{"id":2000,"date":"2011-12-01T11:04:07","date_gmt":"2011-12-01T10:04:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2000"},"modified":"2011-12-01T11:05:39","modified_gmt":"2011-12-01T10:05:39","slug":"gana-amor-crim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/12\/01\/gana-amor-crim\/","title":{"rendered":"Gana, amor, crim"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

\u00a0Andrea Camilleri<\/a>, Dona Leon<\/a>, Marcello Fois<\/a> i Carlo Lucarelli <\/a>s\u00f3n alguns dels autors de novel\u00b7la negra italians que en els \u00faltims anys han tret el cap en traduccions al catal\u00e0, amb m\u00e9s fortuna els dos primers, i de manera lamentablement m\u00e9s fuga\u00e7 els altres dos. A la llista cal afegir un altre nom que sembla que arriba amb voluntat de fer arrels. Almenys aquesta \u00e9s la intenci\u00f3 de l\u2019editorial La Campana, que acaba de publicar el primer lliurament de la tetralogia de Maurizio de Giovanni<\/a>, L\u2019hivern del comissari Ricciardi<\/a><\/em>, i ja promet per al febrer continuar amb el volum corresponent a La primavera del comissari Ricciardi. De moment, el primer lliurament t\u00e9 la garantia d\u2019una traducci\u00f3 signada per Anna Casassas, la primera, per exemple, que es va enfrontar al complex univers ling\u00fc\u00edstic d\u2019Andrea Camilleri i que ha portat a la nostra llengua, ja fora del g\u00e8nere negre, autors com ara Claudio Magris, Goliarda Sapienza i Baricco.
\nEl N\u00e0pols dels anys trenta
\n<\/strong>L\u2019hivern del comissari Ricciardi ens transporta al N\u00e0pols dels anys trenta mussolinians de part d\u2019un personatge d\u2019una empatia incontestable, Luigi Alfredo Ricciardi, introspectiu agent de l\u2019ordre amb una estranya capacitat sobrenatural de con\u00e8ixer quina \u00e9s l\u2019\u00faltima frase que han dit les v\u00edctimes dels crims abans d\u2019expirar. Aquest detall, que podria fer reaccionar amb prevenci\u00f3 aquells lectors \u00e0vids de realisme, val a dir que est\u00e0 presentat amb una versemblan\u00e7a molt aconseguida.
\nA part de fer gaudir els consumidors de novel\u00b7les de lladres i serenos, el llibre cridar\u00e0 positivament l\u2019atenci\u00f3 a tots aquells lectors que, a m\u00e9s, tinguin tirada per l\u2019\u00f2pera, perqu\u00e8 el cas gira a l\u2019entorn de la mort d\u2019un fam\u00f3s tenor a l\u2019igualment c\u00e8lebre teatre San Carlo napolit\u00e0. Un crim que es va resolent sense estrid\u00e8ncies, pelant-se com una ceba, amb llagrimeta un p\u00e8l sensiblera inclosa, fins a arribar a una resoluci\u00f3 que, com en tot bon relat noir, deixa el regust agredol\u00e7 de saber que la vict\u00f2ria policial pot revelar alhora un frac\u00e0s de la societat.
\nSent\u00e8ncies memorables
\n<\/strong>De Giovanni ens fa rec\u00f3rrer la hist\u00f2ria d\u2019una manera reposada, seguint meandres amb alguns personatges secundaris entranyables, intercalant de propina lli\u00e7ons sobre el bel canto i deixant anar alguna sent\u00e8ncia memorable en boca del lac\u00f2nic comissari, d\u2019entre les quals destaca poderosament aquesta: \u201cLa gana i l\u2019amor s\u00f3n l\u2019origen de totes les inf\u00e0mies. En tots els crims, un cop simplificats a l\u2019extrem, un cop eliminats els oripells de l\u2019aparen\u00e7a hi ha el mateix: la gana o l\u2019amor, o totes dues coses, i el dolor que generen.\u201d (Publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui l’1 de desembre de 2011)<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Andrea Camilleri, Dona Leon, Marcello Fois i Carlo Lucarelli s\u00f3n alguns dels autors de novel\u00b7la negra italians que en els \u00faltims anys han tret el cap en traduccions al catal\u00e0, amb m\u00e9s fortuna els dos primers, i de manera lamentablement m\u00e9s fuga\u00e7 els altres dos. A la llista cal afegir un altre nom que sembla […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-2000","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2000","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2000"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2000\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2005,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2000\/revisions\/2005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2000"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}