{"id":2280,"date":"2012-04-01T12:04:31","date_gmt":"2012-04-01T11:04:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2280"},"modified":"2012-04-15T12:05:24","modified_gmt":"2012-04-15T11:05:24","slug":"lletra-de-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/04\/01\/lletra-de-musica\/","title":{"rendered":"Lletra de m\u00fasica"},"content":{"rendered":"

Els que transitem biol\u00f2gicament per la quarantena formem part de la primera generaci\u00f3 de la hist\u00f2ria d\u2019aquest pa\u00eds que hauria de caminar avergonyida pel carrer perqu\u00e8, agafats en colla, en aquesta vida ens ho han donat tot fet i si no ens ho vam trobar ben b\u00e9 fet \u00e9s perqu\u00e8 hi havia la generaci\u00f3 anterior que ens ho estava acabant de deixar tot raonablement ben organitzat, ep, almenys des d\u2019un punt de vista de benestar socioecon\u00f2mic. No vam ser a temps de viure, naturalment, la postguerra, ni de c\u00f3rrer encara que fos nom\u00e9s un parell d\u2019esprints davant dels grisos. La dictadura franquista, per als quarantins i quarantines, t\u00e9 m\u00e9s aviat un record vague de genolls pelats i bata d\u2019escola i carreteres estretes i pantalons amples i discos ratllats. Vam fer tard per ser uns herois d\u2019aquells que expliquen interminables batalletes amb m\u00e9s pa que formatge cada cop que es troben alg\u00fa m\u00e9s jove que ells; vam n\u00e9ixer massa aviat, tamb\u00e9, per viure una adolesc\u00e8ncia nedant en l\u2019abund\u00e0ncia, perqu\u00e8 la nostra va ser m\u00e9s aviat curta d\u2019armilla, aix\u00f2 s\u00ed, amb la previsi\u00f3 d\u2019un futur millor que va acabar arribant d\u2019una manera for\u00e7a generalitzada sense que nosaltres hagu\u00e9ssim de pedalar gaire m\u00e9s que amb les bicicletes per anar a escola. Som la primera fornada en molts anys que, ja granats i sense gaire marge de maniobra vital, veiem, per primer cop, que el m\u00f3n tamb\u00e9 gira cap enrere d\u2019una manera m\u00e9s que sostinguda i no pas sempre endavant, encara que, com que nosaltres venim d\u2019enrere, som els que estem mentalment m\u00e9s preparats per tornar a apeda\u00e7ar els pantalons, si s\u2019escau, en comptes de comprar-los esparracats de f\u00e0brica.
\nSom ni tu, ni v\u00f3s, i ser\u00edem una generaci\u00f3 perduda si no fos que acreditem el privilegi d\u2019haver crescut al ritme dels moments estel\u00b7lars de la m\u00fasica a casa nostra. Digueu-me superficial, digueu-me anecd\u00f2tic, digueu-me cul d\u2019olla. Jo us dic, elis, elis, vam anar de la m\u00e0 dels nostres pares als concerts dels astres de la Nova Can\u00e7\u00f3, vam deixar-nos anar amb l\u2019eclosi\u00f3 del Rock Catal\u00e0, i ara anem a acompanyar la mainada a les actuacions d\u2019aquesta mena de mixtura pop-folk-rock que domina en els escenaris actuals; i si no tenim la coartada dels adolescents propis per custodiar, encara podem aconseguir, ben tunejats, un aspecte prou presentable perqu\u00e8 ning\u00fa no ens assenyali amb el dit dient qu\u00e8 hi fa en aquest concert aquell iaio d\u2019all\u00e0 baix. I si, malgrat tot, ens diuen iaio, somriurem per sota el nas perqu\u00e8 nom\u00e9s fa vint anys i una mica m\u00e9s que tenim vint anys per\u00f2 podem dir que hem vist i escoltat en directe l\u2019Ovidi, per posar un exemple irrecuperable.
\nTot aix\u00f2 ho penso mentre estic comprant un parell d\u2019entrades. Els Amics de les Arts. Podrien ser els Manel, o els Mishima. Sanjosex. Feliu Ventura. Poseu-n\u2019hi m\u00e9s i tamb\u00e9 us dir\u00e9 hi vull anar. La tradici\u00f3 de la m\u00fasica popular d\u2019aquest pa\u00eds \u00e9s s\u00f2lida i comen\u00e7a a ser llarga i ampla. I els que fa anys que anem acumulant les tonades al disc dur de la mem\u00f2ria, anem fent espai a c\u00f2pia d\u2019oblidar que tamb\u00e9 vam ser v\u00edctimes dels pallassos de la tele, les can\u00e7ons de Torrebruno i la gallina Cocouaua, coco, cocou\u00e0. (Publicat a Pres\u00e8ncia l’1 d’abril de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els que transitem biol\u00f2gicament per la quarantena formem part de la primera generaci\u00f3 de la hist\u00f2ria d\u2019aquest pa\u00eds que hauria de caminar avergonyida pel carrer perqu\u00e8, agafats en colla, en aquesta vida ens ho han donat tot fet i si no ens ho vam trobar ben b\u00e9 fet \u00e9s perqu\u00e8 hi havia la generaci\u00f3 anterior […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2280","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2280"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2281,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280\/revisions\/2281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}