{"id":225,"date":"2009-03-17T13:53:54","date_gmt":"2009-03-17T12:53:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=225"},"modified":"2009-03-17T13:53:54","modified_gmt":"2009-03-17T12:53:54","slug":"mankell-a-la-xina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2009\/03\/17\/mankell-a-la-xina\/","title":{"rendered":"Mankell a la Xina"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L\u2019incombustible Henning Mankell <\/a>no\u00a0\u00e9s nom\u00e9s un mestre de mestres de la novel\u00b7la negra actual sin\u00f3 que en cada nou lliurament se supera en tots els aspectes. Tant li fa que hagi prejubilat el seu entranyable comissari Kurt Wallander, protagonista d\u2019una de les millors s\u00e8ries polic\u00edaques de tots els temps. Tant li fa que fins ara a Catalunya nom\u00e9s hagi arribat un dels llibres de la continuaci\u00f3 de la s\u00e8rie amb Linda Wallander, filla d\u00edscola de Kurt, com a protagonista. El toc Mankell<\/em>, a difer\u00e8ncia del d\u2019altres autors igualment remarcables d\u2019aquest g\u00e8nere, s\u2019ha alliberat de la servitud cap a uns personatges que, com sol passar en aquests casos, acaben convertint els autors en esclaus de les seves pr\u00f2pies criatures. Ja va demostrar que \u00e9s capa\u00e7 de\u00a0modificar els referents sense canviar d\u2019aires ni perdre pistonada a El cervell de Kennedy<\/a><\/em>\u00a0 (una novel\u00b7la on, per cert, es parla catal\u00e0 durant una fuga\u00e7 visita a Barcelona). Amb El Xin\u00e8s<\/a><\/em>, l\u2019\u00faltima disponible en el nostre idioma, el nivell continua pujant gr\u00e0cies a una trama extremadament complexa per\u00f2 teixida magistralment amb un aven\u00e7 assossegat per\u00f2 implacable a trav\u00e9s d\u2019un envitricollat viatge argumental que ens condueix de la Su\u00e8cia actual al Beijing preol\u00edmpic, amb flaixbacks cap a la Xina del segle XIX, al lluny\u00e0 oest americ\u00e0 i tamb\u00e9 un recorregut llampec per l\u2019\u00c0frica m\u00e9s deprimida del nostre m\u00f3n actual. Buf! Una barreja que sembla impossible de\u00a0conjuminar per\u00f2 que el mestre de la tensi\u00f3 argumental suec fa encaixar pacientment tot oferint-nos, de propina,\u00a0una lli\u00e7\u00f3\u00a0de novel\u00b7la hist\u00f2rica: els cap\u00edtols sobre l\u2019experi\u00e8ncia dels treballadors xinesos en la construcci\u00f3 dels ferrocarrils als Estats Units conformen una magn\u00edfica i instructiva\u00a0hist\u00f2ria dins la\u00a0hist\u00f2ria que, aix\u00f2 no obstant, no distreu en absolut de la trama sin\u00f3 que la dilata de manera enriquidora. Hi ha, tamb\u00e9, com sol passar en tota l\u2019obra mankelliana<\/em>, un segon discurs en paral\u00b7lel a la trama principal. En aquest cas, a banda de la reiterada cr\u00edtica a la decad\u00e8ncia del model social suec, hi ha una profunda digressi\u00f3 sobre el frac\u00e0s dels vells anhels maoistes d\u2019alguns europeus que van ser joves als seixanta, i tamb\u00e9 una interessant\u00edssima dissecci\u00f3 de la pol\u00edtica i la societat xinesa actual culminada amb una corprenedora profecia, impecablement argumentada per un escriptor que, no oblidem, de cada any en passa m\u00e9s de mig a l\u2019Africa, sobre el futur colonial de la Xina al continent afric\u00e0. Un llibre amb uns quants nivells de lectura del qual, com sempre, emergeix una hist\u00f2ria criminal sorprenent (en aquest cas sorprenent com mai) i ben desplegada. Un bon exemple de narrativa que combina la densitat de continguts sense perdre el nord, sense deixar d\u2019avan\u00e7ar cap endavant, que \u00e9s com\u00a0han de ser\u00a0les bones hist\u00f2ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019incombustible Henning Mankell no\u00a0\u00e9s nom\u00e9s un mestre de mestres de la novel\u00b7la negra actual sin\u00f3 que en cada nou lliurament se supera en tots els aspectes. Tant li fa que hagi prejubilat el seu entranyable comissari Kurt Wallander, protagonista d\u2019una de les millors s\u00e8ries polic\u00edaques de tots els temps. Tant li fa que fins ara […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=225"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":231,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions\/231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}