{"id":2215,"date":"2012-03-12T13:31:20","date_gmt":"2012-03-12T12:31:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2215"},"modified":"2012-03-12T13:54:20","modified_gmt":"2012-03-12T12:54:20","slug":"the-artist","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/03\/12\/the-artist\/","title":{"rendered":"&#8220;The artist&#8221;"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\">En el seu magn\u00edfic <em><a title=\"sinopsi\" href=\"http:\/\/www.clubcultura.com\/clubcine\/clubcineastas\/trueba\/biblio3.htm\" target=\"_blank\">Diccionario del Cine<\/a><\/em> Fernando <a title=\"web trueba\" href=\"http:\/\/www.fernandotrueba.com\/\" target=\"_blank\">Trueba<\/a> recorda una an\u00e8cdota atribu\u00efda a Alfred Hitchcock segons la qual el mestre, obsedit perqu\u00e8 quan dormia somiava grans arguments i quan es despertava al mat\u00ed no en recordava cap, va decidir posar una llibreteta i un llapis al costat de la tauleta de nit per anotar els somnis abans que s\u2019esva\u00efssin. L\u2019endem\u00e0, conven\u00e7ut que havia somiat un gran gui\u00f3, va mirar qu\u00e8 havia apuntat i, amb sorpresa, va descobrir que nom\u00e9s hi havia una frase amb tres paraules: \u00ab<em>Boy meets girl<\/em>\u00bb. Un noi que coneix una noia (o una persona que en coneix una altra, per donar m\u00e9s joc) \u00e9s, doncs, la f\u00f3rmula magistral de la hist\u00f2ria del cinema. Ha funcionat sempre i continuar\u00e0 funcionant, potser perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s la f\u00f3rmula magistral de la vida mateixa, i l\u2019\u00faltima prova la tenim en la remarcable \u00faltima guanyadora d\u2019un grapat d\u2019Oscar dels bons, la producci\u00f3 francesa <em><a title=\"sinopsi\" href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/The_Artist\" target=\"_blank\">The artist<\/a><\/em>.<br \/>\nEp, ja s\u00e9 que la hist\u00f2ria de l\u2019home madur que coneix una joveneta no \u00e9s el ganxo principal, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s innegable que tot all\u00f2 que es construeix en el film gira a l\u2019entorn d\u2019aquest argument universal i intemporal. <em>The artist<\/em> \u00e9s un film interessant malgrat que no aporta res de nou a la hist\u00f2ria del cinema. O, precisament, perqu\u00e8 sense aportar res de nou fa una imponent tasca de reciclatge de la m\u00e0gia del cel\u00b7luloide. L\u2019atmosfera cl\u00e0ssica del blanc i negre en un m\u00f3n de llums i de colors com l\u2019actual, l\u2019aud\u00e0cia del cinema mut en un temps que tothom piula; o unes interpretacions magistrals tenint en compte que abans del sonor calien unes actuacions molt m\u00e9s marcades, expressives, per tal que una imatge valgu\u00e9s m\u00e9s que les mil paraules que no es podien dir. Tampoc no \u00e9s nova la reflexi\u00f3 de fons de la pel\u00b7l\u00edcula, doncs, com b\u00e9 recordava Imma Merino fa uns dies a <a title=\"Article Merino\" href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/5-cultura\/19-cultura\/511987-tocar-el-cel-de-hollywood-sense-baixar-hi-als-inferns.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/a>, el film de Michel Hazanavicius torna a explicar tot all\u00f2 que amb molta m\u00e9s cruesa havia brodat l\u2019any 1950 Billy Wilder a <a title=\"sobre el film\" href=\"http:\/\/www.imdb.com\/title\/tt0043014\/\" target=\"_blank\"><em>Sunset Boulevard<\/em><\/a>. Amb l\u2019avantatge cronol\u00f2gic que el paper d\u2019estrella del cinema mut decadent el va poder protagonitzar Gloria Swanson,\u00a0un mite\u00a0decadent aut\u00e8ntic.<br \/>\n<em>The artist<\/em> no ens explica res de nou, doncs, per\u00f2 ens ho embolica tan b\u00e9 que resulta un refrescant entreteniment per a amants del bon cinema i per a generacions joves que haurien de c\u00f3rrer ara mateix a rescatar <em>Sunset Boulevard<\/em> i mirar-la de dalt a baix per comparar. Ah! I, de passada (i ara els cin\u00e8fils llepafils em mataran), que busquin una altra joia en blanc i negre vintage de l\u2019any 1982, <em><a title=\"sinopsi\" href=\"http:\/\/www.imdb.com\/title\/tt0083798\/\" target=\"_blank\">Dead Men Don\u2019t Wear Plaid<\/a><\/em>, una cinta coneguda aqu\u00ed com a <em>Cliente muerto no paga<\/em> que va passar sense pena ni gl\u00f2ria. El vilipendiat Steve Martin hi fa el paper de la seva vida en un gui\u00f3 trepidant de <em>patchwork<\/em> cin\u00e8fil\u00a0on s\u2019encadenen escenes noves amb velles seq\u00fc\u00e8ncies del cinema negre i que porten Martin a compartir pantalla amb secundaris com, poca broma, Barbara Stanwyck, Ray Milland, Ava Gardner, Humphrey Bogart, Cary Grant, Ingrid Bergman, Veronica Lake, Bette Davis, Lana Turner, Kirk Douglas, Fred MacMurray, James Cagney o Charles Laughton, la majoria morts feia anys. Heu llegit un sol article i ja teniu tres pel\u00b7l\u00edcules per veure. Qu\u00e8 espereu! <em><strong>(Publicat a la revista\u00a0Pres\u00e8ncia l&#8217;11 de mar\u00e7 de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En el seu magn\u00edfic Diccionario del Cine Fernando Trueba recorda una an\u00e8cdota atribu\u00efda a Alfred Hitchcock segons la qual el mestre, obsedit perqu\u00e8 quan dormia somiava grans arguments i quan es despertava al mat\u00ed no en recordava cap, va decidir posar una llibreteta i un llapis al costat de la tauleta de nit per anotar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[201],"tags":[5409],"class_list":["post-2215","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-presencia","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2215"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2218,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215\/revisions\/2218"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}