{"id":2180,"date":"2012-03-08T11:13:26","date_gmt":"2012-03-08T10:13:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2180"},"modified":"2012-03-08T13:19:19","modified_gmt":"2012-03-08T12:19:19","slug":"els-limits-visibles-i-invisibles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/03\/08\/els-limits-visibles-i-invisibles\/","title":{"rendered":"Els l\u00edmits visibles i invisibles"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Franco Vegliani<\/a>, sense moure’s de lloc, va tenir una vida, una llengua, dos estats i fins a tres nacionalitats simult\u00e0nies, l’austr\u00edaca, la italiana i la iugoslava. Una hist\u00f2ria no pas particular sin\u00f3 comuna als habitants italian\u00f2fons de la zona costanera que comen\u00e7a a Trieste i acaba a Fiume (la Rijeka croata) amb tota la costa d\u00e0lmata pigallada d’illes min\u00fascules que hist\u00f2ricament han passat per mans venecianes, austr\u00edaques, franceses, italianes, iugoslaves i croates.
\nUna terra fronterera que va fer que Vegliani nasqu\u00e9s a l’imperi austrohongar\u00e8s el 1915 i esdevingu\u00e9s ciutad\u00e0 itali\u00e0 abans d’acabar la d\u00e8cada com a resultat de les partions posteriors a la Primera Guerra Mundial. Conting\u00e8ncies geoestrat\u00e8giques provocades per la inestabilitat de les fronteres que aquest escriptor i periodista va voler plasmar en un relat d’un lirisme potent i alhora desenganyat, en el qual es descriuen els sentiments contraposats dels habitants d’aquelles \u201cterres de nacions barrejades, en una frontera confusa.\u201d
\nLa novel\u00b7la relata les tribulacions d’un soldat de l’exercit itali\u00e0 que, en un perm\u00eds de convalesc\u00e8ncia en una petita illa, recupera la hist\u00f2ria d’un oficial que, m\u00e9s de vint anys enrere, va morir defensant un decadent imperi austrohongar\u00e8s on els s\u00fabdits de llengua italiana, com ell, eren suspectes de tra\u00efci\u00f3. En un joc de miralls entre present i passat, el protagonista reflexiona sobre conceptes vol\u00e0tils com ara la difer\u00e8ncia entre estats i nacions (\u201cl’\u00c0ustria de la qual l’Emidio va intentar desertar, no era una p\u00e0tria\u201d) o la llengua com a adscripci\u00f3 col\u00b7lectiva en \u201caquella frontera: m\u00e9s inestable que cap altra i m\u00e9s oberta que les altres a les friccions i a les barreges de les nacions\u201d.
\nEnmig de les contradiccions del jove i la hist\u00f2ria recuperada arran de la descoberta dels vells diaris de l’oficial de la contesa anterior, sobresurt la figura del vell Simeone, antic funcionari imperial que s’ha mantingut com a disciplinat servidor de tots els r\u00e8gims i estats que han anat ocupant la seva illa, renunciant a cap fidelitat m\u00e9s enll\u00e0 d’una constataci\u00f3 crua i resignada: \u201cLa meva fidelitat, o almenys el que jo anomeno aix\u00ed, no t\u00e9 pas el poder d’aturar la Hist\u00f2ria.\u201d
\nLa frontera<\/a><\/em> planteja, en definitiva, un debat profund, entre la necessitat de comprom\u00eds amb la p\u00e0tria al marge (o per sobre) de conjuntures pol\u00edtiques o l’absurditat de les fronteres estatals, i la ren\u00fancia al sentiment nacional que converteix qui s’abandona en \u201cl’home indiferent, el jutge desapassionat i penetrant, l’amarg i impertorbable int\u00e8rpret dels esdeveniments nous i vells\u201d. (Publicat a la revista Cultura de El Punt Avui)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Franco Vegliani, sense moure’s de lloc, va tenir una vida, una llengua, dos estats i fins a tres nacionalitats simult\u00e0nies, l’austr\u00edaca, la italiana i la iugoslava. Una hist\u00f2ria no pas particular sin\u00f3 comuna als habitants italian\u00f2fons de la zona costanera que comen\u00e7a a Trieste i acaba a Fiume (la Rijeka croata) amb tota la costa […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,5391],"tags":[5401,5412],"class_list":["post-2180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-suplement-cultura-el-punt-avui","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-suplement-cultura-el-punt-avui"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2180"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2189,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2180\/revisions\/2189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}