{"id":2220,"date":"2012-03-15T10:47:49","date_gmt":"2012-03-15T09:47:49","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2220"},"modified":"2012-05-10T13:16:28","modified_gmt":"2012-05-10T12:16:28","slug":"el-regne-de-hrabal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/03\/15\/el-regne-de-hrabal\/","title":{"rendered":"El regne de Hrabal"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Portada del llibre<\/p><\/div>\n

\u00a0En literatura, com en la vida, no hi ha res m\u00e9s dif\u00edcil que fer riure sense caure en la banalitzaci\u00f3 o la superficialitat. I encara resulta m\u00e9s dif\u00edcil utilitzar l’humor per tractar assumptes seriosos i transcendents. Sempre es pot rec\u00f3rrer a la ironia, una opci\u00f3 estil\u00edstica que allunya un p\u00e8l els textos de l’accessibilitat, de la comprensi\u00f3 general, ja que requereix m\u00e9s esfor\u00e7 per captar el mat\u00eds i la intenci\u00f3.
\nBohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997) \u00e9s un dels autors europeus que millor han sabut dominar el to tragic\u00f2mic popular, per mitj\u00e0 de les hist\u00f2ries d’uns personatges d’innoc\u00e8ncia c\u00e0ndida, de virginitat moral, als quals la realitat de la vida els cau al damunt com un piano de cua.
\nUn xic quixotesc, un p\u00e8l rabelaisi\u00e0 (una mica chaplinesc, si tamb\u00e9 s’hi val la comparaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica) Hrabal planteja un m\u00f3n contemplat des de la malaptesa de l’home ignorant de les convencions, de l’individu de ment virginal per\u00f2 amb la picardia innata de la despreocupaci\u00f3 \u00e8tica; de l’ignorant amoral dels codis, formes i rituals que topa amb la incomprensi\u00f3 de les estructures mentals de la majoria de la societat.
\nA Jo he servit el rei d’Anglaterra<\/a><\/em>, un cambrer de Praga insignificant (de talla i de v\u00e0lua professional) evoluciona al ritme dels tempestuosos temps centreeuropeus que el portaran dels feli\u00e7os anys previs al nazisme a la invasi\u00f3 dels sudets, la Segona Guerra Mundial, la breu etapa de postguerra i, finalment, al r\u00e8gim comunista.
\nA trav\u00e9s de l’exist\u00e8ncia rocambolesca de Jan Dit\u00e9 (exposada en un llargu\u00edssim mon\u00f2leg en primera persona) passem del poc al tot i tornem al m\u00ednim en un periple vital que porta el protagonista a voler-ho tot, a tenir-ho tot, a perdre-ho tot i, finalment, a no desitjar res, no pas per la via de la resignaci\u00f3 sin\u00f3, m\u00e9s aviat, per la de la revelaci\u00f3. Jan Dit\u00e9 resulta, en definitiva, un individu juganer amb el dest\u00ed, despreocupat, amb un gram d’hedonisme i un punt de temeritat que acaba arribant a la conclusi\u00f3 que l’\u201chome v\u00e0lid i aut\u00e8ntic \u00e9s \u00fanicament aquell que sap retirar-se i viure en l’anonimat, que sap despullar-se de les falses identitats\u201d.
\nEn una acurada traducci\u00f3 al catal\u00e0 de Monika Zgustova (amiga i bi\u00f2grafa de Hrabal) basada en la primera edici\u00f3 txeca de la novel\u00b7la, Jo he servit el rei d’Anglaterra<\/em> resulta una actualitzaci\u00f3 fresca d’un cl\u00e0ssic universal que es llegeix com va ser escrit, d’una tirada, i que deixa un regust de cervesa txeca, lleugera al primer tast per\u00f2 amb aquell punt amargant. Alta literatura sota una atractiva aparen\u00e7a de frugalitat. (Publicat a la revista Cultura el 15 de mar\u00e7 de 2012) <\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0En literatura, com en la vida, no hi ha res m\u00e9s dif\u00edcil que fer riure sense caure en la banalitzaci\u00f3 o la superficialitat. I encara resulta m\u00e9s dif\u00edcil utilitzar l’humor per tractar assumptes seriosos i transcendents. Sempre es pot rec\u00f3rrer a la ironia, una opci\u00f3 estil\u00edstica que allunya un p\u00e8l els textos de l’accessibilitat, de […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115,5391],"tags":[5401],"class_list":["post-2220","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","category-suplement-cultura-el-punt-avui","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2220"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2384,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions\/2384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}