{"id":1890,"date":"2011-09-13T16:24:04","date_gmt":"2011-09-13T15:24:04","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=1890"},"modified":"2011-09-14T15:09:20","modified_gmt":"2011-09-14T14:09:20","slug":"la-melancolia-dels-oficials-de-joan-daniel-bezsonoff","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/09\/13\/la-melancolia-dels-oficials-de-joan-daniel-bezsonoff\/","title":{"rendered":"‘La melancolia dels oficials’, de Joan Daniel Bezsonoff"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

He\u00a0acabat \u2018La melancolia dels oficials\u2019 <\/a>de Joan Daniel Bezsonoff<\/a>, un autor el qual no em cansaria mai de llegir, per diversos motius. Principalment, i amb aquesta ra\u00f3 n\u2019hi hauria prou, perqu\u00e8 \u00e9s un excel\u00b7lent narrador d\u2019hist\u00f2ries: am\u00e8, amb una flu\u00efdesa propera a l\u2019oralitat, detallista, melanc\u00f2lic com els seus oficials i fin\u00edssimament ir\u00f2nic, sensual pel broc gros, quasi barroer, per\u00f2 alhora extremadament sensible. I perqu\u00e8 explica hist\u00f2ries interessants. Si amb tot aquest cat\u00e0leg de virtuts no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, hi podr\u00edem afegir el punt d\u2019exotisme que aporta un autor nord-catal\u00e0 a una literatura, i sobretot a uns lectors, poc habituats a tractar amb una catalanitat de referents socials, pol\u00edtics, ling\u00fc\u00edstics i culturals francesos. L\u2019univers literari catal\u00e0 eixampla d\u2019una manera extraordin\u00e0ria el seu paisatge hum\u00e0 amb personatges com el comandant Valls, l\u2019oficial melanc\u00f2lic que protagonitza\u00a0aquesta novel\u00b7la. Un senyor que, en les campanyes militars destinades a servar pel m\u00f3n la grandeur francesa, es distreu \u201cllegint llibres catalans que m\u2019enviava ma mare com els vells volums ataronjats de l\u2019editorial l\u2019Aven\u00e7\u201d, i recorda emocionat \u201cquan el 1935 ma mare m\u2019havia regalat el diccionari de Pompeu Fabra\u201d on\u00a0 \u201chi apareixien endiumenjats els mots de cada dia\u201d.<\/p>\n

Una hist\u00f2ria, doncs, que transcorre en els \u00faltims dies de l\u2019Alg\u00e8ria colonial\u00a0com una reflexi\u00f3 profundament francesa sobre l\u2019emancipaci\u00f3 dolorosa d\u2019aquest territori; una reflexi\u00f3 feta, aix\u00f2 no obstant, des la perif\u00e8ria i la perspectiva catalana de l\u2019hex\u00e0gon. L\u2019autor, a trav\u00e9s de la mirada del seu comandant Valls, descriu d\u2019una manera directa, sense\u00a0implicaci\u00f3 valorativa\u00a0aparent per\u00f2 amb la contund\u00e8ncia del retrat descriptiu, la brutalitat d\u2019una dominaci\u00f3 imperialista absurda i grandiloq\u00fcent, com s\u00f3n, en general, totes les dominacions colonials. Un trajecte argumental que transcorre en paral\u00b7lel dels avatars sentimentals del propi protagonista principal i, especialment, del fosc agent Maurice Leccia, el personatge poli\u00e8dric, t\u00e8rbol i profundament hum\u00e0 que surt m\u00e9s ben aconseguit d’entre tots els que desfilen per una trama intensa i breu que podria haver donat per a molt m\u00e9s tan sols desenvolupant alguns dels fills argumentals que Bezsonoff enfila per\u00f2 no cus.<\/p>\n

\u2018La melancolia dels oficials\u2019 \u00e9s, doncs, una novel\u00b7la breu (potser massa, insisteixo, per les possibilitats que ofereix l\u2019argument), interessant i amena que, a totes les virtuts citades, encara n\u2019aporta una altra que fa del seu autor un dels imprescindibles de la narrativa catalana actual. Llegir Bezsonoff \u00e9s assistir a una orgia l\u00e8xica amb el devessall de girs i modismes d\u2019un catal\u00e0 agavatxat que alhora rescata vells mots oblidats o relegats al sud de l\u2019Albera. Un catal\u00e0 que \u201cllurca les passants\u201d quan mira les dones pel carrer; que no pot \u201cfranquejar sense fremir les portes\u201d; que sent \u2018cabord\u2019 davant les sensacions desagradables; que agredeix \u2018clavant un parell de mostejades\u2019. Una petita del\u00edcia que cal assaborir sens falta. Si la literatura espanyola s\u2019oxigena amb els sud-americans, a Catalunya els nostres sud-americans els tenim al nord, separats no pas per un oce\u00e0 sin\u00f3, nom\u00e9s, per una ratlla marcada sobre un mapa. \u00c9s cert que no s\u00f3n gaires, Bezsonoff, Joan-Llu\u00eds Llu\u00eds i pocs m\u00e9s, per\u00f2 no els podem deixar perdre perqu\u00e8 haur\u00edem de mirar d\u2019aconseguir que fessin escola.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He\u00a0acabat \u2018La melancolia dels oficials\u2019 de Joan Daniel Bezsonoff, un autor el qual no em cansaria mai de llegir, per diversos motius. Principalment, i amb aquesta ra\u00f3 n\u2019hi hauria prou, perqu\u00e8 \u00e9s un excel\u00b7lent narrador d\u2019hist\u00f2ries: am\u00e8, amb una flu\u00efdesa propera a l\u2019oralitat, detallista, melanc\u00f2lic com els seus oficials i fin\u00edssimament ir\u00f2nic, sensual pel broc […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-1890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1890"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1896,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1890\/revisions\/1896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}