{"id":2070,"date":"2012-01-04T13:41:08","date_gmt":"2012-01-04T12:41:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2070"},"modified":"2012-01-04T13:41:33","modified_gmt":"2012-01-04T12:41:33","slug":"qui-dies-passa-anys-empeny-i-encara-gracies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/01\/04\/qui-dies-passa-anys-empeny-i-encara-gracies\/","title":{"rendered":"Qui dies passa, anys empeny (i encara gr\u00e0cies)"},"content":{"rendered":"
\n

Ara em direu que el t\u00edtol d’aquest article de comiat de l’infame 2011 \u00e9s una mostra de conformisme, de resignaci\u00f3. Que no encomana gens d’il\u00b7lusi\u00f3 ni de rauxa per encarar el futur. Mentida. Trobareu, tot i l’aigua que baixa, poca gent m\u00e9s optimista que no pas jo. El que passa \u00e9s que l’optimisme no necess\u00e0riament ha de ser ni encomanad\u00eds, ni beneit, ni ingenu, ni c\u00e0ndid, ni euf\u00f2ric, perqu\u00e8 en aquests casos hi ha el risc afegit de, si les coses van mal dades (i que la situaci\u00f3 vagi de mal borr\u00e0s entra dins de qualsevol c\u00e0lcul de probabilitats i m\u00e9s ara que estem abonats a pr\u00e0cticament tots els n\u00fameros), deia que si rodolem rostos avall correm el risc, venint d’una situaci\u00f3 pr\u00e8via d’euf\u00f2ria excessiva, de prendre molt m\u00e9s mal del necessari. \u00c9s com la difer\u00e8ncia entre c\u00f3rrer i caminar. Si et marques un objectiu i t’arrenques a c\u00f3rrer, en cas d’entrebancar-te la patacada ser\u00e0 molt m\u00e9s forta que no pas si, xino-xano, t’encamines cap a la meta. Encara que caminant no arribis primer. En aquest casos, l’important \u00e9s arribar-hi, i arribar-hi sencer, em podeu ben creure.<\/p>\n

Una altra cosa \u00e9s\u00a0quina ha de ser\u00a0meta. L’anar fent, el poc a poc i bona lletra, el qui dies passa anys empeny que us heu trobat d’entrada, s\u00f3n refranys que solen ser menyspreats en \u00e8poques de vaques grasses. Solen utilitzar-se revestits d’una tonalitat negativa que no tenen ni han pret\u00e8s tenir mai. En realitat s\u00f3n dites que es basen en una filosofia de l’exist\u00e8ncia governada per la incertesa de l’avenir, per la precarietat de la vida i per la impredictibilitat del futur. Circumst\u00e0ncies,\u00a0totes,\u00a0que condemnen la humanitat a un estat permanent d’insegura provisionalitat. Hem vingut a aquest m\u00f3n no pas necess\u00e0riament a patir per\u00f2 fonamentalment a sobreviure. I com que, si ho aconseguim, tampoc no hi serem eternament, f\u00f3ra recomanable aplicar la m\u00e0xima del carpe diem<\/em> amb una certa contenci\u00f3 \u00e8tica i moderaci\u00f3 d’esperit. Res m\u00e9s, que no \u00e9s pas poc.<\/p>\n

Durant els cicles de bonan\u00e7a, la mentalitat presidida per l’optimisme assenyat es perverteix. L’embriaguesa derivada del miratge d’un progr\u00e9s infinit ens porta a creure que hem vingut a menjar-nos el m\u00f3n quan, en realitat, ens aixequem\u00a0aviat o no, com a m\u00e0xim podrem evitar que el m\u00f3n se’ns mengi a nosaltres. De la crisi ens en sortirem, tard o d’hora. M\u00e9s o menys tocats. Per\u00f2 la duresa del sot on ara jaiem desconcertats ens hauria de fer reflexionar sobre el significat real de la prosperitat. La prosperitat \u00e9s un par\u00e8ntesi, una casualitat, un privilegi que va per barris en aquest planeta. Un cop de sort m\u00e9s o menys perdurable, ef\u00edmer en qualsevol cas. Estem sotmesos a massa imponderables, a m\u00e9s dels que provoquem per la nostra incapacitat de redistribuci\u00f3 o equanimitat social, per pensar que qualsevol situaci\u00f3 d’estabilitat \u00e9s normal. \u00c9s desitjable, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 sempre que tinguem en compte que \u00e9s excepcional.\u00a0Si tenim clar\u00a0aix\u00f2, podrem allargassar els hipot\u00e8tics bons temps perqu\u00e8 ens guardarem m\u00e9s de no dilapidar-los amb excessos insostenibles i dispendis temeraris. Hem d’estar preparats per al millor i treballar-hi, no fos cas que arrib\u00e9s i ens agaf\u00e9s desprevinguts o les oportunitats ens passessin de llarg per falta d’actitud. Per\u00f2 la realitat \u00e9s millor viure-la despert que no pas somiar-la. Bon 2012. (Publicat a Pres\u00e8ncia, el 31 de desembre de 2011)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara em direu que el t\u00edtol d’aquest article de comiat de l’infame 2011 \u00e9s una mostra de conformisme, de resignaci\u00f3. Que no encomana gens d’il\u00b7lusi\u00f3 ni de rauxa per encarar el futur. Mentida. Trobareu, tot i l’aigua que baixa, poca gent m\u00e9s optimista que no pas jo. El que passa \u00e9s que l’optimisme no necess\u00e0riament […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2070","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2070"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2072,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2070\/revisions\/2072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}