{"id":1823,"date":"2011-08-20T09:42:22","date_gmt":"2011-08-20T08:42:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1823"},"modified":"2011-08-20T09:48:13","modified_gmt":"2011-08-20T08:48:13","slug":"el-memorial-diplomatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/08\/20\/el-memorial-diplomatic\/","title":{"rendered":"El memorial diplom\u00e0tic"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s de la desafortunada actuaci\u00f3 del tripartit en l\u2019elecci\u00f3 com a seu del Memorial Democr\u00e0tic d\u2019un edifici ru\u00efn\u00f3s que feia preveure, a m\u00e9s, una ru\u00efna pressupost\u00e0ria en concepte de rehabilitaci\u00f3 i manteniment, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha pres l\u2019assenyada decisi\u00f3 d\u2019ubicar-lo en un espai que no nom\u00e9s \u00e9s m\u00e9s adequat per les seves caracter\u00edstiques, sin\u00f3 que resulta molt m\u00e9s oport\u00fa des del punt de vista simb\u00f2lic. Que la vetlla i preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica dels catalans es dirigeixi des de l\u2019indret que durant segles va amena\u00e7ar les \u00e0nsies de llibertat d\u2019aquest pa\u00eds \u00e9s un acte de just\u00edcia hist\u00f2rica indiscutible. Un organisme important que necessitava un espai emblem\u00e0tic. Un espai emblem\u00e0tic que necessitava ser la seu d\u2019un organisme important. Una soluci\u00f3 rodona.
\nFins aqu\u00ed, el continent. Pel que fa al contingut, es podria dir que la senyora vicepresidenta, amb l\u2019anunci fet dimecres, va espatllar la bona not\u00edcia amb una de freda en el terreny de la declaraci\u00f3 ideol\u00f2gica. \u201cLa voluntat \u00e9s que ning\u00fa faci un \u00fas partidista de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. No es tracta de dividir en bons i dolents perqu\u00e8 v\u00edctimes, en una guerra, ho s\u00f3n tots, d\u2019un b\u00e0ndol i de l\u2019altre.\u201d Aquesta \u00e9s la declaraci\u00f3 de Joana Ortega recollida l\u2019endem\u00e0 pels mitjans. Una asseveraci\u00f3 controvertida. \u00c9s clar que ning\u00fa \u00e9s culpable de morir o de guanyar-se l\u2019assassinat, almenys des d\u2019un punt de vista democr\u00e0tic. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha v\u00edctimes i hi ha botxins, i aqu\u00ed \u00e9s on es troba el terreny pantan\u00f3s que des del govern sembla que es vol intentar esquivar per tal d\u2019impedir relliscades anacr\u00f2niques.
\nD\u2019entrada, doncs, cal interpretar aquesta declaraci\u00f3 d\u2019intencions des d\u2019una perspectiva estrat\u00e8gica. El Memorial Democr\u00e0tic va comen\u00e7ar a prendre forma sota la direcci\u00f3 t\u00e8cnica i pol\u00edtica d\u2019ICV. Aix\u00f2 va comportar l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un plantejament controvertit sobre all\u00f2 que \u00e9s la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Des de dos enfocaments. El primer, el cronol\u00f2gic i tem\u00e0tic. El segon, el conceptual.
\nNo hi ha dubte que el discurs, no \u00fanic per\u00f2 s\u00ed central, del Memorial Democr\u00e0tic abans d\u2019aquest curi\u00f3s any d\u2019hibernaci\u00f3 provocat pel canvi de govern est\u00e0 absolutament marcat per la reactivaci\u00f3 de la disputa ideol\u00f2gica sobre la Guerra Civil, focalitzat en aquest episodi realment clau de l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica de la Catalunya contempor\u00e0nia. Per\u00f2 la mem\u00f2ria democr\u00e0tica d\u2019aquest pa\u00eds ni comen\u00e7a amb la Guerra Civil ni acaba amb aquesta conflagraci\u00f3, ni \u00e9s clar que tot all\u00f2 que s\u2019ha posat en el sac de la democr\u00e0cia fos realment democr\u00e0tic. \u00c9s indubtable que hi ha una certa urg\u00e8ncia hist\u00f2rica, biol\u00f2gica, per recuperar els \u00faltims testimonis i fer els darrers homenatges a gent que encara \u00e9s a temps de rebre\u2019ls en vida. \u00c9s cert que cal restituir l\u2019honor de molts lluitadors que van ser bandejats durant d\u00e8cades pel franquisme. Per\u00f2 la mem\u00f2ria democr\u00e0tica (que, segons la llei de creaci\u00f3 d\u2019aquest organisme, abasta, de manera molt discutible i curta de mires, nom\u00e9s des del 1931 fins al 1981) \u00e9s molt m\u00e9s que escatir qui van ser els bons i qui van ser els dolents entre el 1936 i el 1939. Sobretot, i aqu\u00ed entraria el debat conceptual, si la q\u00fcesti\u00f3 s\u2019aborda des de la tergiversaci\u00f3 no nom\u00e9s de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica sin\u00f3 de la simple i contrastable realitat hist\u00f2rica.
