{"id":1733,"date":"2011-06-29T18:04:30","date_gmt":"2011-06-29T17:04:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1733"},"modified":"2011-06-29T18:04:30","modified_gmt":"2011-06-29T17:04:30","slug":"els-indignats-i-la-broma-de-kundera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/06\/29\/els-indignats-i-la-broma-de-kundera\/","title":{"rendered":"Els indignats i la broma de Kundera"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\">Les preguntes que es generen en el m\u00f3n real sovint obtenen la seva resposta en el terreny m\u00e9s imaginatiu que t\u00e9 la realitat per expressar-se: la ficci\u00f3 liter\u00e0ria. He arribat a aquesta conclusi\u00f3 no pas fruit d\u2019un cop de sol en aquests dies pre-caniculars sin\u00f3 arran de la lectura de l\u2019excel\u00b7lent llibre\u00a0<a href=\"http:\/\/www.edicions1984.cat\/detallcolleccio.cfm?cod=Un%20cor%20intel%B7ligent\"><em>Un cor intel\u00b7ligent<\/em><\/a>,\u00a0<a href=\"http:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Alain_Finkielkraut\">d\u2019Alain Finkielkraut<\/a> publicat l\u2019hivern passat per Edicions de 1984. L\u2019obra \u00e9s un volum que cont\u00e9 deu petits assajos cr\u00edtics sobre una desena d\u2019obres mestres de la literatura seleccionades per l\u2019autor. Hi trobareu des de\u00a0<em>Tot flueix<\/em>, de Vassili Grossman a\u00a0<em>La marca de l\u2019home<\/em>, de Philip Roth, passant per\u00a0<em>Lord Jim<\/em> (Joseph Conrad)\u00a0<em>Mem\u00f2ries del subs\u00f2l<\/em> (F. Dostoieski) o\u00a0<em>El fest\u00ed de Babette<\/em>, de Karen Blixen. Una del\u00edcia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Una del\u00edcia i una sorpresa agradable el fet que per mitj\u00e0 de la lectura aparentment inn\u00f2cua d\u2019un recull extemporani de cr\u00edtiques de llibres hom topi amb respostes a q\u00fcestions tan candent com per exemple l\u2019actual\u00edssima controv\u00e8rsia dels anomenats \u2018Indignats\u2019. S\u2019ha parlat, escrit i debatut molt aquestes \u00faltimes setmanes sobre el tema, i encara se\u2019n parlar\u00e0 m\u00e9s si no \u00e9s que aquest moviment contestatari acaba defallint i diluint-se v\u00edctima de la desorganitzaci\u00f3 i les calors estivals. De tot el que s\u2019ha dit fins ara sobre el cas, res m\u2019havia ajudat tant a fixar una posici\u00f3 anal\u00edtica com la reflexi\u00f3 que formula el professor Finkielkraut en el seu estudi de\u00a0<em>La Broma<\/em>, de\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Milan_Kundera\">Milan Kundera<\/a>, una novel\u00b7la imprescindible que explica el calvari viscut per un pobre estudiant txec en l\u2019\u00e8poca del comunisme que resulta v\u00edctima d\u2019una dura repressi\u00f3, tot per culpa d\u2019una broma innocent inclosa en una carta a la noia de la qual est\u00e0 enamorat. Us estalviar\u00e9 m\u00e9s detalls sobre\u00a0<em>La Broma<\/em> i tota la digressi\u00f3 pr\u00e8via per anar a parar a la contraposici\u00f3 entre els conceptes \u2018revolta\u2019 i \u2018moderaci\u00f3\u2019 que planteja el veter\u00e0\u00a0<em>soixantehuitard<\/em>Finkielkraut d\u2019una manera especialment l\u00facida per explicar com, segons sost\u00e9, el progressisme t\u00e9 dues formes d\u2019encarar el futur que sovint xoquen entre elles. Aqu\u00ed van algunes de les idees: \u201cRevolta i moderaci\u00f3 (\u2026) dues paraules enemigues. Dues paraules que es lliuren, s\u00ed, una guerra sense quarter. La revolta \u00e9s transgressi\u00f3, exc\u00e9s, aventura, risc, ruptura amb els costums, desballestament de tots els sentits, voladura de les estructures antigues, insurrecci\u00f3 de la vida contra aquest govern dels morts que anomenem tradici\u00f3, impuls prometeic de l\u2019home modern, deslliurat del jou celestial i refractari a l\u2019ara tant com a la nost\u00e0lgia de l\u2019abans (\u2026) La moderaci\u00f3 evoca, en canvi, l\u2019escudella, les plantofes davant la llar, el conformisme fredolic, l\u2019aburgesament, l\u2019engreixament, l\u2019aplanament de la vida, la tria sense gl\u00f2ria del terme mitj\u00e0, la penosa tornada del fill pr\u00f2dig, ara adult, als camins fressats del seny rutinari i casol\u00e0.