{"id":2492,"date":"2012-06-24T11:00:42","date_gmt":"2012-06-24T10:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/?p=2492"},"modified":"2012-06-24T10:44:04","modified_gmt":"2012-06-24T09:44:04","slug":"publicitat-als-camions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/2012\/06\/24\/publicitat-als-camions\/","title":{"rendered":"Publicitat als camions"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Temps era temps que la mainada no hav\u00edem d\u2019anar estacats als cotxes i gaud\u00edem d\u2019una llibertat total de moviments que ens permetien, per exemple, posar de genolls al seient, amb els colzes al respatller i mirant pel parabrisa del darrere. La immensa majoria de nens i nenes d\u2019aquests temps tan reculats hem sobreviscut a aquest h\u00e0bit que a molts us deu semblar nociu, perill\u00f3s i una temeritat, tot i que no dubto pas que les cadiretes d\u2019avui i els cinturons i tots els ginys destinats a falcar petits i grans siguin un aven\u00e7 irrenunciable per a la seguretat vi\u00e0ria i la salut dels que circulem per carreteres, autovies i autopistes, en aquest cas vulguem o no vulguem pagar.
\nTornem a l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 viatj\u00e0vem mirant pel parabrisa del darrere. En aquella posici\u00f3 pos\u00e0vem en pr\u00e0ctica entreteniments no tan bons com les consoles o el DVD, per\u00f2 for\u00e7a m\u00e9s estimulants per a la ment. El m\u00e9s est\u00e8s era badar. Badar \u00e9s un exercici que hauria de figurar en tots els plans d\u2019estudis des de l\u2019edat m\u00e9s tendra. Qui no bada, no percep. Tamb\u00e9 f\u00e8iem carotes, dedicades als conductors i ocupants dels cotxes que venien darrere. I pam i pipa, i algun gest que fins i tot arribava a provocar algun toc de cl\u00e0xon irat.
\nSi ja teniu una edat recordareu, tamb\u00e9, el joc de les matr\u00edcules, amb diverses variants per\u00f2 que, en general, consistia a encertar en quina lletra acabaria el pr\u00f2xim vehicle que se\u2019ns pos\u00e9s al darrere o, ja m\u00e9s elaborat, endevinar la suma dels n\u00fameros de la placa. Una modalitat preadolescent i m\u00e9s aviat masculina consistia a aventurar la marca i el model de l\u2019auto seg\u00fcent.
\nTots aquests records em van revenir no fa gaire dies en veure el conseller d\u2019Empresa i Ocupaci\u00f3, Francesc Xavier Mena, presentar exultant la iniciativa<\/a> dels camions que a partir d\u2019ara viatjaran pel continent amb propaganda tur\u00edstica de Catalunya a la part posterior de la caixa. Molt b\u00e9. Una iniciativa molt oportuna. A molts conductors i acompanyants (i als nens que van al darrere quan, eventualment, aixequin el cap de la Nintendo 3D o l\u2019Ipad) segur que els vindran ganes de con\u00e8ixer in situ les magn\u00edfiques vistes del nostre pa\u00eds que tindran plantificades davant dels nassos. Fins i tot no es pot descartar que alg\u00fa faci una juguesca de l\u2019estil del joc de les matr\u00edcules, per especular sobre si el pr\u00f2xim TIR portar\u00e0 estampada la majestat de Ta\u00fcll o una magn\u00edfica vista de la localitat de Cadaqu\u00e9s.
\nUna iniciativa tan brillant hauria de tenir seguidors. Per exemple, un dels col\u00b7legues governamentals del senyor Mena, el conseller d\u2019Economia Mas-Colell, podria idear una campanya similar per\u00f2 en comptes d\u2019il\u00b7lustrar els camions amb panor\u00e0miques del Delta de l\u2019Ebre o detalls de la Sagrada Fam\u00edlia, podria imprimir-hi, ben grosses, les xifres de l\u2019espoli fiscal. En els camions, per\u00f2 tamb\u00e9 en trens i en autobusos i en altres mitjans de transport p\u00fablics i privats. Ep, i en aquest cas no caldria pas ni que sortissin a l\u2019estranger. N\u2019hi hauria prou que voltessin una mica per Catalunya. A veure si els compatriotes que encara no ho saben s\u2019adonaven del que fa anys que s\u2019estan deixant robar. (Publicat a Pres\u00e8ncia el 24 de juny de 2012)<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Temps era temps que la mainada no hav\u00edem d\u2019anar estacats als cotxes i gaud\u00edem d\u2019una llibertat total de moviments que ens permetien, per exemple, posar de genolls al seient, amb els colzes al respatller i mirant pel parabrisa del darrere. La immensa majoria de nens i nenes d\u2019aquests temps tan reculats hem sobreviscut a aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[648,201],"tags":[5405,5409],"class_list":["post-2492","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais-patit","category-presencia","tag-pais-patit","tag-presencia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2492"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2492\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2525,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2492\/revisions\/2525"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesribera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}