{"id":1670,"date":"2011-05-19T10:06:58","date_gmt":"2011-05-19T09:06:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1670"},"modified":"2011-05-16T12:14:21","modified_gmt":"2011-05-16T11:14:21","slug":"si-morim-morirem-en-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/05\/19\/si-morim-morirem-en-catala\/","title":{"rendered":"Si morim, morirem en catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

En els darrers mesos m’ha semblat detectar, almenys entre la selecta opini\u00f3 p\u00fablica que encara conserva l’h\u00e0bit cada cop m\u00e9s extraordinari de llegir diaris, una certa euf\u00f2ria davant del panorama actual de la premsa en catal\u00e0. De motius, sembla haver-n’hi. Per primer cop en la llarga hist\u00f2ria del periodisme nostrat tots els rotatius d’informaci\u00f3 general que s’editen a Barcelona s\u00f3n en llengua catalana. En llengua catalana com a m\u00ednim. Hist\u00f2ric, certament. Un miratge, en canvi, si hem de fer cas dels n\u00fameros i no pas nom\u00e9s de les lletres. El periodisme escrit en catal\u00e0 est\u00e0 millor que mai: actiu, fresc, innovador i imaginatiu. En paper i tamb\u00e9 a la xarxa, on bull d’iniciatives i amplia l’oferta i l’audi\u00e8ncia de manera creixent i estimulant. El negoci dels diaris, aix\u00f2 no obstant, mai no havia estat tan malament, arreu i en tots els formats. \u00c9s un fet, una situaci\u00f3 objectiva i generalitzada, i la resta s\u00f3n percepcions subjectives basades en un cert optimisme mal informat, que \u00e9s com sempre sol estar informat l’optimisme. No ens enganyem jugant al solitari: el nombre de lectors de premsa en paper rodola per un pendent en un descens m\u00e9s o menys r\u00e0pid, per\u00f2 implacable, sense excepcions fins i tot en aquells casos que tot just ara acaben de treure el cap. Paral\u00b7lelament, els ingressos fonamentats en la publicitat s’han desplomat, arrossegats per la crisi general. I, el que \u00e9s pitjor, no \u00e9s previsible que es recuperin a curt termini.
\n\u00a0
\nFer un diari avui dia \u00e9s un repte, per\u00f2 sobretot \u00e9s un mal negoci. I aquest pa\u00eds s’encamina, en el sector de la premsa escrita, cap a un m\u00f3n de periodistes amb cada cop m\u00e9s dificultats per viure de la seva feina i a empreses abocades a aprimar sous, plantilles, o totes dues coses alhora com ja fa temps que estan fent sense excepci\u00f3. La realitat \u00e9s dura. Les perspectives, fosques. Almenys si entenem el periodisme escrit com l’entenem actualment, basat en grups de professionals que treballen a sou d’un empresari.
\n\u00a0
\nTampoc cal ser catastrofista, ni derrotista, ni tan sols pessimista. Al contrari. En primer lloc, perqu\u00e8\u00a0 posats a patir val m\u00e9s que tot aix\u00f2 passi en un sector finalment catalanitzat. Hem demostrat que no \u00e9s pas per escriure en catal\u00e0 que les coses van maldades. Ans al contrari, el catal\u00e0 es percep com una eina \u00fatil si m\u00e9s no per allargar l’agonia. Aix\u00f2 no \u00e9s bo, perqu\u00e8 no resol el problema. Per\u00f2 almenys no l’empitjora. Finalment hem descobert que la nostra llengua \u00e9s un idioma perfectament competitiu. Ll\u00e0stima que ho haguem descobert ara que la premsa escrita, en l\u00ednies generals, est\u00e0 deixant de ser competitiva en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3.
\n\u00a0
\nNo som, per\u00f2, al final de la hist\u00f2ria de la premsa de paper. Som al comen\u00e7ament d’un final d’etapa que comportar\u00e0 la mort dels diaris tal com ara els coneixem. El futur? Fa de mal dir. Probablement caldr\u00e0 aprofundir en l’especialitzaci\u00f3 tem\u00e0tica, afinar en la detecci\u00f3 de les necessitats dels lectors, dels clients, i en les f\u00f2rmules empresarials poc dimensionades i molt imaginatives, amb la participaci\u00f3 cada cop m\u00e9s creixent dels propis periodistes en la gesti\u00f3 del negoci i amb l’aposta decididia pel mecenatge period\u00edstic. Si alg\u00fa aconsegueix transvassar el negoci al format digital, sobreviurem, i fins i tot alguns sobreviurem amb prou solv\u00e8ncia com per pemetre’ns la frivolitat de continuar imprimint una edici\u00f3 de luxe sobre paper. El que sembla garantit \u00e9s, aix\u00f2 s\u00ed, que qualsevol f\u00f3rmula de superviv\u00e8ncia ara per ara t\u00e9 assegurada una cosa: ser\u00e0 en catal\u00e0, tamb\u00e9. Per aix\u00f2 podem afirmar, encara que sigui amb una certa ironia resignada, que el periodisme en catal\u00e0 no \u00e9s mort sin\u00f3 que viu el millor dels pitjors moments possibles. (Article publicat al n\u00famero 16 del butllet\u00ed de Sobirania i Just\u00edcia<\/a>, el 16 de maig de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els darrers mesos m’ha semblat detectar, almenys entre la selecta opini\u00f3 p\u00fablica que encara conserva l’h\u00e0bit cada cop m\u00e9s extraordinari de llegir diaris, una certa euf\u00f2ria davant del panorama actual de la premsa en catal\u00e0. De motius, sembla haver-n’hi. Per primer cop en la llarga hist\u00f2ria del periodisme nostrat tots els rotatius d’informaci\u00f3 general […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1670"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1670\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1672,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1670\/revisions\/1672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}