{"id":1773,"date":"2011-07-21T12:36:03","date_gmt":"2011-07-21T11:36:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1773"},"modified":"2011-07-21T12:36:03","modified_gmt":"2011-07-21T11:36:03","slug":"els-gossos-i-els-llops-direne-nemirovsky","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/07\/21\/els-gossos-i-els-llops-direne-nemirovsky\/","title":{"rendered":"‘Els gossos i els llops’, d’Ir\u00e8ne N\u00e9mirovsky"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

He llegit \u2018Els gossos i els llops\u2019<\/a><\/em> d\u2019Ir\u00e8ne N\u00e9mirovsky<\/a>, l\u2019\u00faltima, de moment,\u00a0de les delicioses novel\u00b7les de l\u2019autora francesa d\u2019origen ucra\u00efn\u00e8s que La Magrana<\/em>\u00a0ha portat al catal\u00e0. Ja en s\u00f3n unes quantes, afortunadament, des de la traducci\u00f3, el 2006, de la colpidora i imprescindible Suite francesa<\/a><\/em>. N\u00e9mirovsky (1903-1942) va ser una autora popular en les lletres franceses dels \u00faltims anys vint i la d\u00e8cada dels trenta del segle passat, defensant una narrativa que aborda el g\u00e8nere rom\u00e0ntic\u00a0defugint el to lacrim\u00f2gen i cursi,\u00a0amb\u00a0gran capacitat de crear atmosferes, amb unes descripcions impressionistes, dotant els seus retrats d’una gran profunditat psicol\u00f2gica i amb una\u00a0destresa incomparable\u00a0(o nom\u00e9s comparable a Stefan Zweig<\/a>) a l’hora de\u00a0relatar\u00a0l\u2019amor burg\u00e8s en totes les seves franges, des de les mis\u00e8ries menestrals fins al drama d\u2019alta societat, sovint pujant i baixant per l\u2019ascensor de classe en una mateixa hist\u00f2ria.<\/p>\n

Posats a triar un dels t\u00edtols d\u2019aquesta escriptora em decantaria per David Golder<\/a><\/em>, a m\u00e9s, naturalment, de la citada Suite francesa<\/em>, una pe\u00e7a imprescindible per con\u00e8ixer i notar gaireb\u00e9 a la pr\u00f2pia pell la desbandada parisenca i l\u2019ensorrament de l\u2019Estat franc\u00e8s provocats per la invasi\u00f3 nazi del 1940, de la qual N\u00e9mirovsky va ser protagonista i v\u00edctima mortal. Tot i no ser, doncs, la millor obra de l\u2019autora per al meu gust, Els gossos i els llops<\/em>, tradu\u00efda per Anna Casassas<\/a>, no deixa de ser un gran retrat de la societat jueva europea del primer ter\u00e7 del segle XX, primer a Ucra\u00efna i despr\u00e9s a Par\u00eds, una hist\u00f2ria on es barreja el prejudici racial antisemita i alhora aflora la lluita de classe entre el mateix col\u00b7lectiu jueu. Un triangle amor\u00f3s (amb una quarta participant d’origen gentil que resta en segon terme per\u00f2 que acaba sent la pe\u00e7a clau en el desenlla\u00e7) que arrenca de la infantesa dels personatges (els cosins pobres Ada i Ben, i el cos\u00ed ric Harry) tot estirant fins a l\u2019extrem un cl\u00e0ssic argumental com \u00e9s l\u2019amor impossible, que en aquesta hist\u00f2ria, en realitat, \u00e9s simplement ut\u00f2pic durant bona part de l\u2019acci\u00f3 i nom\u00e9s esdev\u00e9 condemnat al frac\u00e0s, fatalment, un cop s\u2019ha materialitzat. \u00c9s el compliment del desig all\u00f2 que trenca el somni. \u00c9s la realitzaci\u00f3 del somni all\u00f2 que obre les portes a un carrer\u00f3 sense sortida. Un missatge fatalista sobre la indefectibilitat del dest\u00ed,\u00a0individual i de classe,\u00a0narrat amb un to dram\u00e0tic per\u00f2 gens afectat, sense sentimentalisme per\u00f2 amb extrema sensibilitat. Un relat presidit pel cor, per\u00f2 que corre paral\u00b7lel a una reflexi\u00f3 sobre l\u2019absurditat del sentit de superioritat que atorga la posici\u00f3 social en un m\u00f3n capitalista on els canvis de fortuna poden fer els pobres rics i els rics pobres en un simple obrir i tancar de sessi\u00f3 bors\u00e0ria, una idea que es podria concretar en la frase que pronuncia en Ben, un dels protagonistes: \u201cPerqu\u00e8 els pares d\u2019aquests Sinner de petits eren nens com jo, que passaven gana, que rebien cops i humiliacions, i aix\u00f2 crea una solidaritat que no s\u2019oblida, no pas la de la ra\u00e7a, no pas la de la sang, sin\u00f3 la de les ll\u00e0grimes\u201d \u2018Els gossos i els llops\u2019<\/em> \u00e9s, doncs, un nou petit tresor de la literatura francesa d\u2019entreguerres que toca alhora les tecles del cor i de l\u2019\u00e0nima humana, sense grandiloq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 defugint qualsevol concessi\u00f3 a la futilitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit \u2018Els gossos i els llops\u2019 d\u2019Ir\u00e8ne N\u00e9mirovsky, l\u2019\u00faltima, de moment,\u00a0de les delicioses novel\u00b7les de l\u2019autora francesa d\u2019origen ucra\u00efn\u00e8s que La Magrana\u00a0ha portat al catal\u00e0. Ja en s\u00f3n unes quantes, afortunadament, des de la traducci\u00f3, el 2006, de la colpidora i imprescindible Suite francesa. N\u00e9mirovsky (1903-1942) va ser una autora popular en les lletres […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1773"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1776,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773\/revisions\/1776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}