\nEl Memorial sota el control d\u2019IC V no ha dubtat a posar en el costat de la democr\u00e0cia ideologies partits i persones que no nom\u00e9s no van ser mai dem\u00f2crates, sin\u00f3 que ni tan sols ho van pretendre. Nom\u00e9s cal entrar a la plana web de l\u2019organisme. S\u2019hi pot veure, per exemple, la crida d\u2019una exposici\u00f3 sobre els setanta-cinc anys d\u2019hist\u00f2ria del Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista (POUM). No hi ha dubte que el POUM, i els seus militants, van lluitar contra el feixisme. No hi ha dubte, tampoc, que van ser durament represaliats, primer pel comunisme ortodox, despr\u00e9s pel feixisme triomfant. Per\u00f2 si el Memorial \u00e9s una entitat destinada a preservar la mem\u00f2ria democr\u00e0tica, incloure-hi el POUM resulta com a m\u00ednim pintoresc. El POUM no nom\u00e9s no va ser mai un partit democr\u00e0tic, sin\u00f3 que va ser expl\u00edcitament antidemocr\u00e0tic. \u201cNuestros milicianos no luchan por la legalidad republicana, sino por la Revoluci\u00f3n socialista.\u201d Aix\u00f2 \u00e9s un titular de portada de La Batalla, el diari portaveu del POUM, del setembre del 1936. De perles com aquestes n\u2019ni ha un grapat, com tamb\u00e9 n\u2019hi ha a Avant, l\u2019editorialista del qual era el venerat Andreu Nin. \u00c9s nom\u00e9s un exemple, per\u00f2 textos similars es poden
\ntrobar en la premsa de la CNT durant els mateixos anys. I el PSUC dels anys trenta tampoc era el dels anys seixanta. Amb unes quantes visites a les hemeroteques n\u2019hi ha prou per veure-ho tot plegat. Un exercici recomanable i instructiu. Glorificar aquestes formacions (amb totes les excepcions individuals que calguin, que n\u2019hi ha) \u00e9s promoure la mem\u00f2ria democr\u00e0tica? O \u00e9s, senzillament, preservar la
\nmem\u00f2ria hist\u00f2rica? El gran error, immens, ha estat durant massa anys pensar que tots els que van lluitar contra el feixisme eren dem\u00f2crates. Que hi va haver
\ndos b\u00e0ndols monol\u00edtics. Descon\u00e8ixer, o ocultar, que l\u2019antifeixisme \u00e9s una cosa per\u00f2 que la democr\u00e0cia pot arribar a ser una v\u00edctima de l\u2019antifeixisme. I aix\u00f2 si en algun partit en especial haurien de saber-ho \u00e9s a Uni\u00f3.
\nDavant del broc gros promogut per l\u2019esquerra per compensar la dura i llarga ombra del franquisme, la dreta democr\u00e0tica catalana sembla disposada a optar, primer, per mantenir el discurs guerracivilista, aix\u00f2 s\u00ed, donant-hi un altre enfocament. I, en segon lloc, apostar per l\u2019estrat\u00e8gia de Salom\u00f3, per la diplom\u00e0cia acr\u00edtica. Fins a cert punt \u00e9s comprensible, perqu\u00e8 posar en dubte segons quines veritats assumides durant d\u00e8cades seria obrir una caixa dels trons que potser no
\n\u00e9s el moment de deixar esclatar. Per\u00f2 alerta que amb aquesta
\nvoluntat de no ofendre ning\u00fa no ens trobem reivindicant alhora\u00a0El Cojo de M\u00e1laga i la Gu\u00e0rdia Mora del General\u00edsimo. Si un Memorial Democr\u00e0tic no es dedica a destriar el gra de la palla, llavors passa que hi ha gent que tapa Maci\u00e0 amb el nom de Durruti, es planta davant del Parlament per boicotejar l\u2019acc\u00e9s dels diputats i d\u2019aquestes actuacions en diuen, tan frescos, democr\u00e0cia. (Publicat a El Punt Avui el 20 d’agost de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de la desafortunada actuaci\u00f3 del tripartit en l\u2019elecci\u00f3 com a seu del Memorial Democr\u00e0tic d\u2019un edifici ru\u00efn\u00f3s que feia preveure, a m\u00e9s, una ru\u00efna pressupost\u00e0ria en concepte de rehabilitaci\u00f3 i manteniment, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha pres l\u2019assenyada decisi\u00f3 d\u2019ubicar-lo en un espai que no nom\u00e9s \u00e9s m\u00e9s adequat per les seves […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648],"tags":[5405],"class_list":["post-1823","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1823"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1828,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1823\/revisions\/1828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}