{"id":1814,"date":"2011-08-09T12:28:47","date_gmt":"2011-08-09T11:28:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1814"},"modified":"2011-08-09T12:28:47","modified_gmt":"2011-08-09T11:28:47","slug":"cop-de-sort-per-al-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/08\/09\/cop-de-sort-per-al-psc\/","title":{"rendered":"Cop de sort per al PSC"},"content":{"rendered":"
\n

\u201cL’executiva nacional del PSC ajorna el congr\u00e9s del partit al desembre. Sensat. Acabat cicle electoral sabrem millor on som. Ara, @conRubalcaba!<\/em>\u201d<\/p>\n

Aquesta piulada a la xarxa social Twitter feta per un diputat socialista catal\u00e0 al Congr\u00e9s exemplifica for\u00e7a b\u00e9 quina \u00e9s la sensaci\u00f3 dominant al nucli dur d’un partit que des del novembre passat est\u00e0 en un per\u00edode de transici\u00f3 en qu\u00e8 alguns consideren potser massa alegrement el concepte transici\u00f3<\/em> com a sin\u00f2nim de renovaci\u00f3<\/em>. No hi ha dubte que la decisi\u00f3 m\u00e9s assenyada des del punt de vista dels interessos del PSC ha estat ajornar el congr\u00e9s. Alg\u00fa pot pensar que aix\u00f2 representa un contratemps, que agafa la formaci\u00f3 amb el pas canviat o que la deixa en una situaci\u00f3 d’interinitat poc desitjable. Ben al contrari. \u00c9s el millor que podia passar al PSC de Catalunya. Al PSC-PSOE, per ser precisos.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la recordada desfeta del 28-N, l’entorn del socialisme catal\u00e0 ha iniciat un proc\u00e9s de debat que pot ser poc o molt intens per\u00f2 que en certa manera se situa for\u00e7a en la marginalitat, entenent la marginalitat no pas despectivament sin\u00f3 de manera estrictament geogr\u00e0fica: les veus de renovaci\u00f3 i de catalanitzaci\u00f3 (no necess\u00e0riament confluents) s\u00f3n encara lluny de tenir prou for\u00e7a per articular un gir decisiu en el pr\u00f2xim congr\u00e9s que arraconi els timoners que han dirigit la nau amb pols de ferro durant una bona colla d’anys.<\/p>\n

El carrer Nicaragua, seu dels socialistes catalans, continua sent el referent principal. Alg\u00fa podria pensar que als ocupants dels despatxos de comandament l’avan\u00e7ament electoral els ha agafat per sorpresa. En realitat, per\u00f2, ha estat oli en un llum, o com anell al dit, per dir-ho en un registre ling\u00fc\u00edstic m\u00e9s apropiat per alguns dirigents que, tot i ser catalanoparlants, confessen en privat que les frases fetes els surten en castell\u00e0. Retardar el congr\u00e9s significa, b\u00e0sicament, fer-lo despr\u00e9s de les eleccions generals. Aix\u00f2 \u00e9s el que compta. Si les eleccions generals haguessin sigut al mar\u00e7 no hi hauria quedat altre remei que passar per un tr\u00e0ngol congressual que en cap cas beneficiaria electoralment el PSC. El PSC-PSOE. En cap cas.<\/p>\n

A la cuina socialista s\u00f3n conscients que el mapa pol\u00edtic catal\u00e0 ha canviat substancialment respecte del bipartidisme imperfecte tradicional. Amb el desgavell de l’independentisme parlamentari, CiU t\u00e9 garantida una certa hegemonia catalanista durant, com a m\u00ednim, un parell de legislatures. Paral\u00b7lelament, els socialistes han perdut centralitat. Centralitat catalana. S\u00f3n pocs, molt pocs, els electors que encara creuen que el PSC \u00e9s un partit catalanista. Per aix\u00f2 la representaci\u00f3 ha caigut per sota dels 30 diputats. En aquesta situaci\u00f3, intentar recuperar el marge perdut respecte de CiU \u00e9s no tan sols una empresa complicada sin\u00f3 probablement contraproduent.<\/p>\n

Per qu\u00e8? El PSC ja no defensa el lideratge a Catalunya sin\u00f3 que, a hores d’ara, pugna per no caure al tercer lloc en els comicis del 20-N. En aquest escenari, amb un PSOE m\u00e9s espanyolista i recentralitzador que mai amb Rubalcaba, i amb un electorat socialista a Catalunya cada cop amb menys manies per votar a la dreta, el marge de maniobra del partit que encara lidera Jos\u00e9 Montilla \u00e9s traslladar m\u00e9s que mai al nostre pa\u00eds, i de manera pr\u00e0cticament exclusiva, la confrontaci\u00f3 entre el PSOE i el PP. Dos rivals que actualment juguen, b\u00e0sicament, a veure qui \u00e9s m\u00e9s espanyol. No hi ha marge per a discussions sobre el grup propi. No hi ha marge ni tan sols per a discursos ambigus entorn de la doble \u00e0nima. La paraula catalanisme<\/em> ara mateix fa m\u00e9s nosa que servei en un PSC abocat a remar per Rubalcaba en els r\u00e0pids de la cursa electoral, sense aturar-se en els meandres del debat ideol\u00f2gic. Qualsevol sospita de catalanisme, que a Catalunya tothom entendria com un comprom\u00eds d’equilibris interns sense m\u00e9s import\u00e0ncia ni transcend\u00e8ncia, des de Madrid seria utilitzada com a munici\u00f3 contra un PSOE que per retallar les dist\u00e0ncies contra Rajoy necessita mostrar-se m\u00e9s nacionalment m\u00e9s incorruptible que el bra\u00e7 de Santa Teresa. Passar per un congr\u00e9s abans de les eleccions hauria estat bo per al PSC per\u00f2 nefast per al PSOE. Per tant, no hauria estat bo per al PSC. Un sil\u00b7logisme impossible, per\u00f2 absolutament real.<\/p>\n

Ara toca Rubalcaba. Aix\u00f2 s\u00ed, amb una cap de cartell per a la qual el retorn a prov\u00edncies \u00e9s un suplici excessiu, un cop ha sortit escaldada del seu intent de ser cap de cartell cap a la Moncloa. Cap problema. No es pot oblidar que la disputa amb l’etern Rubalcaba \u00e9s purament personal, d’egos. Ideol\u00f2gicament parlant, aquella Carme Chac\u00f3n de l’article escrit a quatre mans amb Felipe Gonz\u00e1lez per beneir la sent\u00e8ncia del TC contra l’Estatut, \u00e9s un perfecte general en la reserva activa d’un socialisme centralista que s’est\u00e0 edificant sobre les cendres zapateristes de l’Espanya plural. Indubtablement, doncs, res millor que deixar el debat congressual al congelador. Al carrer Nicaragua almenys respiren alleugerits. El PSC pot esperar. El PSC sempre pot esperar. (Publicat a ElPuntAvui el 4 d’agost de 2009)<\/em><\/strong><\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cL’executiva nacional del PSC ajorna el congr\u00e9s del partit al desembre. Sensat. Acabat cicle electoral sabrem millor on som. Ara, @conRubalcaba!\u201d Aquesta piulada a la xarxa social Twitter feta per un diputat socialista catal\u00e0 al Congr\u00e9s exemplifica for\u00e7a b\u00e9 quina \u00e9s la sensaci\u00f3 dominant al nucli dur d’un partit que des del novembre passat est\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1814","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1814"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1816,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1814\/revisions\/1816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}