{"id":2449,"date":"2012-06-20T10:35:50","date_gmt":"2012-06-20T09:35:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/06\/06\/la-meva-vida-da-txekhov\/"},"modified":"2012-07-07T12:24:47","modified_gmt":"2012-07-07T11:24:47","slug":"la-meva-vida-da-txekhov","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/06\/20\/la-meva-vida-da-txekhov\/","title":{"rendered":"La meva vida, d\u2019A. Tx\u00e9khov"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>He llegit La meva vida<\/a><\/em>, d’Anton Tx\u00e9khov, un relat breu i agredol\u00e7 sobre la rebel\u00b7lia d’un jove de la petita noblesa russa de prov\u00edncies, Missa\u00efl, que es gira contra la rutina de l’ociositat i la feina grisa i improductiva dels fills de casa bona. Una hist\u00f2ria on es barreja la descripci\u00f3 costumista precisa, present tant en la narrativa com en el teatre deTx\u00e9khov, amb el retrat acurat d’uns personatges que deambulen per un m\u00f3n que no entenen ni els ent\u00e9n. Aquesta mena de Barthelby que un dia decideix no treballar m\u00e9s en feines d’oficinista i dedicar-se a guanyar-se el sou amb la suor literal del seu front, ve a ser com una mena de prerevolucionari desorientat, d’indignat sense gaire criteri, d’inconformista al qual no li agraden les desigualtats del m\u00f3n per\u00f2 que, m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta constataci\u00f3, no sap com posar-s’hi per afrontar-les si no \u00e9s des del seu punt de misantropia i la trobada amb una mitja taronja tan desubicada com ell mateix. Un personatge que no deixa de ser un transmissor dels dubtes del propi autor, sempre preocupat pels canvis socials i morals, els quals retrata amb una certa indignaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 amb perplexitat. El gran Tx\u00e9khov constata que la vella societat servil est\u00e0 periclitada per\u00f2 intueix que el progr\u00e9s hum\u00e0 no \u00e9s necess\u00e0riament cap a millor, i aix\u00ed ho fa expressar a un dels personatges que fa de contrapunt al dubitatiu Missa\u00efl: “Al costat del desenvolupament de les idees humanit\u00e0ries s’observa el creixement tamb\u00e9 progressiu d’un altre tipus d’idees. Desapareix el r\u00e8gim de servitud, per\u00f2 en canvi creix el capitalisme (…) Ja no fuetegem els nostres lacais a les quadres, per\u00f2 atorguem a l’esclavitud formes m\u00e9s refinades i sabem trobar-hi una justificaci\u00f3 en cada cas particular.” S\u00f3n paraules del doctor Bl\u00e0vogo extrets del cap\u00edtol VI, el que cont\u00e9 m\u00e9s c\u00e0rrega ideol\u00f2gica de tot el relat. Una ideologia que podria semblar concomitant amb les idees revolucion\u00e0ries de finals del XIX, per\u00f2 que el propi personatge s’encarrega d’esvair: “La q\u00fcesti\u00f3 de fer el b\u00e9 o el mal l’ha de resoldre cadasc\u00fa per si mateix, sense esperar que la humanitat l’arribi a solucionar per la via d’un desenvolupament gradual.” Per si quedava algun dubte sobre l’oscil\u00b7laci\u00f3 tradicional petitburgesa entre l’admissi\u00f3 de la injust\u00edcia social i la prevenci\u00f3 respecte dels moviments de masses organitzats, res millor que l’opini\u00f3 de la bella D\u00f3lgikova, no gaire p\u00e0gines m\u00e9s enll\u00e0: “La gent mediocre, com jo, per exemple, no saben res i no poden fer res per ells mateixos; a aquests no els queda altra opci\u00f3 que descobrir algun corrent social profund i seguir-lo, i deixar-se endur fins on els porti.” La meva vida<\/em> \u00e9s, doncs, un relat que reflecteix els dubtes d’una \u00e8poca de canvis socials i, si es pot dir que s’aporta alguna idea de futur, aquesta \u00e9s una certa aposta pel progr\u00e9s intel.lectual com a motor de canvi: “Els corrents socials seriosos s\u00f3n all\u00e0 on hi ha saber; la felicitat de la humanitat futura hi consisteix, en el saber. Brindo per la ci\u00e8ncia!” Brindo per Tx\u00e9khov. (Consulteu altres ressenyes clicant a <\/strong><\/em>El llegir no fa perdre l’escriure<\/strong><\/em><\/a>)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He llegit La meva vida, d’Anton Tx\u00e9khov, un relat breu i agredol\u00e7 sobre la rebel\u00b7lia d’un jove de la petita noblesa russa de prov\u00edncies, Missa\u00efl, que es gira contra la rutina de l’ociositat i la feina grisa i improductiva dels fills de casa bona. Una hist\u00f2ria on es barreja la descripci\u00f3 costumista precisa, present tant […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[5401],"class_list":["post-2449","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure","tag-el-llegir-no-fa-perdre-lescriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2449"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2576,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449\/revisions\/2576"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}