{"id":2435,"date":"2012-05-28T11:13:22","date_gmt":"2012-05-28T10:13:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2435"},"modified":"2012-05-28T11:13:51","modified_gmt":"2012-05-28T10:13:51","slug":"de-lestiueig-a-les-vacances","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/05\/28\/de-lestiueig-a-les-vacances\/","title":{"rendered":"De l’estiueig a les vacances"},"content":{"rendered":"
\n

Anar de vacances \u00e9s una activitat que inicialment nom\u00e9s es podien permetre la gent amb possibles. Fer vacances no era pas deixar de treballar, perqu\u00e8 treballar, all\u00f2 que se’n diu treballar, els que marxaven de vacances no ho feien pas. M\u00e9s aviat menaven als altres. Per aix\u00f2 en aquestes \u00e8poques reculades els que en podien gaudir no en deien vacances, ni tan sols vacacions, que etimol\u00f2gicament vol dir estar lliure o desocupat, sin\u00f3 estiueig.<\/p>\n

L’estiueig era un llarg par\u00e8ntesi de la quotidianitat m\u00e9s relacionat amb el marc geogr\u00e0fic que no pas en l’ocupacional. En general les fam\u00edlies es mudaven a la costa, o a la muntanya, a continuar el dolce far niente<\/em> mentre el cap de casa restava a la f\u00e0brica, o al despatx, mantenint la producci\u00f3 de calerons a prou ritme perqu\u00e8 la fam\u00edlia an\u00e9s tirant de veta.<\/p>\n

La majoria de la poblaci\u00f3, tanmateix, potser treballava menys a l’estiu, tret dels de pag\u00e8s, que pencaven com mai, per\u00f2 no marxaven. Es quedaven a ciutat amb una mica m\u00e9s d’ociositat, especialment els escolars, o restaven al poble i examinaven els estiuejants amb posat entre encuriosit, desconfiat i servicial.<\/p>\n

Ara tocaria parlar de la democratitzaci\u00f3 de les vacances i de la conversi\u00f3 de l’estiueig en un fenomen de masses. Per\u00f2 en realitat hi ha una transici\u00f3 de l’estiueig elitista al turisme massiu que, almenys en aquest pa\u00eds, no va ser pas degut al progr\u00e9s econ\u00f2mic sin\u00f3 a les migracions internes. A quants de vosaltres, sobretot els que teniu una edat, quan \u00e9reu petits us facturaven tot l’estiu a cals avis, o a cals oncles o cal parent del grau que fos en algun lloc de la geografia catalana que els vostres progenitors havien abandonat per anar a buscar-se la vida, a llaurar-se el futur, a provar sort.<\/p>\n

Aquesta migraci\u00f3 estiuenca \u00e9s la que, combinada amb l’incipient turisme foraster, va greixar la maquin\u00e0ria que el dia d’avui ha quedat com a \u00fanic motor econ\u00f2mic que encara carbura, i que sigui per molts anys o com a m\u00ednim fins passat aquest estiu perqu\u00e8 si no tots plegats la ballarem encara m\u00e9s magre. L’estiueig d’arrels \u00e9s el que va aportar els primers estiuejants de classes populars, \u00e9s el que va proveir de la primera m\u00e0 d’obra el turisme naixent, \u00e9s el que va generar les primeres segones resid\u00e8ncies m\u00e9s enll\u00e0 de les torres dels senyors, per la via de l’her\u00e8ncia de petites cases de poble, o no tan petites cases de pag\u00e8s gr\u00e0cies a les quals molts treballadors de f\u00e0brica, menestrals i oficinistes, van poder tenir una segona resid\u00e8ncia en propietat fins i tot abans d’haver pogut convertir-se en propietaris de la primera.<\/p>\n

No estaria malament resseguir aquesta evoluci\u00f3 sociol\u00f2gica nostrada. Segurament ens explicaria per qu\u00e8 hi ha tanta gent que t\u00e9 un lloc fix de vacances en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos, i sobretot en comparaci\u00f3 al nivell de renda. I tamb\u00e9 ens explicaria moltes coses sobre l’urbanisme del nostre litoral, sobrecarregat i clafert de la conversi\u00f3 en totxo d’un desig d’imitar, ja en \u00e8poques de bonan\u00e7a, ja no els rics sin\u00f3 els que per motius familiars van passar a fer vacances com si fossin estiuejants. Una curiosa hist\u00f2ria de la Catalunya vacacional. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 27 de maig de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anar de vacances \u00e9s una activitat que inicialment nom\u00e9s es podien permetre la gent amb possibles. Fer vacances no era pas deixar de treballar, perqu\u00e8 treballar, all\u00f2 que se’n diu treballar, els que marxaven de vacances no ho feien pas. M\u00e9s aviat menaven als altres. Per aix\u00f2 en aquestes \u00e8poques reculades els que en podien […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2435","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2435"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2437,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2435\/revisions\/2437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}