La naturalesa humana t\u00e9 una temen\u00e7a tan insuperable a la mort que quan alg\u00fa passa davant de nosaltres cap a la tomba, per m\u00e9s menyspreable que sigui la seva persona i m\u00e9s lamentables les accions comeses en vida, tendim a acomiadar-lo amb una certa condescend\u00e8ncia solid\u00e0ria. En el fons, pensem, de res serveix a ning\u00fa ser un criminal perqu\u00e8 al final l’exist\u00e8ncia li acaba passant la mateixa factura que a la resta de socis d’aquest club que anomenem persones. Som essencialment bons? No. M\u00e9s aviat experimentem, davant la parca, una barreja de p\u00e0nic i covardia. Tots hem parlat b\u00e9 d’algun conegut del qual en vida d\u00e8iem el nom del porc. Tots hem callat algun cop, amb una bona mossegada a la llengua, per no malparlar d’un difunt o una difunta que s’ho hauria merescut si ens hagu\u00e9ssim d’atenir al seu full de serveis.
\nHa mort Fraga, fundador de la dreta moderna espanyola. Qui va collar el conservadorisme a la democr\u00e0cia quan el conservadorisme espanyol no era precisament dem\u00f2crata. Abans, per\u00f2, Don Manuel va ser ministre d’una dictadura i no pas un simple comptable o corifeu del dictador. L’home fort, l’amo del carrer, la m\u00e0 dura d’un r\u00e8gim que va comen\u00e7ar i va finir amb sang a les mans, m\u00e9s al principi que al final, certament, per\u00f2 amb el garrot de l’opressi\u00f3 impenitent. En qualsevol estat del m\u00f3n m\u00ednimament decent, aquest senyor s’hauria assegut al banc dels acusats. A Espanya \u00e9s un pare de la p\u00e0tria. Aix\u00f2 explica moltes coses de l’Estat que ens empresona. Fraga no ha mort. L’esperit de Transici\u00f3 que encarnava continua viu i no pas sota una l\u00e0pida del Valle de los Ca\u00eddos. (Publicat a El Punt Avui el 16 de gener de 2012)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La naturalesa humana t\u00e9 una temen\u00e7a tan insuperable a la mort que quan alg\u00fa passa davant de nosaltres cap a la tomba, per m\u00e9s menyspreable que sigui la seva persona i m\u00e9s lamentables les accions comeses en vida, tendim a acomiadar-lo amb una certa condescend\u00e8ncia solid\u00e0ria. En el fons, pensem, de res serveix a ning\u00fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5389,648],"tags":[5411,5405],"class_list":["post-2088","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-a-la-tres","category-pais-patit","tag-a-la-tres","tag-pais-patit"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2088"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2089,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2088\/revisions\/2089"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}