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Fins aqu\u00ed tot sembla una contraposici\u00f3 entre progressisme i conservadorisme. \u00c9s a partir d\u2019aquest punt que l\u2019autor, tanmateix, introdueix el mat\u00eds que converteix revolta i moderaci\u00f3 en dues formes igualment practicables de progressisme, la primera l\u2019anhel prometeic dels ut\u00f2pics, la segona l\u2019actitud ir\u00f2nica dels estoics. Aix\u00ed ho explica: \u201cMentre que la revolta prometeica s\u2019engresca salvant fronteres i proclama que la imaginaci\u00f3 no t\u00e9 per qu\u00e8 humiliar-se davant la prosa dels dies, la revolta dels moderats invoca la finitud. Mentre que la revolta prometeica combat el que considera la pusil\u00b7l\u00e0nime serietat de la circumspecci\u00f3 de la mesura, la revolta dels moderats assenta la imperfecci\u00f3, el no-acabament, la incertesa, la fal\u00b7libilitat, en fi: la no-serietat sense remei de totes les conviccions, de totes les conjectures humanes. La primera, emf\u00e0tica, vol accelerar l\u2019adveniment del regne hum\u00e0, \u00e9s a dir, la transfer\u00e8ncia a l\u2019home dels atributs divins d\u2019omnisci\u00e8ncia i omnipot\u00e8ncia. La segona, ir\u00f2nica, vol posar el cascavell al gat denunciant els estralls provocats per la pretensi\u00f3 humana d\u2019ocupar el lloc que D\u00e9u ha deixat buit.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Una reflexi\u00f3 complexa per\u00f2 l\u00facida, certament, que ens ajuda a comprendre els controvertits dies que vivim en aquesta Catalunya indignada on la ciutadania es debat entre la revolta ret\u00f2rica i la moderaci\u00f3 prudent. No s\u00e9 si us ha aclarit gaire res, la disquisici\u00f3 importada del llibre d\u2019Alain Finkielfraut. Si m\u00e9s no, no deixeu passar l\u2019oportunitat de llegir\u00a0<em>La Broma<\/em> de Milan Kundera, un t\u00edtol imprescindible de la literatura europea de la segona meitat del segle XX. N\u2019hi ha una traducci\u00f3 al catal\u00e0 justament publicada per Edicions de 1984 fa vint-i-cinc anys. For\u00e7a introbable. Demana a crits, gens indignats per\u00f2 audibles, una reedici\u00f3. (Article publicat a <a title=\"visiteu el web intocables.cat\" href=\"http:\/\/intocables.cat\/26\/els-%E2%80%98indignats%E2%80%99-i-la-broma-de-kundera\/\" target=\"_blank\">www.intocables.cat<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les preguntes que es generen en el m\u00f3n real sovint obtenen la seva resposta en el terreny m\u00e9s imaginatiu que t\u00e9 la realitat per expressar-se: la ficci\u00f3 liter\u00e0ria. He arribat a aquesta conclusi\u00f3 no pas fruit d\u2019un cop de sol en aquests dies pre-caniculars sin\u00f3 arran de la lectura de l\u2019excel\u00b7lent llibre\u00a0Un cor intel\u00b7ligent,\u00a0d\u2019Alain Finkielkraut [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,648],"tags":[5401,5405],"class_list":["post-1733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-pais-patit","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1733"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1734,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733\/revisions\/1734"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}