{"id":2045,"date":"2011-12-14T21:30:12","date_gmt":"2011-12-14T20:30:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2045"},"modified":"2011-12-14T21:35:14","modified_gmt":"2011-12-14T20:35:14","slug":"tornen-les-hores-angleses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2011\/12\/14\/tornen-les-hores-angleses\/","title":{"rendered":"Tornen ‘Les hores angleses’"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>De g\u00e8neres literaris no n\u2019hi ha pas ni de millors ni de pitjors, ni de bons, ni de dolents, ni de mediocres; hi ha escriptors que se\u2019n surten m\u00e9s b\u00e9 o m\u00e9s malament en un g\u00e8nere o en un altre, o en tots o en cap. La responsabilitat no \u00e9s pas del g\u00e8nere, per tant, sin\u00f3 de l\u2019autor. Hi ha plomes (i no citar\u00e9 noms, ni de vius perqu\u00e8 no s\u2019emprenyin, ni de morts per no emprenyar-los en el seu pl\u00e0cid rep\u00f2s) hi ha autors, deia, que poden excel\u00b7lir en un terreny i ser absolutament prescindibles en un altre. Poetes que redacten fatal, periodistes que novel\u00b7len de manera pat\u00e8tica, autors teatrals que s\u2019embarbussen quan escriuen articles de premsa, i un llarg etc\u00e8tera de casos i combinacions. Deixem de banda, perqu\u00e8 seria entrar en un terreny m\u00e9s procel\u00b7l\u00f3s, els periodistes que redacten articles dolents, els novel\u00b7listes que conten hist\u00f2ries d\u2019una manera abominable, els assagistes espessos o els poetes que refilen com cardines escanyades. Errar la professi\u00f3 no \u00e9s pas sempre culpa del professional sin\u00f3, la majoria de vegades, de qui el paga.
\nD\u2019entre tots els g\u00e8neres n\u2019hi ha un l\u2019amenitat del qual est\u00e0 especialment lligada no nom\u00e9s a la destresa i al virtuosisme sin\u00f3 a la personalitat sencera del seu autor. Em refereixo al dietari. Els dietaris poden ser una del\u00edcia narrativa o, per contra, causar un avorriment mortal o provocar un desinter\u00e8s absolut i irreversible. Llegint dietaris i textos memorial\u00edstics podem topar amb vides de pel\u00b7l\u00edcula (aquelles que abans del cinema es deien vides de novel\u00b7la) que decauen per la poca tra\u00e7a del seu protagonista, si \u00e9s dels que descriuen molt pitjor que no pas viuen. Contr\u00e0riament, hi ha exist\u00e8ncies perfectament rutin\u00e0ries i aparentment buides d\u2019inter\u00e8s que, per escrit, gr\u00e0cies a l\u2019agudesa i l\u2019estil, esdevenen aut\u00e8ntiques joies.
\nQuan en un dietari hi conflueixen una ment preclara i una vida interessant, d\u00f2mino. \u00c9s el cas, per exemple, de Ferran Soldevila<\/a>, un historiador de relat poder\u00f3s i convincent que alhora va conrear la poesia i els escrits de reflexi\u00f3 personal, aquests \u00faltims amb una exquisidesa i una capacitat d\u2019observaci\u00f3 memorables. L\u2019exemple m\u00e9s clar en s\u00f3n les Hores angleses<\/a><\/em> que l\u2019editorial Adesiara acaba de rescatar de l\u2019oblit amb una reedici\u00f3 excel\u00b7lent. Soldevila hi aboca la seva experi\u00e8ncia vital com a professor lector a la Universitat de Liverpool entre el 1926 i 1929, amb un to d\u2019observador curi\u00f3s (\u00abbadoqueria\u00bb i \u00abengrescament\u00bb, en diu ell) i una admiraci\u00f3 confessa per un pa\u00eds que considera \u00abde cultura superior\u00bb. No les he acabat, encara, perqu\u00e8 s\u00f3n d\u2019aquelles lectures que no corren pressa, que s\u00f3n d\u2019anar fent, de degustaci\u00f3 lenta. S\u00ed que em sento una mica culpable, per\u00f2, de no haver acudit a les Hores angleses fins ara en alguna de les edicions anteriors.
\nM\u2019he llegit, per\u00f2, \u00edntegrament, la vuitantena de planes inicials del volum, que apleguen una bona introducci\u00f3 d\u2019Enric Pujol<\/a>, soldevili\u00e0 major de la rep\u00fablica, i els interessants estudis d\u2019Alan Yates <\/a>i de Joaquim Nadal<\/a>, que va ocupar la mateixa pla\u00e7a que Soldevila a Liverpool quaranta-cinc anys m\u00e9s tard. Uns prescriptors idonis, doncs.
\n\u00abQuan el tren ha arrencat de Dover, s\u2019envespria r\u00e0pidament…\u00bb Us deixo amb Soldevila. (Publicat a Pres\u00e8ncia, l’11 de desembre de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De g\u00e8neres literaris no n\u2019hi ha pas ni de millors ni de pitjors, ni de bons, ni de dolents, ni de mediocres; hi ha escriptors que se\u2019n surten m\u00e9s b\u00e9 o m\u00e9s malament en un g\u00e8nere o en un altre, o en tots o en cap. La responsabilitat no \u00e9s pas del g\u00e8nere, per tant, […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,201],"tags":[5401,5409],"class_list":["post-2045","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-presencia","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2045"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2052,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045\/revisions\/2052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}