{"id":1744,"date":"2011-07-11T10:40:33","date_gmt":"2011-07-11T09:40:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1744"},"modified":"2011-07-02T16:02:30","modified_gmt":"2011-07-02T15:02:30","slug":"lacabadora-de-michela-murgia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/07\/11\/lacabadora-de-michela-murgia\/","title":{"rendered":"‘L’acabadora’, de Michela Murgia"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

<\/a>He llegit L’acabadora<\/a><\/em> (Proa) de Michela Murgia<\/a>, un delici\u00f3s relat que transcorre en la Sardenya profunda de la segona meitat del segle passat, protagonitzada per una curiosa parella: una, la dona gran, dita Bonaria Urrai, v\u00eddua abans de casar-se per culpa dels estralls de la guerra, que exerceix d’amagat (perqu\u00e8 \u00e9s un ofici que no es pot exercir d’altra manera), la tasca d”acabadora’, una ocupaci\u00f3 tradicional a Sardenya que consisteix, per dir-ho ras i curt, en aplica l’eutan\u00e0sia activa als moribunds que ho demanen. L’altra, la Maria Listru, l’aut\u00e8ntic eix del relat, una nena petita que va creixent al costat de Bonaria com a fill’e anima<\/em>, o filla d’\u00e0nima, \u00e9s a dir, una criatura cedida per la seva pobra fam\u00edlia com a afillada d’una persona amb possibles per\u00f2 sense descend\u00e8ncia. Bonaira Urrai i Maria Listru, doncs, donen vida liter\u00e0ria a dues figures claus en la tradici\u00f3 social\u00a0sarda. A partir d’elles, de manera delicada i punyent, perqu\u00e8 la realitat de la tradici\u00f3 mediterr\u00e0nia sempre \u00e9s tendent a la duresa agredol\u00e7a, a la humanitat sense concessions, a partir d’aquestes dues dones, doncs, Murgia retrata de manera magistral una societat que es va diluint poc a poc en la modernitat, abandonant, de manera imperceptible les relacions ancestrals per\u00f2 sense fer-ho de manera traum\u00e0tica sin\u00f3 com una llargu\u00edssima transici\u00f3 on tradici\u00f3 i modernitat es confonen, reticent l’una a deixar-se perdre, mandrosa l’altra per fugir de la monotonia inclement per\u00f2 familiar dels segles. Un retaule de tradicions morals, de comportaments transmesos de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, de gastronomia\u00a0i de relacions humanes que arribar\u00e0 al cor del lector catal\u00e0 perqu\u00e8, en el fons, la Sardenya rural \u00e9s molt m\u00e9s a prop del que semblaria mirant un mapa i calculant el mar d’aigua que hi ha pel mig. Una hist\u00f2ria mediterr\u00e0nia que val la pena llegir especialment en una d’aquestes t\u00f2rrides jornades de juliol o agost, sota una bona ombra de mitja tarda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit L’acabadora (Proa) de Michela Murgia, un delici\u00f3s relat que transcorre en la Sardenya profunda de la segona meitat del segle passat, protagonitzada per una curiosa parella: una, la dona gran, dita Bonaria Urrai, v\u00eddua abans de casar-se per culpa dels estralls de la guerra, que exerceix d’amagat (perqu\u00e8 \u00e9s un ofici que no […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1744","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1744"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1744\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1747,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1744\/revisions\/1747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}