Si ets el secretari general d’un partit diguem-ne convencional, no deu ser pas gaire agradable que arribi un senyor que ni tan sols forma part de l’executiva d’aquesta formaci\u00f3 i t’informi que no ser\u00e0s el cap de llista a les pr\u00f2ximes eleccions. Per aix\u00f2 es pot entendre que Joan Ridao tingui la mosca al nas des de fa algunes setmanes, v\u00edctima d’un atac de perplexitat que s’afegeix, tamb\u00e9 cal dir-ho, a una autoestima desbordada, alimentada, a m\u00e9s, des de diversos fronts que veuen en la pol\u00e8mica una altra oportunitat per desestabilitzar un partit que fa mesos, per no dir anys, que va fent tentines d’una manera preocupant i lamentablement autodestructiva.<\/p>\n
Ning\u00fa amb dos dits de front dubta, a hores d’ara, que el diputat Ridao \u00e9s un dels caps m\u00e9s ben moblats que tenen els republicans en les seves files. Tampoc discuteix gaire gent que \u00e9s un excel\u00b7lent parlamentari, ans al contrari. Encara m\u00e9s, bona part dels militants tenen Ridao en tan bona consideraci\u00f3 que segurament estarien contents de con\u00e8ixer-lo personalment o, com a m\u00ednim, de veure’l de prop i escoltar-lo mentre fa una visita al territori.<\/p>\n
Tots aquests m\u00e8rits de Joan Ridao no els hauria de discutir ning\u00fa. Per\u00f2 un pol\u00edtic tan preclar ben segur que tamb\u00e9 \u00e9s conscient que a banda de ser valorat per les seves capacitats, en aquest m\u00f3n un l\u00edder \u00e9s jutjat pels seus resultats. I, en aquest sentit, es fa dif\u00edcil separar el pol\u00edtic brillant del secretari general d’una formaci\u00f3 que ha entrat en una espiral de davallada profund\u00edssima. Un declivi que s’explica, fonamentalment, per errors estrat\u00e8gics m\u00e9s propis que no pas aliens. Ridao no pot dir \u201cOh, \u00e9s que jo era a Madrid fent feina\u201d. \u00c9s aquesta crisi interna la que, precisament, ha abocat Esquerra a fer un salt endavant, amb una executiva q\u00fcestionada i en situaci\u00f3 d’interinitat que ha deixat virtualment la direcci\u00f3 pol\u00edtica en mans del grup encap\u00e7alat per Oriol Junqueras. Encara ha de passar tots els tr\u00e0mits reglamentaris per assumir la direcci\u00f3, per\u00f2 aquest nou equip sembla il\u00b7lusionat i ben considerat per intentar fer reflotar la nau.<\/p>\n
Junqueras i el seu equip han decidit, sense dret reglamentari a fer-ho, per\u00f2 amb tota la legitimitat que els aporta el consens t\u00e0cit intern, assenyalar l’escriptor Alfred Bosch com l’escollit per intentar mantenir la pres\u00e8ncia republicana al Congr\u00e9s. Ridao s’hi resisteix. Ridao t\u00e9 tot el dret a no voler renunciar-hi. Ridao t\u00e9 fins i tot una mica de ra\u00f3 si considera una humiliaci\u00f3 que li proposin anar de n\u00famero dos a la candidatura. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s, per\u00f2, si conv\u00e9 a Esquerra haver de passar per unes prim\u00e0ries per escollir un cap de llista que t\u00e9 molts n\u00fameros per ni tan sols obtenir l’acta de diputat. Si conv\u00e9 a Esquerra, i si conv\u00e9 al mateix Ridao. Es fa dif\u00edcil pensar que els independentistes podran tornar a suportar una altra disputa fratricida de portes obertes, que \u00e9s el que promet ser un hipot\u00e8tic enfrontament de prim\u00e0ries. Per m\u00e9s democr\u00e0cia interna que pugui evidenciar la f\u00f3rmula, per m\u00e9s obertura participativa i per m\u00e9s bla-bla-bla, \u201ca ning\u00fa no se li escapa\u201d, com diria Joan Puigcerc\u00f3s (president del partit a l’ombra, allargada), que en aquesta disputa hi ha el risc de tornar a fer emergir fam\u00edlies, ranc\u00fanies i venjances que actualment estan en una maceraci\u00f3 biliosa en una seu del carrer de Cal\u00e0bria amb tots els despatxos en situaci\u00f3 de provisionalitat.<\/p>\n
D’unes prim\u00e0ries, la imatge d’Esquerra dif\u00edcilment podr\u00e0 sortir-ne enfortida. L’electorat ja ha demostrat que ha perdut la paci\u00e8ncia amb un partit que posa sistem\u00e0ticament a prova la capacitat de sorpresa dels seus soferts parroquians.<\/p>\n
En aquest escenari, totes les parts implicades han de valorar si les seves aspiracions respectives beneficien el conjunt. Caldr\u00e0 veure si s\u00f3n capa\u00e7os de mesurar els efectes que podria tenir un nou combat que posi en evid\u00e8ncia nous personalismes, incipients corrents cr\u00edtics o l\u00ednies oficials amb dificultats de cohesi\u00f3. Junqueras i Ridao tenen a les mans decidir si Esquerra ha de continuar sent el partit la hist\u00f2ria del qual s’explica resseguint el rastre dels cad\u00e0vers pol\u00edtics que va deixant pel cam\u00ed. L’un, valorant si cal tallar un coll m\u00e9s sense buscar una soluci\u00f3 menys dolorosa; l’altre, decidint si una retirada a temps no el deixaria amb un as de futur a la m\u00e0niga, i valorant si paga la pena exposar-se a una defenestraci\u00f3 assegut a l’ampit.<\/p>\n
Entre fer-ho senzill i fer-ho complicat, sembla que triomfar\u00e0 la segona opci\u00f3. Aix\u00ed doncs, si els que ho poden fer decideixen no aturar-ho, el mes de setembre entrant, com a primer plat d’una tardor pol\u00edtica calenta en general, Esquerra organitzar\u00e0 unes prim\u00e0ries. Una altra disputa intestina. Una m\u00e9s. En vista d’aix\u00f2, resulta inevitable rememorar les paraules pronunciades pel m\u00edtic Pirros, rei de l’Epir, despr\u00e9s de la batalla que va guanyar contra els romans a costa de perdre-hi bous i esquelles: \u201cUna altra vict\u00f2ria com aquesta i haur\u00e9 de tornar sol a casa\u201d. De les prim\u00e0ries, en sortir\u00e0 un guanyador; una altra cosa \u00e9s que hi hagi cap guany. Esquerra afronta la bugada sense valorar si t\u00e9 prou fons d’armari per perdre un altre llen\u00e7ol, si no \u00e9s el joc de llit sencer. (Article publicat a ElPuntAvui l’11 d’agost de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si ets el secretari general d’un partit diguem-ne convencional, no deu ser pas gaire agradable que arribi un senyor que ni tan sols forma part de l’executiva d’aquesta formaci\u00f3 i t’informi que no ser\u00e0s el cap de llista a les pr\u00f2ximes eleccions. Per aix\u00f2 es pot entendre que Joan Ridao tingui la mosca al nas […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1817","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1817","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1817"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1817\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1822,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1817\/revisions\/1822"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}