reflexi\u00f3 de literat de llengua minorit\u00e0ria que ens el fa m\u00e9s proper i ens ajuda a comprendre&#8217;ns a nosaltres mateixos: \u00abEls fills de tots els pobles petits se senten honorats quan un estranger s&#8217;esfor\u00e7a a parlar la seva llengua materna.\u00bb Dissortadament, el m\u00f3n no \u00e9s ni per als amants apassionats, ni molt menys dels pobles petits, per m\u00e9s que, com els hongaresos, tinguin escriptors grandiosos\u00a0com M\u00e1rai.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0He llegit La Gavina, de S\u00e1ndor M\u00e1rai, una altra de les delicioses i alhora doloroses novel\u00b7les del gran mestre hongar\u00e8s, un els escriptors que m\u00e9s sap aprofundir en la complexitat i de les relacions entre homes i dones. Un autor que una i una altra vegada, amb diferents argument i enfocs variables, penetra en la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1665","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1665"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1679,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1665\/revisions\/1679"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}