{"id":1749,"date":"2011-07-10T12:02:32","date_gmt":"2011-07-10T11:02:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1749"},"modified":"2011-07-10T12:18:26","modified_gmt":"2011-07-10T11:18:26","slug":"tal-dia-ha-fet-un-any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/07\/10\/tal-dia-ha-fet-un-any\/","title":{"rendered":"Tal dia ha fet un any"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\">Qui ho havia de dir que aquell b\u00e9 de D\u00e9u de manifestaci\u00f3 d\u2019ara fa un any pels carrers del centre de Barcelona quedaria en no res. En menys de no res, ha quedat. Ha quedat en un estat d\u2019abaltiment generalitzat en tots aquells que hem assistit at\u00f2nits al que alguns ja v\u00e8iem a venir i altres no volien veure per\u00f2 temien igualment. El crit de ja n\u2019hi ha prou, el cop de puny a la taula, el qu\u00e8 s\u2019han cregut, el pit i amunt d\u2019un mili\u00f3 de catalans, es va diluir com un terr\u00f2s de sucre en unes urnes de novembre. Una lli\u00e7\u00f3 de la democr\u00e0cia que haurien d\u2019aprendre tots aquells que creuen que per sortir al carrer i brandar quatre esl\u00f2gans i esbravar-se una mica en colla ja es pensen que tenen la ra\u00f3. La ra\u00f3, en democr\u00e0cia, no es t\u00e9, cal guanyar-la seguint les regles del joc.<br \/>\nI el joc, per a Catalunya, s\u2019ha acabat. En bona part perqu\u00e8 un tros important del tauler ens el controlen des del pa\u00eds del costat i ja podem anar movent fitxes que si als senyors de Madrid que manen, que ens manen, no els sembla b\u00e9, ens els tomben m\u00e9s o menys educadament, b\u00e9 sigui amb un cop displicent amb el revers del palmell, b\u00e9 sigui d\u2019una bona escombrada. Per\u00f2 com sempre passa en els pa\u00efsos petits, les tensions i les pressions externes acaben fent forat en la din\u00e0mica interior. Aqu\u00ed fa temps que el forat \u00e9s un esvoranc de dimensions oce\u00e0niques. Per m\u00e9s que tinguem dret a fer-nos la v\u00edctima i a dir que els espanyols ens volen mal, i a fe que ens en volen, comptat i debatut, si fem un acte d\u2019introspecci\u00f3, d\u2019autoan\u00e0lisi col\u00b7lectiu, haurem de convenir que la majoria de problemes que tenim els hem generat nosaltres mateixos. O, m\u00e9s ben dit, si no resolem els problemes que tenim \u00e9s perqu\u00e8, d\u2019entrada, nosaltres mateixos hi renunciem, sigui per estrat\u00e8gia, sigui per covardia, sigui perqu\u00e8 som incapa\u00e7os de portar a terme una cosa tan senzilla com posar-nos tots plegats d\u2019acord.<br \/>\nAquell miratge del 10 de juliol, ara fa un any, va ser aix\u00f2, un miratge. Una \u00faltima regirada de dolor davant de la ferida mortal infringida contra l\u2019Estatut.<br \/>\nEn un pa\u00eds on des de fa anys hi ha la perenne sensaci\u00f3 que a cada bugada hi perdem un llen\u00e7ol, finalment sembla que h\u00e0gim perdut la bugada sencera. Admeto que estic una mica en baixa forma an\u00edmica, des del punt de vista nacional.<br \/>\nLa lluita per les llibertats del nostre pa\u00eds ha passat de ser una tasca hom\u00e8rica al c\u00e0stig que va rebre S\u00edsif, rei d\u2019Efira, l\u2019antiga Corint, com b\u00e9 sabeu condemnat pels ir\u00f2nics d\u00e9us de l\u2019antigor a emp\u00e8nyer costa amunt una roca que, quan era a tocar el cim, rodolava rostos avall fins al punt de partida, on el pobre home havia de tornar a comen\u00e7ar. Ja podem anar sortint al carrer i manifestar-nos demanant la independ\u00e8ncia, el concert o l\u2019Estatut sense passar per l\u2019adre\u00e7ador. Mentre el nostre Parlament sigui un campi qui pugui nacional, no hi ha res a fer. Aix\u00f2 que, a difer\u00e8ncia dels \u201cindignats\u201d oficials, la nostra reivindicaci\u00f3 no nom\u00e9s t\u00e9 una causa sin\u00f3 que t\u00e9 un full de ruta molt concret. Tan senzill com aix\u00f2. Tan dif\u00edcil com que som catalans, la cosa m\u00e9s dif\u00edcil de ser que hi ha en aquesta vida. <em><strong>(Article publicat a Pres\u00e8ncia el 10 de juliol de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qui ho havia de dir que aquell b\u00e9 de D\u00e9u de manifestaci\u00f3 d\u2019ara fa un any pels carrers del centre de Barcelona quedaria en no res. En menys de no res, ha quedat. Ha quedat en un estat d\u2019abaltiment generalitzat en tots aquells que hem assistit at\u00f2nits al que alguns ja v\u00e8iem a venir i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1749","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1749"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1749\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1754,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1749\/revisions\/1754"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}